Foto: EL PERIÒDIC

Un dels primers articles que vaig escriure en aquesta secció estava destinat a parlar dels beneficis del coworking (espai de treball compartit per diferents professionals i emprenedors de sectors multidisciplinaris), i de la conveniència i oportunitat per al nostre país que n'hi hagués algun on emprenedors d'aquí i de fora tinguessin un lloc on compartir projectes, talent i experiències. Fa un parell de dies que s'ha obert Coworking Andorra, a la Torre Caldea. Així que... el país està d'enhorabona.

El coworking representa un canvi de paradigma de com es feien els negocis incipients al segle XX: ara les empreses i els professionals que triomfen són els que saben importar i exportar el talent, en el que representa un autèntic mestissatge professional. Compartir el que tu fas o saps ja no és vist com un perill sinó com una oportunitat. Reconèixer que altres persones dedicades a altres disciplines et puguin donar feedback obre la porta a nous models col·laboratius, en sintonia amb una filosofia basada en la cooperació, en el compartir, i en la generositat. Jo dono el que sé i tu em dones el que saps: sempre acabes rebent més del que dones. Així doncs, aquests tres valors posats a la pràctica amplifiquen les possibilitats de serendípia.

Aquesta paraula nova, serendípia, tan de moda darrerament, vol dir fomentar encontres casuals que produeixen resultats beneficiosos. Aquesta capacitat de generar casualitats productives és possible gràcies a les ments inquietes de persones que creuen que el talent compartit ens fa més forts i competitius individualment. No tenir por de compartir el propi coneixement és un canvi mental molt important, que no tothom fa, per por a que et copiïn, per por que et passin al davant, per por que sàpiga la competència què estàs fent. Però la realitat és que quan més comparteixes el teu talent personal, més talent absorbeixes dels qui et rodegen.

El coworking no és només un espai físic compartit. Són sobretot contenidors d'idees en constant procés creatiu i innovador, on se solen organitzar cursos, workshops, on sovint apareixen noves oportunitats de negoci gràcies al foment del networking. En aquest entorn productiu també es fomenta la visió de futur, la generositat entre els seus membres, la transversalitat del coneixement, l'actitud proactiva, a més de la visió «glocal», concepte de Pascual Montañés, professor de l'IE Business School, que vol dir tenir visió local tenint en compte un enfocament de mercat global.

Situar Andorra al món passa per situar a Andorra els motors de canvi. Coworking Andorra és una iniciativa privada que naix amb la intenció de fomentar que el talent i l'emprenedoria s'instal·li i creixi en aquest país i des d'aquí pugui fer-se sentir i exportar-se al món. Un petit motor per començar a enlairar-se. Les diferents administracions són coresponsables de l'èxit dels projectes emprenedors andorrans, ja que han de ser sensibles a les necessitats i facilitats que l'emprenedoria necessita per poder engegar i aportar valor a aquest país. Les traves burocràtiques, els «torni en 15 dies que la responsable està de vacances», els «ha d'omplir el formulari A2, el certificat de X, el d'Y i els permisos de J, L i M, el full groc, el formulari rosa...» són burocratitzacions que alenteixen, a vegades fins a la paràlisi. En alguns països es pot crear una empresa en dos dies. ¿Algú sap aquí quants mesos i documents calen?

Dels polítics, m'agradaria que comencessin a pensar com fomentar l'emprenedoria com un dels valors a implementar en aquesta societat, i adaptar aquesta visió proactiva professional modificant i creant les lleis necessàries perquè Andorra sigui país d'emprenedors. També cal adaptar el sistema educatiu per al foment de l'emprenedoria, perquè d'aquí a vint anys el talent col·lectiu de la societat andorrana pugui ser generador de riquesa, pel valor afegit de la suma dels seus ciutadans, capaços de convertir les seves idees en negoci. Per fer-ho només cal una cosa: compromís amb el país... a llarg termini. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.