• Una postal d’APA evoca els últims anys del Rosaleda, abans que l’abandonament i la deixadesa el reduïssin a la postració actual

La salle à manger o mengedor del Rosaleda, en una postal amb matasegells dels 1989: tampoc no fa tant.

Les imatges de l’interior del Rosaleda preses ara fa dos cursos, quan el ministeri va organitzar un safari per mostrar les reformes que hi havia impulsat –urgentíssimes: l’edifici es desintegrava– eren depriments, d’acord. No tant, però, com aquelles del 2004, quan una mà anònima va seccionar un dels pilars mestres de l’immoble i segons els experts va anar d’un pèl que no col·lapsés. En fi, que deu anys anys i uns quants milers d’euros després tenim un edifici que ja no es cau de pur vell i de pur deixat, d’acord. Però mort. Com una mòmia amb qui ningú no sap ben bé què fer-ne.  Els últims anys el Comú d’Encamp ha anat evacuant idees més aviat exòtiques sobre l’ús final del Rosaleda. És clar que com que no paguen ells, per proposar que no quedi. El ministeri, titular del monument, no ha dit ni mu: la prioritat de la legislatura és Radio Andorra, i el Rosaleda és un altre dinosaure ara per ara més aviat molest. Més o menys com Sud Radio i la Casa Rossell, tres edificis de titularitat pública als quals fa anys i panys que es busca amb bastant poca fortuna un ús viable. Així que els precedents no conviden precisament a l’optimisme: si es repeteixen els mateixos terminis que amb els seus germans, el Rosaleda ha ingressat per una bona temporada al llimbe patrimonial. Per fer-nos passar el disgust, aquí va una postal editada per la Société de Cartes postales APA, d’Albí, amb la salle à manger o mengedor –com en diu el peu de foto en un estupend i macarrònic català– en els que devien ser els últims anys d’esplendor de l’hotel. El 2004 encara quedaven algunes taules desballestades, i la decoració de vellut dels pilars centrals. Avui no hi ha absolutament res. El menjador és una sala diàfana. La postal va aparèixer a l’Antic Rossell, és una de les escasses vistes interiors del Rosaleda –Jordi Rossell només en reciorda una altra de la boite del pis inferior– i en fi, la va escriure madame Lautré, amb domicili rue François Camel de Tarascon. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.