El Portaveu d'AD800, Manel Montoro a l'hotel Husa Centric, dijous passat Foto: ÀLEX LARA

Portaveu d'AD800.

Manel Montoro va ser un dels creadors de la plataforma ciutadana AD800. Després de dos anys, ha decidit fer el salt a la política, juntament amb altres dos membres –el president Carles Julián i la vocal Sílvia Gorraiz–, crear un partit i presentar-se a les properes eleccions generals.

– ¿Per què el pas a la política?

–Hi ha moltes raons. Amb dos anys d'AD800 hem fet molt camí, hem provocat molts debats amb diverses accions, com són les preferents o donar transparència a la CASS, però amb tot el que fem arribem molt poc. Sempre hem volgut estar fora del sistema, però, estem anant molt lents i ens hem dit ¿per què no provar-ho dins el sistema?

–No creieu en el sistema però hi entreu...

–Es tracta d'entrar dins el sistema per canviar-lo. Aviam si a través del Consell General podem fer arribar les nostres idees i l'ideari que té AD800.

–¿Un ideari d'esquerres, de dretes o de centre?

–Més que una opció política som una opció de canvi de sistema, defensem la democràcia directa, un tipus de sistema democràtic que no és igual a la democràcia representativa. Dóna el poder últim de decisió a la ciutadania. Per tant, en certa manera no ets ni de dreta, ni d'esquerres ni de centre. Proposes una nova manera de gestionar l'Estat.

–De fet, ¿creu que perdura el model d'esquerres i dretes?

–S'està difuminant molt. No trobo bo que es governi un país segons una sola ideologia. No és pot gestionar només amb una visió. Uns que governin quatre o vuit anys i que després arribin uns altres amb una ideologia oposada i ho tornin a canviar tot. Així tampoc avancem. Ara més que dretes o d'esquerres, és democràcia sí o democràcia no.

– ¿Com funciona la democràcia directa?

–L'eina principal és el referèndum. És igual tenir un govern de dretes o d'esquerres perquè la decisió final caurà en el poble. És el retorn de la democràcia al poble.

– ¿Qualsevol decisió per referèndum?

–No sempre. L'Estat gestiona un dia a dia. En primer lloc, un ciutadà per convocar un referèndum necessita un mínim de signatures –semblant a entrar una ILP–; i després, no es convoca referèndum per a totes les decisions, normalment són decisions importants d'estat on hi ha diner públic en joc o pot influir en llocs de treball. Creiem que en un país de 60.000 habitants, en els quals potser són 30.000 els que tenen dret a vot, és un dels països més factibles en els quals es podria utilitzar la democràcia directa. És molt fàcil fer referèndums i més si creéssim una llei de signatures electròniques, seria més fàcil i més lleuger i atorgaria l'Estat d'una capacitat d'adaptació al context socio econòmic del món molt més gran. La societat sempre va molt més avançada que l'Estat.

–D'entrada, ¿quines decisions s'haurien de realitzar a través de referèndum?

–Doncs per exemple l'IRPF, la llei de la nacionalitat, l'avortament, els matrimoni homosexuals... Si són iniciatives que generen un cert debat en la societat, votem. En el fons és la decisió de tots, no del grup polític de torn. El governant de torn plegarà, però les seves decisions queden. L'IRPF és una decisió prou important, i més tenint en compte que DA no la portava al programa; una decisió cabdal que en certa manera no està legitimada perquè no es portava al programa electoral. Amb la democràcia directa aquestes es legitimen per referèndum.

–Un partit que aposta per la democràcia directa, ¿estarà estructurat com un partit clàssic?

–Ara estem mirant amb els advocats quina és la millor estructura; si ha de ser un partit polític clàssic o algun tipus d'associació política o assembleari. Triarem el que creguem més oportú, però ens agradaria un altre cosa que no fos partit convencional, un moviment més estil assembleari.

–Però, ¿tindrà programa electoral?

–Sí, el farem a través de la interacció amb la gent, a través de les xarxes socials i del que ha defensat AD800, com una llei de responsabilitat política. Si estiguéssim al Consell, podríem proposar-la. Igual que el canvi de la llei electoral, sobretot l'aposta per les llistes obertes. La Llei de transparència, anticorrupció...

–De moment, ¿només sou tres membres?

–Sí, i necessitarem persones que no només vulgui participar en el projecte del partit, també que participin en l'associació, ja que nosaltres deixem els càrrecs. AD800 haurà de convocar eleccions i necessitarà gent. Llavors veurem si podrem presentar un partit amb cara i ulls, o anem coixos, si és viable, si tenim suficients suports.

–¿Quina serà la relació amb AD800?

–Intentarem donar-li independència a la plataforma ciutadana. El que tenim clar és que som membres fundadors i les idees que vam atorgar ens les emportem al futur partit. És inevitable que no estiguem lligats i aprofitarem aquest canal obert que tenim amb la gent a través del grup obert. I si mai poguéssim arribar al Consell, els ciutadans tindrien un canal obert amb el parlament

–¿Per què la possibilitat de presentar-se amb algun partit?

–Les nostres idees van a contracorrent de la resta. Jo a vegades ric quan ens diuen: «vosaltres sou molt de PS»; a mi em fa gràcia, amb tots els respectes, perquè a la majoria del PS (no a tots) quan els hi parles de democràcia directa se'ls hi ericen els pèls, i quan els hi parles de referèndum, també. Aquesta regeneració política que busquem, els partits polítics d'avui en dia a Andorra no els hi fa molta gràcia. Per tant, pensar que ens podem fusionar amb algun partit dels clàssics que ja existeix, és bastant difícil.

–No parlem dels polítics, doncs , parlem de la societat andorrana. ¿La veieu preparada per aquesta regeneració del sistema?

–És difícil de dir-ho. Fins que no ho proves no ho saps. Hi ha un desencant generalitzat amb la política, però també hi ha una part important de gent, com nosaltres, que fa dos anys ni ens hi fixàvem i arrel de la crisi econòmica hem percebut que les decisions que es prenen en política realment tenen un efecte directe en la vida de la gent. En època de vaques grasses no notaves tant si et posaven un nou impost o et retallaven un medicament i ara si que ho notes. Ara molta gent dels països desenvolupats estan reclamant una democràcia directa i més participativa. Si no dones les eines perquè participin mai tindran interès perquè no se senten consultats, ni tampoc val la pena estar-te llegint la premsa i tot el que es diu. Si tu tens eines per gestionar l'Estat en el dia a dia, segurament també t'interessaràs més.

–La democràcia directa també parteix de la base que la societat està prou informada per decidir. Si el sistema és opac, ¿com s'aconsegueix?

–Tot això és un procés. Hi ha tot una adaptació de les estructures de govern i s'ha de modificar la Constitució. És una reestructuració profunda de l'Estat. Necessitem acabar amb aquesta opacitat primer; això signifiquen lleis de transparència, llistes obertes... hi ha tota una sèrie de camins per muntar estructures de democràcia directa. Si mai ningú inicia aquets camí mai s'aconseguirà.

–Si sortiu escollits, ¿per on començareu?

–Primer amb la modificació de la Constitució en molts punts. Un d'ells, el referèndum, que ara només el pot convocar el cap de Govern. I seguirem per l'aprovació de lleis que afavoreixin la transparència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.