PUBLICITAT

Masala augura un espectacle de nivell «100% professional»

  • L'acadèmia Princesa Gràcia tria Andorra per a al debut internacional
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Escribano, Masala i Maestre, en la roda de premsa prèvia a la funció d'avui al Centre de Congressos Foto: ÀLEX LARA

Proposa realment insòlita, la d'aquesta nit a la Temporada de Música i Dansa. Per moltes raons: la primera de totes, que el protagonisme és per a l'acadèmica Princesa Gràcia, institució creada als anys 70 a Monte-Carlo –i actualmente presidida per la princesa Carolina– que havia caigut als 90 i primers 2000 en una certa inanitat i que ara fa un lustre va fitxar Luca Masala per recuperar l'esplendor perdut. Sembla que ho ha aconseguit –i hi tornarem de seguida– però el cas és que es tracta exactament del que diu el seu nom: una escola d'altíssim nivell, però una escola al cap i a la fi, on estudien en règim d'internat una quarantena d'alumnes d'entre els 13 i els 18 anys. Un cas mai abans vist a la Temporada: hi han desfilat la Compañía Nacional de Danza 2 i l'American Ballet 2, és veritat, però en ambdós casos es tracta de joves companyies, amb ballarins que ja han fet el salt professional. Més rareses: eN els seus gairebé quatre decennis de trajectòria, l'Acadèmia mai no havia ballat més enllà de les fronteres del Principat (de Mònaco, s'entén). Fins aquesta nit, que saltaran a l'escenari del Centre de Congressos en el que representa el debut internacional absolut de la companyia.

Doncs bé, admet Masala –ballarí i coreògrag italià, exprimera figura del Ballet du Capitole de Tolosa– que sí, que l'artefacte que dirigeix és una escola, «però que el meu ull és professional» i que per tant, la qualitat de l'espectacle «està assegurada i serà 100% professional». Una funció, per cert, en què una vintena de ballarins de l'Acadèmia –¡la meitat dels alumnes que hi estudien!– interpretaran una suite de Don Quichotte i una selecció de fragments de coreografies de Jean-Christophe Maillot, el director artístic del Ballet de Monte-Carlo: Romeu i Julieta, La Ventafocs, La Bella Dorment, Dove la luna... Que Masala no va de farol, que la seva escola –acadèmia potser té en català unes connotacions massa... informals– s'ha convertit en els últikms temps en el planter de què es nodreixen les grans companyies internacionals ho demostra no només que el 100% dels alumnes que es graduen cada curs ingressen en formacions professionals –els set que es llicencien aquest 2014 ja han fitxat, o estan a punt de fer-ho, pels ballets de Zurich, Dortmund, Biarritz i Monte-Carlo, així com pel Royal Ballet de Londres– sinó també els dos premis majors que es van endur sengles alumnes de l'Acadèmia a l'última edició del Prix de Lausana, l'Oscar de les joves promeses del ballet fins als 18 anys: l'espanyol David Fernando Navarro i el japonès Mikio Kato. Tots dos, per cert, participen en l'espectacle d'aquesta nit, especialment concebut per a la Temporada i que, com advertia ahi el mateix Masala, «no es veurà mai més enlloc més».

Se'l veu satisfet, al coreògraf francès, amb la seva criatura. Recorda que quan el van fitxar, el 2009, l'Acadèmia es trobava en una mena de zona morta, i que en un lustre li ha donat la volta com un mitjó: «Si fa cinc anys m'haguessin dit que avui seria a Andorra presentant un espectacle d'aquesta qualitat, ni jo mateix m'ho hauria cregut». Encara més: sosté que «no em permetria per res del món presentar-me en un escenari com aquest amb un espectacle escolar: és un repertori professional, perquè buscava un resultat professional».

CAROLINA, PER POC / Amb aquests antecedents, Masala s'ha posat el llistó altíssim, i no s'hi valdran aquesta nit concessions de l'estil «Que bé que ho fan, per ser estudiants...» No: la Temporada no és un festival de fi de curs i per tant els alumnes de Masala hauran de ser jutjats amb barems «100% professionals» –per dir-ho amb les seves paraules. De fet, que la d'avui sigui la seva primera actuació internacional no significa que els ballarins de l'Acadèmia no tinguin taules: a Mònaco es foguegen en una mena de temporada regular a l'Òpera de Monte-Carlo, així que seria un error –i probablement també una injustícia– considerar-los com estrictes debutants. Això no treu que la vetllada d'aquesta nit tingui per a ells, diu el director, una significació «especial» després de «mesos» treballant i polint el repertori.

El cas és que des de fa dos cursos l'Acadèmia ha lligat el seu nom als celebèrrims Ballets de Monte-Carlo. Una mena de simbiosi de la qual els primers beneficiats van ser òbviament els alumnes –logística, vestuari i tècnics els aporta la formació sènior–però que no ens ha de dur a error: l'Acadèmia no funciona com el planter oficial dels Ballets... tot i que alguns dels alumnes de Masala hi ingressin quan acaben la formació. A més, des d'aquest mateix curs els Ballets han començat a rebre els rèdits d'aquesta associació, amb la notorietat que comporta veure el nom dels Ballets e Monte-Carlo associats al prestigiós Prix de Lausana. Masala, diguem-ho tot, regeix l'Acadèmia amb una disciplina espartana: els estudiants –cada dia enlaire a les 6 de la matinada– tenen prohibit no només fumar, sinó també tenir parella. I estem parlant de joves de fins a 18 anys: «Són regles molt dures, ho sé, però estan sota la meva responsabilitat i és l'única forma de prosperar». A canvi, els ofereix –ja s'ha dit– una garantia «absoluta» d'inserció laboral: «Si no tingués aquests resultats no acceptaria ser el director d'una escola», sosté.

En fi, que tractant-se de l'Acadèmia Princesa Gràcia i de Monte-Carlo, la cos ano podia acabar sense una deriva rosa: el cas és que, segons va avançar ahir el directyor de la Temporada, Josep Maria Escribano, i confirmar el mateix Masala, va faltar ben poc perquè la princesa Carolina assistís a la gala: «Finalment no ha pogut per motius d'agenda, però està realment orgullosa que debutem a Andorra i si mai tornem, és molt possible que ella vingui». Seria, sens dubte, un esdeveniment amb escassos precedents: per dir-los que l'únic que li hem sabut trobar és el concert de Carla Bruni al mateix Centre de Congressos... ¡i només va passar a la novel·la de Villaró! La cita, per si no els ho havíem dit, aquesta nit a les 21.30 hores.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT