• La neonatòloga remarca el subministrament de llet artificial i l'anèmia com a desencadenants de l'enterocolitis

L'entrada de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell Foto: TONY LARA

El director del SAAS, Lluís Burgués, es va negar dimarts a facilitar als pares l'informe elaborat per l'experta neonatòloga sobre l'anàlisi del seguiment fet a la seva filla prematura, morta el passat 5 de febrer. Vint-i-quatre hores després, els pares van rebre una trucada de la direcció del SAAS informant-los que ja podien disposar de l'informe. Aquest manifesta aspectes mèdics i decisions preses pel ja excap de pediatria de l'hospital, Manuel Medina, que haurien contribuït a la defunció de la nena, segons va exposar ahir la família.

L'informe –que no va lliurar als pares el propi Burgués, sinó la seva secretària– indica que la decisió de donar al nadó prematur llet artificial enlloc de llet materna, juntament amb la «disminució d'hematòcrits», és a dir, l'aparició d'anèmia, «van afavorir el desenvolupament de l'enterocolitis», que va derivar en la perforació intestinal, causa de la mort.

En relació a la decisió de donar llet artificial a la nena, el seu pare, Josep Lluís Criado, va manifestar ahir que ells, seguint el procediment iniciat a l'Hospital Clínic de Barcelona –on va ser tractada en una primera etapa– anaven congelant llet materna en pots per poder-li subministrar. Però mentre que al Clínic «hi ha una nevera específica» i quan s'acaba la llet de la mare es facilita llet de mares donants, a Meritxell «depenent de a quina hora anàvem ens deien que la nevera, molt petita, estava plena». Llavors des de l'hospital s'optava per donar llet artificial.

També sense abandonar l'aspecte de l'alimentació, Criado va informar que dins el pla terapèutic del Clínic lliurat a Meritxell constava que a la llet materna (que en prematurs se subministra amb biberó), ha de ser fortificada, és a dir, amb reforç vitamínic i nutricional. Però «Medina ens va dir que ell no n'era partidari i li va retirar», va explicar el pare.

Va ser llavors, concretament el dia 25 de gener i veient que la seva filla al cap de més d'una setmana no guanyava pes, (hauria d'augmentar entre 120 i 140 grams per setmana i només va augmentar 30 grams en tres setmanes), que van decidir trucar al Clínic per rebre suport mèdic. Des de l'hospital barceloní, va explicar Criado, els van proposar que Medina es posés en contacte amb ells per assessorar-lo, però «mai s'hi va posar».

Veient aquesta postura els pares de la nena, després d'una consulta feta al pediatra de guàrdia de Meritxell i que aquest els fes una recepta, van anar a la farmàcia a comprar el suplement per a la llet materna. «Això va ser un cap de setmana, i dilluns Medina es va tornar a negar a donar-li», va assegurar el pare, que va afegir que les discussions amb el cap de pediatria de l'hospital eren constants.

Una anèmia «poc important» / Respecte a la disminució d'hematòcrits que també figura a l'informe de la neonatòloga com a condicionant de l'enterocolitis, Criado va assegurar que en una analítica del dia 1 de febrer ja figurava que la nena tenia anèmia. «Però ens van dir que no era important». «Ja llavors se l'hauria d'haver traslladat de nou a Barcelona», va plantejar el pare, de fet, «queda clar que no hauria d'haver pujat mai a Andorra», va concloure.

Rebuig a col·laborar amb el clínic / Els pares també lamenten que el servei pediàtric de Meritxell rebutgés l'ajuda oferta pel Clínic. Des de l'hospital barceloní es desvinculen de qualsevol responsabilitat del trasllat de Barcelona a Andorra. «Ens han dit, a diferència del que va assegurar Burgués, que ells desconeixen les instal·lacions d'Andorra, i que el trasllat es va fer perquè l'hospital de Meritxell ho va acceptar». «Aquí hi ha la primera negligència, no l'haurien d'haver acceptat mai».

Posteriorment, «el Clínic va proposar fer un seguiment conjunt de la meva filla però des d'Andorra no es va voler».

Un historial clínic incomplert / Finalment, i també dins l'informe, l'experta neonatòloga conclou que l'historial clínic de la pacient «no conté tots els controls diaris». Per exemple, no hi consta la saturació quan es precisa un augment d'oxigen, ni tampoc consta la saturació quan la nena va empitjorar. A més a més, «no hi ha cap anotació de les constants del pacient des de les 10.19 del matí fins les 14 hores», quan es va avisar el metge i quan es va confirmar el quadre greu que no es va poder revertir. Ni tampoc figura tota la medicació que se li va subministrar.

Davant aquesta conclusió de l'informe, la família del nadó es planteja dues possibilitats: «O que no es va fer correctament el curs clínic de la nena, o que algú ha fet desaparèixer la informació, un fet que seria un delicte».

Homicidi per negligència / Un cop rebut l'informe, i poc confiats que el SAAS depuri més responsabilitats i obri expedients en relació als fets, la família ja té clar que obrirà la via judicial. Han demanat informes a experts sobre el seguiment diari fet a la seva filla i sobre el protocol de trasllat. Un cop els tinguin, i en un període curt de temps, aniran a la Justícia. Si finalment opten per la via penal, que és el més probable, presentaran una denúncia d'homicidi per negligència, va informar el pare.

Per a més informació consulti l'edició en paper.