• Pagès s'estrena com a editor del premi amb ?La ciutat de les flors'

Començava a haver-hi remor de fons: ¿què ha passat amb el Fiter i Rossell, que es va endur el valencià Albert Herndández Xulvi amb La ciutat de les flors, prometedora novel·la ambientada en la guerra d'Ifni? Doncs tranquils tots, que les galerades són a la impremta i Pagès –que aquest curs s'estrena com a editora del guardó– té previst publicar-lo a temps per la campanya de Sant Jordi. Així ho va confirmar ahir el mateix Xulvi, entusiasmat amb la criatura i que anuncia presentació andorrana de la seva última criatura. Una notícia excel·lent perquè seva és l'enorme responsabilitat de revifar el Fiter i Rossell després de tres deserts consecutius i quan semblava que no resistiria una quarta edició en blanc. El jurat ha confiat en una novel·la històrica, cosa que no és cap novetat, més aviat al contrari, ambientada com s'ha dit en la guerra d'Ifni. I això sí que és absoluta novetat perquè es tracta de l'última guerra colonial en què es va embarcar Espanya: un episodi que el franquisme es va encarregar de silenciar –per això se la coneix com «la guerra fantasma»– i que va costar la vida a prop de 300 soldats, i l'única memòria que n'ha quedat és l'operació de propaganda que es va muntar el règim amb la visita a les tropes de Carmen Sevilla i l'humorista Gila. Xulvi situa en aquest minúscul enclavament que el 1969 es va incorporar al Marroc els amors entre un legionari valencià i la senyora esposa del cacic de la capital, Sidi Ifni –la ciutat de les flors, el la llengua berèber local. Una novel·la «realista», diu Xulvi, que no té «res a veure» amb El tiempo entre costuras, i més pròxima a Hemingway i García Márquez que no al patracol de Dueñas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.