Foto: EL PERIÒDIC

El 10% de la població espanyola. El 17% de la del Regne Unit. 121 milions de persones a tot el món. Una de cada cinc persones patirà algun quadre depressiu a la seva vida. Segons l'OMS, al 2020 aquest transtorn serà la principal causa d'incapacitat al món, després de les malalties isquèmiques. Estats d'ànim que fan viure la vida de color gris. És el transtorn més freqüent, i sovint coexisteix amb altres transtorns.

Tenir tristesa, insomni o dormir en excés, cansament, pèrdua de pes o aïllament social en són alguns signes clars. Però també estar irritable, nerviós o tenir una sensació de buit interior i apatia. Tenir un estat d'ànim baix implica una fisiologia determinada: no somriure, mirar cap avall, moure's amb lentitud; baixa motivació per fer qualsevol tipus d'activitat, evitar les relacions humanes, i donar tombs a pensaments negatius. Acompanyat d'una percepció de baixa autoestima, a vegades també amb sentiment de culpa i una actitud d'autodenigrament. Una vida de color gris, en definitiva.

¿I què és el que porta a veure l'existència en blanc i negre, a creure que no hi ha esperança? Diuen que la depressió és un excés de passat; l'ansietat un excés de futur. Per tant, l'única opció vàlida és el present. El patró de pensament acostuma a ser: estic malament, continuaré estant malament i, a sobre, no ho puc canviar. Per tant, s'arriba a una percepció d'incapacitat, i d'infelicitat més o menys sostinguda, i una incapacitat per gaudir del present o visualitzar un futur millor. Però encara estem en una societat on costa molt anar al psiquiatre, al psicòleg, o al terapeuta, on no eduquem per a la salut emocional.

La hipnosi és una eina eficaç que ajuda a reeducar en l'esperança, a reorientar-se al futur, a establir objectius positius, a centrar-se en el present, a través de trobar els recursos interns i fer-los aflorar. És apassionant adonar-se com després d'una inducció guiada hi ha persones que comencen a tenir una visió pròpia diferent, comencen a posar límits, a tenir cura d'ells mateixos, a dormir millor o a alimentar-se de manera més saludable. A altres els ve l'impuls de fer exercici, de beure més aigua o poden finalment silenciar aquest jutge interior que a vegades parla massa. O tants altres canvis positius.

La hipnosi ericksoniana es basa en el principi que podem influir en la nostra química cerebral, que ens dugui a canvis de creences, de comportaments i d'hàbits a través de sugestions positives que porten al canvi de patrons de pensament i de conducta. El cervell humà és una farmacopea. Un petit gran laboratori ple de possibilitats de canvi. Així doncs, ¿per què no aprofitar-ho? Aprendre a ser feliç és un objectiu pel qual val la pena treballar-se. La llàstima és que moltes persones ni tan sols saben o no volen admetre que tenen malestars interiors, per lleus que siguin. Si no es posa nom al problema i s'evita, és quan no hi ha solució. A vegades quan un se sent en un pou utilitza una pala per voler sortir, però només fa el forat més gros. Cal trobar l'eina adient. La hipnosi està demostrat que és efectiva per ajudar les persones a canviar els patrons mentals que els porten a determinats estats.

Per si de cas, i de manera preventiva, fes activitats gratificants i exercici físic. Fer esport contribueix a generar més neurones a l'hipocamp, que és la part del cervell responsable de la memòria i l'aprenentatge. En dos setmanes comencem a notar els efectes de la neurogènesi. També és important triar bé les paraules: no és el mateix haver de resoldre una situació que un problema, o passar per un impàs que per una crisi. Les paraules contenen emocions, i ens hi associem de manera inconscient. Triar les negatives et connectarà més ràpidament amb la negativitat. Estiguis content o no, somriu. Somriure fa segregar endorfines i opiacis. Així que somriure o riure, encara que sigui sense ganes, té un efecte terapèutic beneficiós per a la nostra salut emocional. Estar bé amb un mateix, treballar l'autoestima, aprendre a perdonar-se, viure en el present, ser flexible, saber relaxar-se... són les diferents arestes del benestar emocional, que permeten atansar-se a aquella agradable sensació del que anomenem felicitat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.