• 355 estudiants de segona ensenyança diuen haver viscut aquest maltractament algun cop
• El 13% dels alumnes de primera ensenyança asseguren patir accions negatives «importants»

Dues investigadores del CRES, Pepita Batalla i Mercè Casals, van presentar ahir la primera Enquesta de Convivència Escolar d'Andorra, realitzada a tots els alumnes de primera i segona ensenyança del Principat el curs 2012-2013 (7.721 qüestionaris vàlids), amb l'objectiu d'avaluar la convivència entre els alumnes i veure en quina mesura es donen fenòmens com el de l'assetjament entre iguals.

A la pregunta feta als alumnes de segona ensenyança: T'han fet comentaris molestos, tocaments no volguts, amenaces, insults o assetjaments de tipus sexual...? (amb la intenció de molestar-te), de 2.222, 359 alumnes van respondre afirmativament (un 16%), i d'aquests un 3% van respondre que els hi havia passat una vegada a la setmana o més. Unes accions que, en el 82% dels casos, van tenir lloc a l'escola.

Pel que fa a la primera ensenyança, un 13'1% dels alumes va dir haver patit alguna acció negativa un cop o més a la setmana i la van qualificar de «bastant o molt important». En general, però, les dades presentades ahir per les investigadores mostren un «bon clima escolar», tot i que amb «cert nivell de conflictivitat», uns resultats «molt semblants als de Catalunya». Segons l'enquesta, el 84% dels alumnes dels tres sistemes educatius andorrans tant de primera com de segona ensenyança diu sentir-se a gust a l'escola (amb els professors, l'escola, els amics i amb si mateixos), un 83% diu trobar-se bé o molt bé amb els companys i tant sols un 2'4% diu estar malament o molt malament amb els companys, que, tal i com va dir Casals, «són el que coincideixen amb alumnes que tant han patit algun maltractament com reconeixen haver-lo realitzat».

Maltractament verbal i físic/ L'estudi, tal i com va explicar ahir Casals, va des de la vessant més de percepció de l'alumne, passant per les accions negatives experimentades i acabant amb la valoració de la importància que aquest li dóna a les accions.

Sobretot en el cas de la primera ensenyança, les investigadores van voler subratllar que la percepció d'haver patit un maltractament no té perquè ser real ni fonamentada, per tant, no es significatiu el 54% en front del 35% a segons ensenyança. L'actitud, però, a l'hora d'afrontar el problema varia segons l'edat: els més petits tenen actituds proactives (75%) en front d'aquestes situacions, sobretot avisant els adults, mentre que els adolescents són més passius (32%), «ja que estan més pressionats pel grup i els hi importa més el que diran».

Pel que fa a les accions negatives experimentades pels alumnes, a primera ensenyança el maltractament verbal i el físic són els més freqüents (67'8% i 55'5%), mentre que a segona ensenyança ho són el verbal i l'agressió a les pertinences (37,6% i 23,8%).

Una de les dades que contrasten amb les informacions policials sobre l'augment del ciberbullyng a les escoles és que aquest només apareix en un 10% a primera ensenyança i en un 8'8% dels casos de maltractament de segona ensenyança. Les investigadores van recordar que es tracta de les opinions i percepcions dels alumnes, i que també podria ser que el separessin dels casos a l'escola.

Batalla i Casals van dir que les dades serveixen per «donar un toc d'atenció» i començar abans la prevenció .

Per a més informació consulti l'edició en paper.