Robert a la plaça Coprínceps, moments abans d'iniciar l'entrevista Foto: ÀLEX LARA

EXDIRECTOR RTVA.

Els darrers tres mesos laborals de Robert han estat complicats. Unes declaracions seves a Catalunya Ràdio sobre la figura del coprincipat va posar en marxa una bola de neu que es va anar fent gran i gran. El van pressionar perquè dimitís. Va estar qüestionat per l'opinió pública. Finalment, dilluns passat, Martí va decidir tancar l'afer Robert i va acomiadar-lo. El protagonista ens explica la cronologia dels fets i els sentiments que tota aquesta polèmica li han generat.

–¿Quina és la salut actual de RTVA?

–Bona. Des de l'octubre passat que podíem tenir les audiències. A la franja horària del migdia, en els informatius, estem els tercers, només per sota de Tele5 i Antena3. A la nit estem els cinquens. I en general RTVA és el 21è canal més vist amb més d'un 1% d'audiència. Es pot pensar que és poc, però és molt tenint en compte que a la fibra òptica hi ha 130 canals. I TV3 amb prou feines té el 3%.

–¿Què és el que té més audiència?

–El que més es mira la població són els informatius i la programació infantil. Curiosament, el que menys es veu és tot allò relacionat amb la política. Els programes d'entrevistes de La Rotonda, sobre temes socials, tenen més audiència que els de La Rèplica, de temes polítics. Passa el mateix amb les notícies que es pengen per internet. Per molt que els polítics es pensin que els seus temes són els que més interessen.

–¿I la web?

–Estava per sobre les 50.000 visites mensuals. Amb el canvi de web es va triplicar l'afluència.

–¿La televisió anava per bon camí?

–Clar, n'estic convençut. Si no, hagués optat per dimitir.

–Va denunciar que es paga un lloguer molt elevat per les instal·lacions...

–Els locals són un problema. Es paga un lloguer extraordinari per la zona on s'està. A part, és un edifici vell, que té moltes despeses de manteniment. El lloguer està per sobre del preu de mercat, i a més se li ha d'afegir el cost de manteniment, que és molt elevat.

–¿S'havien estudiat ubicacions?

–S'havien mirat coses. Però necessites un crèdit extraordinari per poder fer el trasllat i adequar les noves instal·lacions. És una decisió que no pot prendre el director de la televisió de manera espontània. Però sortia a compte, perquè la inversió és gran però ho amortitzes perquè pagues menys de lloguer i estàs a un edifici nou, amb menys manteniment.

–¿Però va trobar reticències del Govern per fer el canvi?

–No vaig arribar-ho a proposar. Tenia altres prioritats. Vaig fer un pla estratègic a quatre anys, que vaig entregar al Govern i a membres de Demòcrates per Andorra. I un pla d'accions. M'he quedat a la meitat. El canvi d'instal·lacions estava dins el pla estratègic. Però no sé si el cap de Govern se'l va llegir o el va deixar a un calaix.

–Se us va proposar el local d'Ordino Studios...

–Durant la meva direcció no es va proposar res. Ordino ho va comunicar directament al Govern i el Govern no m'ho va comunicar mai.

–¿Com ha estat la relació amb el cap de Govern aquests dos anys? ¿S'ha sentit pressionat?

–M'he sentit pressionat els últims mesos. Però no des que vaig parlar amb Catalunya Ràdio, sinó ja abans, per petites coses que prefereixo no explicar. I sobretot, des del moment que vaig parlar de dèficit democràtic a la ràdio, la pressió va ser més forta. És curiós que quan parlo de dèficit democràtic, els teòricament demòcrates, que és com es diu el seu partit, m'apreten perquè plegui. És una paradoxa molt curiosa. I repetiré el que vaig dir. Si en el debat sobre temes delicats hem de patir pel què dirà el bisbe tenim un problema. No és una democràcia, la d'Andorra, que hagi arribat a la seva sublimació. Hi ha un dèficit. Perquè no tenim el debat entre andorrans, com hauria de ser, sinó que patim perquè pugui trontollar el model d'Estat.

–¿Què passa després d'aquestes declaracions?

–El cap de Govern em va trucar al mòbil aquell mateix dia. Em va convocar el dilluns següent. I em va fer una reprimenda forta per haver dit això. Al·legant que jo era un càrrec de Govern, de confiança. Cosa que és discutible. Jo sóc un càrrec de confiança, però un cop estic nomenat, crec tenir la independència absoluta. És més, el dia que em va nomenar ja li vaig dir que actuaria amb total independència. No entenc per què, llavors, se sorprèn, quan actuo de manera independent. Quan el cap de Govern em recrimina, li dic que creia que havia de seguir sent independent. Encantat que em digués que no havia agradat, però segueixo creient que no vaig dir res greu.

–¿Es va parlar de dimissió?

