• La candidatura es presenta oficialment a finals de març i la Unesco decidirà el novembre del 2015

Els fallaires d'Andorra la Vella fan rodar les falles, l'última Nit de Sant Joan a la plaça Benlloch de la capital Foto: TONY LARA

Tic-tac, tic-tac... Els representants dels 38 pobles espanyols i francesos, més Andorra la Vella, que ara fa un curs es van embarcar en aquesta estupenda aventura que és la candidatura de les falles de Sant Joan a patrimoni immaterial de la humanitat es van reunir ahir per última vegada a la capital abans de presentar oficialment la candidatura a la Unesco. Això serà, si tot va com està previst, l'última setmana de març –el termini expira el 31 d'aquets mateix mes– segons va confirmar ahir el coordinador de la candidatura, Joan Reguant. Però com que les coses de palau van xino-xano, la Unesco no resoldrà el patracol fins al novembre... del 2015. Així que en el millor dels casos no serà fins a la Nit de Sant Joan de l'any següent –el 2016– que les nostres falles rodaran ja amb la fabulosa etiqueta de patrimoni de la humanitat, al mateix sac –perquè es facin una idea– dels castells, el flamenc, la Patum de Berga, el misteri d'Elx o el Silbo Gomero.

La cosa va per llarg, ja es veu, però els portaveus de la candidatura –el president dels fallaires de la capital, Xavier Burgos, i Joan Ramon Piqué, presdient dels Fallaires del Pirineu i alcalde de Vilaller, a l'Alta Ribagorça– exhibien ahir i legítimament bíceps: els deures s'han fet bé i a temps, així que les expectatives són les màximes. S'han complert, com era previsible, els cinc requisits imprescindibles perquè la Unesco prengui en consideració la candidatura: que el bé que es pretén inscriure a la llista del patrimoni de la humanitat respongui a la definició de patrimoni cultural immaterial; que es demostri que aquest bé pot contribuir a donar visibilitat local, nacional i internacional al patrimoni cultural immaterial; que es promulgui una bateria de mesures destinades a salvaguardar aquest patrimoni; que totes les comunitats i associacions implicades han participat en la gestació i implementació de la candidatura, i que el bé en qüestió –les falles, en el nostre cas– formi part d'un catàleg, registre o qualsevol altre instrument de protecció similar.

Segons reconeixia ahir Burgos, aquest últim ha sigut precisament el principal obstacle de l'Operació Falles: «Una de les nostres forces era a la vegada un possible hàndicap: el fet que la candidatura aplegui pobles de tres estats que depenen de molt diverses administracions ens ha obligat a multiplicar les gestions. Calia en primer lloc que tots els territoris implicats tinguessin un inventari de béns immaterials, si no aprovat, com a mínim amb el procediment iniciat. I ho hem aconseguit». Catalunya i Andorra van ser els més matiners a fer els deures; França i l'Aragó tot just acaben de començar els tràmits. Sembla poc, però és suficient per tirar endavant la candidatura amb garanties. Però és que hi ha més: el lector hi haurà caigut, segur, en el caràcter transnacional de l'aventura de les falles. Hi participen, de moment, dues localitats franceses –Banhèras de Luishon, a l'Alta Garona, i l'aquitana Pau–, una desena de municipis catalans –dels dos Pallars, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça– i cinc més de l'Aragó, a banda d'Andorra la Vella, que sumen en total 38 pobles. I resulta que, com recordaven ahir els portaveus de la candidatura, a la Unesco li agraden especialment, aquestes joint ventures transnacionals. De fet, com que cada estat membre només pot presentar una candidatura l'any, i amb l'objectiu que ni Espanya ni França hagin de renunciar a altres projectes, serà a Andorra a qui se li computarà la candidatura de les falles, tot i que la presentació oficial anirà com és preceptiu a càrrec dels ambaixadors dels tres països davant de la Unesco.

Amb el vent de cara / Més punts a favor: es dóna la casualitat, recordava ahir Burgos, que a la llista de la Unesco no hi figura cap patrimoni immaterial que tingui el foc com a element essencial, i a més, es tracta d'una festa d'orígens remots, molt probablement precristians, que ha conservat una sorprenent puresa, que presenta una enorme diversitat però que es concentra en un àmbit geogràfic molt concret –el Pirineu central– i en unes dates també molt determinades: al voltant del solstici d'estiu. Un apunt: la gran diversitat de festes del foc rau abans en la forma com es manifesten que no en el concepte: mentre que les nostres falles, com les de Les i les de Sahaún, es fan rodar sobre el cap, a la Vall d'Aran es crema l'haro, que es planta per sant Pere a la plaça del poble i sobreviu fins a la Nit de Sant Joan de l'any següent, i a Banhèras de Luishon, el brandon. En unes localitats, diu Piqué, la festa se centra en els focs que s'encenen a la muntanya; en d'altres, a la baixada d'aquest mateix foc cap al poble, i en uns tercers, en la foguera ritual a la plaça local. De fet, i degut precisament en aquesta insòlita diversitat, el nom oficial de la candidatura és Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus (falles, haros i brandons).

Posem-nos, finalment, en la millor de les tessitures: i l'endemà de la proclamació de falles, haros o brandons com a patrimoni de la humanitat, ¿què? Doncs no s'esperi el lector grans canvis: no es tracta tant de fomentar el turisme cultural, diu Piqué, de divulgar, difondre i sobretot salvaguardar la festa de les falles, en el convenciment que com més hi participi la societat més difícil serà que un dia es perdi... com va estar a punt d'ocórrer als anys 80, quan la festa del foc va arribar al seu punt més baix. L'objectiu, insisteix, és evitar que el creixement urbanístic o la legislació no posin en perill la celebració impedint, per exemple, l'encesa de les falles a la muntanya. En fi, que el vent li bufa de cara en aquesta nau. La pròxima cita, el 31 de març. En tornarem a parlar, no ho dubtin.

Per a més informació consulti l'edició en paper.