• Els lauredians estrenen ?El secret de la lluna i les papallones', obra experimental que transcorre en quatre plànols escènics a la vegada
• Les tres funcions tindran lloc el 10, l'11 i el 12 d'abril

Foto de família del repartiment d'El Titot, l'obra que la Cia va pujar el 2010 a l'escenari Foto: EL PERIÒDIC

Home, ja era hora que alguna companyia d'aquest racó de món nostre s'atrevís amb alguna cosa remotament experimental. I tenint en compte que quasi qualsevol obra que trenqui les tres unitats mereixeria per aquí dalt ser considerada una revolució, ens hem quedat sense paraules per descriure El secret de la lluna i les papallones, el muntatge que la Cia És Grata estrena els dies 10, 11 i 12 d'abril al Claror –com és reglamentari. Passin vostès i jutgin: l'autor i director de l'invent és el català Rob Junquera. El nom potser no els digui gran cosa, però els lleials de la Cia segur que recorden Senzacionarium, aquella mena de sopar sensorial, o així, que la companyia va apadrinar l'any passat per celebrar el 15è aniversari. Doncs Junquera era l'ànima d'aquell espectacle.

El secret de la lluna i les papallones és per començar una obra de teatre, no un espectacle com aquell Senzacionarium, adverteix el director. Però en pren alguns elements, assenyaladament la interacció amb els espectadors, que seran convidats en un moment determinat de la funció a «emocionar-se» amb les peripècies que els actors viuen a l'escenari. I per emocionar-se, diu Junquera, primer de tot cal sentir: i és a través d'aquests «elements sensorials» –ja saben: vista, oïda, olfacte, gust i tacte– que el públic serà convidat a participar en la representació.

Tranquils tots, però, que no es tracta de fer pujar ningú a l'escenari, advertia ahir Mireia Codina: «Hi ha una interacció, però sense que l'espectador s'hagi de moure de la butaca, i si algú es vol tancar de banda, no se'l forçarà en absolut». Amb els antecedents del Senzacionarium, un pot intuir per on pot tirar la idea de Junquera. Que fins aquest punt, reconeguem-ho, té més de curiositat que no d'experimental. La gràcia rau en què el pati de butaques exercirà durant la funció com a quart plànol escènic de l'obra. El quart. Això vol que n'hi ha altres tres. I el cas és que tots quatre es representaran de forma simultània. Hi haurà com és de llei l'acció pròpiament dita que transcorrerà dalt de l'escenari, però és que rere dels actors es projectarà una pel·lícula –protagonitzada pels mateixos intèrprets– i més enrere encara, un muntatge inspirat en el teatre negre txec, una cosa mai vista per aquí dalt –si més no, en temps històric.

Reivindicació de l'amor

Tot plegat, ho pot imaginar el lector, constitueix un còctel de risc –un risc suficient per estimbar-se, diguem-ho tot– tant per a la Cia com per als espectadors, perquè –adverteix Junquera– no existeixen precedents –si més no, coneguts– i perquè el mateix Junquera –autor del conte de què parteix l'obra– s'estrena aquí com a director. Amb Mai Boncompte (L'inspector, La gran nit) com a segona d'a bord, això sí. El cas és que tot plegat constitueix la mena d'aventura escènica que mola la Cia: «innovació, investigació, màgia, equilibri, exigència i qualitat», resumeix Codina. El secret de la lluna i les papallones té argument, és clar, perquè fins aquí podíem arribar: Luna (Rosa Porqueres) és una dona que oculta un secret terrible que afecta tots els que l'envolten. I aquesta interacció amb pares, germans, espòs, fills i amics és el motor de l'obra. Un conte, insisteix Junquera, que en ocasions se'n va cap a drama i en d'altres deriva cap al thriller, i que és per sobre de tot «un al·legat, una reivindicació de l'amor, perquè en la vida de tots hi ha moments que perdem de vista l'important que arriba a ser».

Com es menja tot això –teatre txec, cine, platea, conte, drama, thriller i, ai, amor– ho comprovarem a partir del 10 d'abril al Claror. Les entrades, des d'avui mateix al preu de 10 euros. Completen el repartiment Isa Rivero, Olga Areny, Ramon Sasplugas, Edu Balard, Fito Tugues, Jordi González de Alaiza i la mateixa Codina, així com Jordi Claret, violoncel·lista de l'ONCA que s'ha apuntat en aquest bombardeig i que hi aporta la banda sonora. Per cert, El secret... és un dels projectes als quals l'Escena Nacional ha donat suport aquesta temporada. La presentació oficial del cartell, l'1 d'abril. ,Però aquesta és una altra hist`poria. Ara és hora de la Cia, de Junquera i de l'amor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.