• La caiguda de Molay va ser molt precipitada, tot i ser un dels cavallers més poderosos del seu temps H Va morir a la foguera

Miniatura de l'execució de Jacques de Molay. Foto: BL

El 18 de març de 1314, fa 700 anys, va morir a la foguera Jacques de Molay, l'últim mestre dels templers, per ordre del rei de França Felip IV el Bell. Tenia 70 anys, un cos masegat per la tortura i probablement també patia una certa alienació mental com a conseqüència de set anys de presó, segons publica el diari ABC.

La caiguda de Molay va ser molt precipitada, tot i ser un dels cavallers més poderosos del seu temps. Un dia abans del seu empresonament va ocupar un lloc preferent en els funerals de la cunyada del rei, sense adonar-se de cap perill ... i no obstant això, unes hores més tard va ser pres per la guàrdia reial mentre dormia, acusat de delictes gravíssims, que va reconèixer, probablement després de ser sotmès a tortura. Poc després va ratificar públicament la seva confessió davant els doctors de la Universitat de París reunits a la catedral de Notre Dame. Era el més convenient davant una acusació d'heretgia, reconèixer els pecats, acceptar la culpa i sol·licitar la reconciliació amb l'Església. No obstant això De Molay va negar les acusacions més tard, quan va declarar davant el Papa sense la pressió del rei. Després la seva debilitat de caràcter el va portar a desdir-se en diverses ocasions, acceptant i rebutjant els càrrecs en contra seva, el que va arruïnar el seu prestigi.

El rei havia ordenat mantenir pres al mestre, juntament amb altres mandataris del Temple, a les masmorres del seu palau a París durant els set llargs anys que va durar el procés. El Papa ja havia ordenat la dissolució del Temple, alguns cavallers havien estat cremats, altres van renunciar als seus privilegis i vivien reclosos en convents, de manera que tota resistència havia estat sufocada. L'assumpte estava tancat i només faltava decidir què fer amb els dirigents de l'Ordre. El matí del 18 de març, un tribunal inquisitorial va convocar a De Molay i els seus companys a la plaça de la catedral per comunicar-los la sentència de cadena perpètua, bastant favorable per als reus . No obstant això el Gran mestre, per a sorpresa del tribunal, va prendre la paraula per defensar la seva innocència. Els inquisidors van voler ocultar el passat, però el rei va ser informat ràpidament i va ordenar l'execució per tractar-se d' heretgesrecalcitrants en el seu error , que havien de ser ajusticiats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.