–No, això ja va ser més tard. Em va convocar al cap d'una setmana per dir-me que estava «en un procés de reflexió sobre el teu lloc de treball». En la conversa ho va relacionar amb el que jo havia dit a la ràdio, per molt que després digui que no té res a veure. És llavors quan m'assabento per la premsa que estan buscant un substitut. I no el troben.

–¿A partir de llavors segueix treballant igual o l'obliguen a canviar la manera de treballar?

–No. Segueixo treballant igual. Bé, igual no, perquè estàs treballant a una empresa amb el nivell de legitimitat reduït. Tothom sap que estàs qüestionat. En qualsevol cas em vaig esforçar per treballar igual.

–¿Creu realment que Martí va actuar de manera unipersonal o pressionat per d'altres persones del seu partit?

–La veritat és que el senyor Martí, quan parles individualment amb ell costa molt d'entendre'l. Perquè parla amb jeroglífics. No els vaig saber interpretar. Jo li deia: «M'estàs posant una X enorme que no sé desxifrar». I a la següent reunió ja m'havia posat un polinomi, amb una Y grega. No vaig entendre mai per què em pressionava perquè dimitís, si no fos per les declaracions que vaig fer, que sempre sortien a les nostres converses. Mai em va donar mai cap motiu. Va parlar més clar Ladislau Baró en una entrevista.

–¿Se li va passar pel cap la idea de dimitir?

–En camp moment. No hi havia motiu. Jo no tinc perquè compartir l'ideari de DA, no el comparteixo i no crec que per això hagués de dimitir.

–¿Què passa a la reunió de dilluns passat?

–Em va trucar Martí i em va dir que ja no comptava amb mi. Al cap de molt poc em convoca l'Esteve Vidal i em cita a Govern. No va venir el cap de Govern. No va donar la cara, cosa que em va semblar de mal gust. Si m'estàs acomiadant diga-m'ho a la cara. No vaig tornar al meu despatx de la televisió. Havia recollit les coses perquè ja sabia que m'havien fet fora. Em va saber greu no haver-me pogut acomiadar. Sé que a molts els ha sabut greu, almenys a la majoria. Però no em vaig veure legitimat d'entrar i convocar una reunió quan ja no era director.

–I acomiadar-se del nou director, Xavi Mujal...

–El nou director els darrers dies sabia coses que no em va voler dir. És una persona que vaig nomenar jo. I vull deixar clar que la relació professional amb el Xavi Mujal sempre ha estat extraordinària, llevat del darrer més i mig on ha estat molt tensa.

–¿Heu parlat de com es farà el relleu?

–No. No hem parlat més.

–¿Hi ha hagut problemes amb la quitança?

–Ho he de mirar amb els meus advocats. Però no hi ha hagut mai una negociació. Se'm va convocar, em van donar una quitança i ja està. No hi havia contracte. Que consti que l'únic dia que m'han dit que m'acomiadaven va ser dilluns. Abans m'havien demanat que dimitís, però ningú m'havia dit «t'acomiadem». Ni ningú em va dir: «si no dimiteixes, t'acomiadarem».

–També va comentar que s'havia intentat perjudicar a un ministre, Jordi Cinca.

–Jo ho penso així. No sé què vol dir això de ser cinquista. Però se m'ha posat aquesta etiqueta. I estic veient que els que tenen aquesta etiqueta han anat saltant. Josep Maria Pla, Marina Fité, ara jo... I acaba afectant a l'origen etimològic del nom, que és Cinca. Només queden ell i el Josep Delgado. L'arrel ha quedat tocada. H

–Com creu que deixa RTVA?

–Millor de com la vaig trobar.

–¿Està satisfet amb la feina feta aquests dos anys?

–Sí. Però m'ha quedat al tinter buscar noves ubicacions per la nova televisió, acabar de consolidar la web i la programació.

–¿A nivell de personal, l'actual és el suficient per tirar endavant RTVA?

–Tot depèn del que es vulgui fer. Si el que es vol fer una televisió i ràdio d'informatius, potser es pot reduir. Si es vol fer programes i 24 hores de ràdio, producció pròpia, necessites més gent.

–¿S'estaven estudiant nous acomiadaments?

–De moment no. Però tot depenia de la voluntat pressupostaria que tenia el Consell General. Si l'hagués reduït, ho hauríem hagut d'estudiar. En qualsevol cas el número de personal que teníem en l'actualitat era el que corresponia amb el pressupost. Per això s'ha pogut quadrar el pressupost aquest any: hem tingut la gent adequada i els diners adequats.

–¿Com ha acabat pressupostàriament el 2013?

–Equilibrat, amb un lleuger superàvit. És la primera vegada que RTVA acaba amb números positius. Hi ha l'ingrés variable, que és la publicitat, i quan aquesta baixa has de reduir partides i costos. La publicitat va caure bastant respecte al 2012.

–¿Per què el 2013 es tanca equilibrat i el 2012 no?

–Per què al pressupost del 2012 no estaven previstos els acomiadaments. Es va fer un pressupost sense un número de persones, però no es té en compte el que costa acomiadar-los.

Per a més informació consulti l'edició en paper.