L'excap de Govern, Marc Forné és advocat de professió i continua exercint des del seu bufet d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

MARC FORNÉ, EXCAP DE GOVERN

–¿Com valora l'intercanvi d'impressions que el cap de Govern, Toni Martí, va mantenir amb els excaps de Govern fa uns dies?

–Ja uns dies abans, el cap de Govern, Toni Martí, ens va demanar que reservéssim aquell dia perquè marxava a Brussel·les a entrevistar-se amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i que en tornar volia parlar amb nosaltres. Va ser una primícia, era la primera vegada que ens reuníem quatre excaps de Govern amb el cap de Govern.

–¿O sigui que van parlar de la negociació d'associació amb la Unió Europea (UE)?

–El cap de Govern ens va explicar el què havia sentit a Europa i pel que hem anat llegint, les coses han evolucionat en el sentit europeu, i l'única cosa que li vaig dir és que trobo a faltar més coneixement d'Andorra a Europa. I és que Europa té tendència a confondre la seva realitat actual que és catastròfica amb la dels altres. Aleshores acostuma a posar tothom en un mateix cistell, i posar-hi quatre petits països és bo fins a cert punt per parlar, però no s'han de comparar perquè els prínceps de Mònaco i Liechstentein tenen més poder que els nostres coprínceps. Andorra i San Marino es poden considerar més democràtics.

–¿Quines altres diferències identifiquen la realitat andorrana?

–Andorra és l'únic país que en 60 anys ha multiplicat la seva població 14 vegades, passant de 5.000 a 70.000 habitants. Això no ho pot dir cap més país d'Europa. I a més a més, Andorra ha rebut molta immigració que ens ha anat molt bé però no ho ha fet ningú més. Per això penso que la lliure circulació de persones només es pot defensar d'una manera molt andorrana i només es poden firmar les tesis andorranes, no es poen firmar tesis europees perquè no tenen res a veure.

–Europa no ens vol com a membres de ple dret...

– La integració a la UE no la veig factible. Un tractat d'associació en el qual es pugui discutir com va fer Suïssa, molt bé. Però s'ha de fer de tal manera que no passi el què passa ara a Suïssa i és que al cap de vuit anys de firmar-lo, consideren que no els afavoreix. En el seu dia no van donar importància al tema de la lliure circulació de persones, no és tan important a Suïssa com a Andorra, Suïssa té sis milions d'habitants, mentre que Andorra només en té 70.000. ¿Però quantes persones rebem a l'any?

–¿Aquesta és un altra diferència o característica que defensa, no?

–Andorra rep 100 vegades la seva població, això també és una cosa que no passa en cap més país d'Europa i que vaig dir a la trobada que vam tenir. Considero que el cap de Govern no ho diu prou això. Perquè vol dir que les infraestructures del país estan preparades per rebre 100 vegades la seva població a l'any. Imagineu un país turístic com França o Espanya que rebés només el doble de la seva població.

–¿Rebre tants turistes no és un avantatge?

–Sí, també és un avantatge perquè els que ens visiten ens ajuden amb impostos indirectes a pagar les infraestructures que consumim tots. Els qui més paguen som els mateixos ciutadans d'Andorra, perquè vivim aquí, en paguem més que ningú, però també és bo que els que ens visiten ens ajudin, com a mínim en la mateixa proporció que hauria de ser de 100 vegades més.

–¿Hi veu beneficis en un acord d'associació amb la UE?

–Sí. Tot i que el futur sigui molt difícil de definir i que la UE no sigui la mateixa que ara fa 10 anys. Malgrat els escèptics que també n'hi ha a la UE, penso que serà positiu. No obstant això, em malfio de la classe política europea. Sempre concreto molt, no tinc res en contra de que ens visitin els europeus però en canvi, els seus dirigents que es quedin a casa seva que tenen prou feina.

–¿Potser no és escèptic però el noto una mica decebut?

–El que em sorprèn és que algun país vulgui donar lliçons a un país com el nostre on el deute està per sota del 40% del PIB i a més, es tracta d'una inversió real que existeix. Es pot veure en els túnels, es pot veure en els centres de salut, fins i tot, en els centres poliesportius a totes les parròquies. Hi ha una abundància d'infraestructures a Andorra que no es veu enlloc més. Això vol dir que el deute que tenim està invertit. Alguns països ja voldrien que fos així.

–¿En alguns països els diners han desaparegut?

