• Els conseller de DA admet que la motivació per regular els drets van ser els anònims en les publicacions digitals

El conseller de DA, Carles Ensenyat, ahir Foto: TONY LARA

els mitjans de comunicació online tenen un filtre per decidir publicar o no els comentaris que els usuaris – anònims, o no – fan a les seves plataformes. Amb la regulació del dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, aquests estaran obligats a assumir-ne la responsabilitat, o, en paraules del conseller Carles Ensenyat: «Els mitjans han de respondre i decidir si en són coresponsables». La persona que creu que se li ha vulnerat un d'aquests tres drets a partir d'un comentari –és a dir, que ha patit una «intromissió il·legítima»– ha de dirigir-se al mitja o persona (per exemple en el cas d'un blog) i demanar la rectificació, eliminació o rèplica al comentari. Si el mitjà creu que aquest dret no s'ha vulnerat no té perquè fer-ho, però en cas que la persona afectada decideixi portar el cas als tribunals, serà coresponsable de la vulneració d'aquets drets juntament amb l'autor del comentari. La Llei estableix que el mitjà o plataforma online no està obligat a conèixer la identitat dels usuaris que fan els comentaris (és a dir, a tenir-ne un registre de les IP), i en el cas d'arribar a denunciar, la Policia tampoc té el dret a cercar la identitat de l'autor; així doncs, és provable que no es pugui identificar-ne l'autor (per la via civil), però el mitjà si haurà d'assumir la seva part de responsabilitat si no ha pres accions.

En el cas de les informacions o articles, la persona afectada, pot demanar en el cas del mitjà electrònic la retirada immediata de l'article i, en el cas que hagi sortit publicat en paper, té un mes per demanar-ne rèplica –la qual realitza l'afectat – o una rectificació per part del mitjà, que s'haurà de realitzar en un període de 48 hores.

Si les persones afectades no han demanat l'eliminació, rectificació o rèplica del comentari o notícia no podran emprendre accions legals per la via civil, ni tampoc podran fer-ho en cas que el mitjà les hagi dut a terme.

El conseller de DA, Carles Ensenyat, va reconèixer ahir que la motivació inicial de la Comissió d'Interior per tirar endavant la regulació d'aquests drets va ser precisament el fet que els consellers estiguessin «molestos» per comentaris que apareixen a les publicacions digitals, però va afegir, tal i com consta també en l'exposició de motius, que cada vegada són més necessaris amb el desenvolupament dels mitjans tecnològics.

VERACITAT / La regulació d'aquests drets té, com en els països veïns, les seves limitacions allà on apareix el dret a la informació i a la llibertat d'expressió. En aquest sentit, Ensenyat va explicar que «la informació veraç»pot prevaldre sempre i quan la infomació sigui verídica, estigui contrastada i tingui interès públic. La Llei diferencia entre informació veraç i «veritat objectiva absoluta».

La llei també té en compte les limitacions del dret a la intimitat en els càrrecs públics, ja que aquets tenen més interès públic que les persones privades i per tant, menys dret a la intimitat. En el cas de la imatge, en un acte públic es pot fer i publicar qualsevol fotografia dels assistents, i no es considera una vulneració dels drets.

En la mateix text de la Llei es reconeix que definir els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge és difícil, com «també ho són les intromissions il·legítimes», tenint en compte que es tracta de drets que depenen, en part, de la sensibilitat personal. En aquest sentit, Ensenyat va dir que «és veritat que hi ha qui té la pell molt fina», i va concloure que «seran els tribunals qui vagin veient si és una intromissió o no».

LA NECESSITAT DE LA LLEI / El conseller de DA va defensar ahir la necessitat de regular aquests drets tot i que ja protegeix la Constitució i que la seva vulneració ja està castigada penalment. Va posar el cas dels delictes com el ciberbullyng o els mals ussos de les imatges penjades a les xarxes socials, com és el cas de Facebook: «Penjar una fotografia no vol dir que l'usuari faci un traspàs universal dels drets», per això, cal analitzar-ne cada cas. Tota aquesta regulació estarà lligada a la Llei de l'Espai digital que el Ministeri d'Economia presentarà en els propers dies.

Finalment, en la Llei també es té en compte la Valoració del perjudici, és a dir, quin ha de ser l'import de la indemització si s'acredita la intromissió il·legítima o vulneració d'aquests drets. Així doncs, l'import de la indemnització es valorarà atenent: les circumstàncies del cas; la minoria d'edat o no de l'afectat; la gravetat de la intromissió il·legítima; la difusió que la intromissió il·legítima hagi adquirit per raó del suport i dels mitjans de comunicació a través dels quals s'ha produït; el benefici que ha obtingut el causant de la intromissió il·legítima com a conseqüència de la mateixa i si s'ha donat lloc a la rèplica o rectificació sol·licitades extrajudicialment, el seu abast, o si han estat refusades, als motius que s'han esgrimit per ser refusades. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.