• Serà el 19 de març; flirteja amb el folk i versiona 'Nos ocupamos del mar'

Flaco, en la presentació del disc al BarnaSants, el gener passat Foto: EL PERIÒDIC

És probablement un dels cantautors més genuïns i inclassificables que ha donat els últims anys l'escena catalana. I ho sabem bé perquè és un clàssic de la Fada Ignorant i hi ha desfilat amb tots els seus discos –o gairebé. Així que a ningú no pot sorprendre que el local de la capital sigui una de les primeres parades de Versos y madera, el seu sisè elapé d'estudi (Salida de emergencia, Fuerzas de Flaqueza, Xarnego, Secretos de sumario, Cada vez más flaco). Serà el 19 de març, i Flaco –ja saben, fill de l'Hospitalet, i Daniel Sánchez García, segons el DNI– hi compareixerà amb una dotzena de temes acabats de sortir del forn i en què deixa per una vegada de banda les derives rockeres dels últims temps i flirteja sense manies amb el seu costat més folk. Signe dels temps, potser, i de l'efecte Manel que ha colonitzat la música que es fa i es desfà a Catalunya. En qualsevol cas, un salt mortal sense xarxa perquè Flaco és un animal eminentment urbà, un cronista de bareto i garito, i costa imaginar-lo en aquesta reencarnació folk. Diuen les notes de producció que li ha sortit un disc «més acústic i tranquil», en la línia de Ni se te ocurra, el single de l'artefacte. Però que volen que els digui: n'hi ha que tenim especial curiositat per comprovar què n'ha fet amb la versió de Nos ocupamos del mar, aquella coseta petita i delicada escrta per Javier Krahe i que Alberto Pérez va clavar a les oïdes de vàries generacions d'oients des de La Mandràgora. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.