–Bé, quan veus que alguns països construeixen aeroports que estan tancats i altres infraestructures que no porten enlloc, penses que els diners han desaparegut d'alguna manera, aquí no han desaparegut. Quan sents que algú et vol donar lliçons com per exemple no fa gaire, algú va dir que l'IRPF del 10% potser seria insuficient, penses, ¿qui ho diu això, un espanyol? Per a mi no és cap referència. Espanya té uns problemes, França també té els seus i Andorra en té uns altres. Ara nosaltres som petits, hem de ser conscients de qui som. Hem de col·laborar amb els països veïns, però la nostra obertura econòmica entenc que apunta una mica més enllà dels països veïns.

–¿Quins avantatges podria tenir un acord d'associació amb la UE per a Andorra i la gent que hi viu?

–Andorra té una responsabilitat envers tota la gent que hi viu, no únicament per als andorrans, i que tota la gent que viu a Andorra pugui arribar a treballar o a exercir una professió fora, no és una cosa negativa perquè fins ara ha estat al revés. ¿Quanta gent ha vingut de fora a treballar a Andorra? Tenim un crèdit obert per 100 anys. I ens l'haurien d'obrir de manera asimètrica. Em queixo que a vegades les lleis no les fem asimètriques, doncs ho han de ser, han de ser discriminatòries. I no hem de tenir por de les paraules.

–¿No ens n'hem d'avergonyir?

–No, perquè si Andorra obre l'entrada lliurement a tots els professionals d'Espanya, per no dir de França, tots els catalans poden venir a treballar aquí amb l'avantatge que parlem la mateixa llengua. Això a l'inversa no es produeix. Del que em queixo és que Andorra ho signa tot i acostuma complir-ho, mentre que hi ha molts països que ho signen tot i no compleixen ni el 10% del què han firmat perquè troben la manera de desviar-ho.

–¿Amb tot, l'acord d'associació també pot ser una bona oportunitat per als joves preparats?

–Sempre que les condicions siguin iguals, que no ho són. Quan dic asimètric, sóc conscient que és un somni perquè per cada ciutadà que pot anar a treballar a Espanya resulta que n'hi ha deu mil que poden venir aquí. La igualtat no hi és. He firmat convenis trilaterals i resulta que a la nostra administració hi treballen centenars de ciutadans que no són andorrans. Però, a l'administració de la Seu d'Urgell no hi ha ni un andorrà. Una vegada hi havia una andorrana i va haver de marxar perquè els sindicats li van fer la vida impossible. Una andorrana aquí al costat, no a Jaen ni a Jaca, a la Seu d'Urgell.

–¿Però tret de l'àmbit de l'administració, a l'empresa privada, pot representar un avenç?

–Sí, però has de tenir el permís de residència, i has de fer cua amb els ciutadans de països tercers. El conveni internacional és superior a la llei, però el que compleix el funcionari és un reglament. Davant d'això, Andorra fa el préssec. Alguna vegada he dit que si fos ara algun dels convenis que vaig signar no el signaria, veient la perversió que n'han fet els altres. Estem en una certa inferioritat per la nostra mida.

–¿Li sembla que estem en un moment històric per a Andorra?

–Crec que sí, el què passa és que el moment històric per a Andorra té un avantatge respecte dels moments negativament històrics que travessen Europa i el món. Andorra és un petit país i les petites solucions porten cap a grans solucions. Crec que amb una mica d'esforç per part de tots podrem tirar el país endavant. El que no cal fer és equivocar-nos d'objectius. He sentit parlar últimament sobre la creació d'un partit republicà, ho trobo molt bé, però tinc la sensació que hi ha problemes més urgents que el de canviar de sistema institucional. El que és més important és el problema econòmic, aquí més que enlloc.

–¿Sumar una crisi institucional a una crisi econòmica seria un error de certa magnitud?

–Per a mi sí. Hi ha gent que ho pensa i no ho diu, jo ho dic sense amagar-me'n. Només fa 20 anys que la Constitució es va fer i el Copríncep francès es va afegir a les tesis de la mitra a causa de les recomanacions del Consell d'Europa. A partir d'aquell moment, Andorra té una Constitució que es va discutir molt i tots els que van ser constituents –entre ells algun president de grup parlamentari– van acceptar-la. La Constitució diu que Andorra té un cap d'Estat. És una cosa bastant curiosa com allò que ens explicaven a catequesi que Déu és un i tres a la vegada, perquè el nostre cap d'Estat són dos persones, això que sembla estrany, políticament s'aguanta. El poder és indivís i vol dir que si un se'n va, l'altre també, i hem de canviar de sistema.

