• La nova mà d'obra contrasta amb els 800 aturats censats pel Servei d'Ocupació el desembre passat

Un treballador treu la neu acumulada al peu d'un remuntador de Grandvalira, al sector del Pas de la Casa Foto: TONY LARA

Afinals de gener els empresaris ja havien esgotat la quota d'hivern amb un consum del 102% i la contractació de 2.880 treballadors temporers en lloc dels 2.820 previstos inicialment. Per sectors d'activitat, el que més mà d'obra va contractar com és habitual, va ser el de l'hoteleria amb 1.824 autoritzacions acordades en lloc de les 1.750 previstes, cosa que representa també el consum de quota més elevat (104,2%). Si l'hoteleria és un dels sectors que més va incrementar el nombre de contractacions en relació a la temporada passada (12%), en xifres percentuals el comerç al detall és el sector que més puja amb un 67% de noves contractacions. No obstant això, cal matisar que en nombre absolut les noves contractacions del comerç minorista (20) queden molt lluny de les que van fer la resta de sectors.

Per consum, el segon sector que més temporers va contractar és el de pistes amb 769 autoritzacions acordades, vuit més de les 761 de l'any passat. Segueixen, tot i que a molta distància, el sector del lloguer d'esquí amb 202 noves contractacions i les agències de viatges amb 65 nou llocs de treball. La xifra global dels temporers contractats entre el novembre i el gener passats contrasta amb els 800 aturats censats pel Servei d'Ocupació a finals de desembre i també amb les dades facilitades per Immigració que aboquen un increment de la contractació de temporers del 8,8% (232 treballadors més) en comparació amb la temporada d'esquí anterior, passant de 2.648 a 2.880 treballadors.

En quant a la procedència dels treballadors es manté la tendència de contractar més comunitaris (10% més que la temporada 2012-2013), tot i que aquest any també s'incrementa la contractació d'extracomunitaris en un 6,4%.

Serveis i no qualificats / Altra dada significativa del consum de la quota d'hivern és que els treballadors de serveis continuen sent els més nombrosos (1.330) i representen el 46,2% de la quota seguits pels treballadors no qualificats (744), 26% de la quota. Molt lluny queda el personal directiu (0%) els tècnics superiors (0,3%), els tècnics mitjans (14%), els empleats administratius (12%) o els operadors d'instal·lacions (1%).

Els primers consumidors de quota, el sector de l'hoteleria i de la neu, justifiquen les noves contractacions amb les previsions de creixement que havien augurat de cara a aquesta temporada. Si a pistes «la contractació ha seguit les pautes d'altres anys i hem donat preferència a la gent d'aquí, fent cursos d'explotació per a nacionals i residents», va explicar ahir la directora d'Ski Andorra, Marta Rotés, el mateix no pot dir el director de la Unió Hotelera (UHA) Òscar Julián.

I és que «el sector hoteler comptava amb la mateixa quota inicial de l'any passat o un mica més per fer front a l'increment d'ocupació que havíem previst i que s'està confirmant», va argumentar, afegint que «és normal que l'haguem esgotat i superat perquè en lloc d'incrementar-la ens l'ha van reduir». En quant a la necessitat de donar preferència als aturats inscrits al Servei d'Ocupació, el director de la UHA va respondre contundent que «els formin» i va reiterar que «el consum de quota del 104% no és sorprenen, perquè d'una banda l'han reduït i de l'altra perquè ja preveiem una ocupació més alta».

El director de la UHA va argumentar que «si agafem gent sense preparació és també perquè és gent que no li importa treballar els caps de setmana o fins tard, hem de ser conscients que estem parlant del sector de turisme i de l'hoteleria». I va afegir que «quan tothom hagi entés aquest concepte anirem millor. En l'hoteleria no pots dir a un client que arriba al restaurant a les 10 de la nit que ja no el pots servir perquè és massa tard, o que ja no hi ha servei. L'hoteleria i el turisme no tenen horaris ni dies festius, sinó són els del turista que està de vacances». Julián va insistir en que «aquestes mateixes persones que reivindiquen tant els horaris, quan van de vacances són els primers que no en tenen». I va continuar dient que «s'ha de comprendre que al cap i a la fi som un país turístic que viu de la gent que el visita i que necessitem donar-li servei».

Perfils que no corresponen / Per a Julián també és una prioritat que «si hi ha persones amb un perfil similar a ocupació, la nostra voluntat és contractar-les», però tot seguit va matisar que «també n'hi ha moltes que no tenen predisposició per treballar en aquestes condicions». El director de la UHA va explicar que «no tothom vol treballar en el nostre sector, que no coneix ni caps de setmana de festa ni horaris». I va recordar que «alguns dels nostres associats tenen demandes penjades a la nostra borsa de treball des de fa mesos i no hi ha manera de que aquestes places es cobreixin». Per al sector hoteler és evident que «encara hi ha un percentatge de gent, tot i que petit, que prefereix cobrar el subsidi i no haver de treballar de rentaplats o d'ajudant de cuina o d'habitacions per 1.200 euros al mes». I va concloure amb contundència que «aquesta és la principal diferència amb el treballador temporer sense qualificació que contractem», referint-se al fet que «quan ve a Andora està disposat a treballar, en les condicions que li demanem». No obstant això, el director de la UHA també va reconèixer que els establiments que contracten temporers continuen registrant molta rotació els primers mesos de contractació. Són treballadors que una vegada tenen el permís de treball en regla canvien de feina. L'any passat, immigració va fer una modificació del reglament perquè els empresaris que els havien contractat i els havien regularitzat el permís, no perdessin quota i poguessin cobrir aquestes baixes.

Julián va explicar que «en quant al volum de persones que ha calgut contractar dues vegades seria una dada molt interessant de quantificar per al propi sector ja que ens permetria afinar més i també quantificar la rotació que tenim i determinar l'inversió que han fet els hotelers per cobrir finalment les places que necessitaven».

I va afegir que «això també ens faria avaluar si l'hoteler que paga 170 euros per treballador contractat, hauria de ser el titular o no del permís de treball».Cosa que va argumentar dient que «no ens enganyem, quan un treballador ha canviat quatre vegades de lloc de treball en un mes i mig, no pot ser que tots els empresaris que l'han contractat siguin uns negrers, alguna cosa més deu passar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.