–¿Andorra té una bona Constitució?

–Sí, perquè per canviar-la cal fer un referèndum. Si ara algú plantegés no com una boutade, perquè realment ho penso, de permetre la doble nacionalitat, cosa que s'hauria de fer perquè després de molt temps de reflexionar-hi, crec que ens estem equivocant, s'hauria de fer un referèndum, ho haurien d'acceptar tots els andorrans. En això la nostra Constitució és millor que qualsevol altra. Ja hem vist el que va passar amb la Constitució europea que la van acceptar molts països, ¿però quants referèndums es van fer? I en els que hi va haver referèndum, ¿quants el van haver de repetir?

–¿De cara a l'acord d'associació, li sembla que Europa podria qüestionar la Constitució andorrana o el sistema institucional andorrà?

–No, de cap manera. Tampoc sóc dels que pensa que la Constitució és immutable, perquè sembla que sigui paraula de Déu i no ho és. És la paraula del poble, i la paraula del poble es pot canviar quan el poble vulgui. I hi ha uns mecanismes per poder-ho fer. Precisament ara que Demòcrates per Andorra té les tres quartes parts dels escons al Consell General, podrien plantejar-ho, sense la necessitat de comptar amb les altres forces parlamentàries. Seria preferible fer-ho amb l'acord de tothom però el què passa és que per obrir el meló de la Constitució, tothom diu que si l'obrim per una cosa, ens equivoquem perquè podríem posar-hi moltes coses més. No veig perquè. Si hi ha una reforma que s'ha de fer, s'ha de fer, sinó no en farem mai cap!

–¿A banda de la doble nacionalitat, hi ha altres temes que s'haurien de revisar en el text constitucional?

–També vaig dir al cap de Govern que el límit d'endeutament i el límit de pressió fiscal del país, separant clarament la que és directa de la que és indirecta, podrien estar a la Constitució. Potser seríem el primer país del món que ho fa. ¿Per què no ho hem de fer? D'altra banda, si realment Europa ens imposa el model d'impost directe –que no m'ho acabo de creure– no ens hem d'enganyar ni ser hipòcrites. L'impost directe del 10% és ridícul i no és just. Però és que l'article 37 de la Constitució que diu que tothom ha de contribuir a les arques de l'Estat segons la seva capacitat, és l'article més incomplert a Andorra, però també arreu del món.

–¿Perquè no s'acaba de creure que Europa exigeix un IRPF?

–¿Per què ells que tenen? No s'han posat d'acord ni amb l'IVA, no són capaços de desencallar l'harmonització fiscal i entre ells es treuen la gent i les fortunes. Alguns se'n van fins i tot a Rússia! Som insignificants però manem a casa nostra i ara per ara, com que quan firmem coses nosaltres complim i els altres no, firmem-ne menys.

–¿Amb la inversió estrangera, Andorra ha guanyat en transparència?

–Només faltaria que haguéssim de renunciar a tot allò que fins ara ha fet la prosperitat del país sense obtenir res a canvi. La inversió estrangera és clar que sí! Amb uns impostos andorrans i només andorrans, i tant! El què passa és que tenim un vici que va començar fa anys i del qual també en sóc responsable i és que hem fet l'Administració molt feixuga. No per les persones sinó per la paperassa. La gent que hi treballa se les veu cada dia amb advocats, notaris, clients i administrats. Si avui dia l'Administració demana 800 papers és que ens hem tornat bojos tots! O rectifiquem en això o ens ensorrem. Entre tots, hem arribat aquí perquè sempre copiem els qui ho fan pitjor i avui els qui ho fan pitjor també ja han rectificat.

–¿El PS es va queixar de que la informació que els va comentar el cap de Govern hauria d'haver estat comunicada primer al parlament, què en pensa?

–Ho trobo una bestiesa. El cap de Govern pot informar qui vulgui, i ho va fer molt bé. Va fer una feina molt correcta que potser hauria de fer més sovint. Sempre m'he queixat de que Andorra té el luxe de poder prescindir bastant dels caps de Govern que han estat molts anys al capdavant del país, però puc dir que els que érem a la reunió estem disposats a ajudar en el que puguem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.