• Criado anirà a la Justícia si les investigacions presenten llacunes o són poc clares

L'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, des de l'avinguda Fiter i Rossell, d'Escaldes-Engordany Foto: TONY LARA

El pare de la nena prematura morta a l'Hospital de Meritxell, el passat 5 de febrer, Josep Lluís Criado, va explicar ahir que «hem estat rebuts pel director del SAAS, Lluís Burgués, però tenim la sensació que vol minimitzar l'afer». I va afegir que «malauradament no tenim un bon pressentiment sinó tot el contrari, pensem que des de l'hospital i des del SAAS es vol tapar l'afer, que quedi en res». No obstant això, Criado es va mostrar esperançat en quant a la intervenció del cap de Govern, Toni Martí, que el va rebre juntament amb la seva esposa dilluns passat. «És la persona que més s'ha ofert i és gràcies a ell que finalment l'hospital ens ha entregat l'historial clínic de la nostra filla, cosa que en un principi, s'ens va negar».

Si els pares van poder recuperar l'historial clínic de la nena, el que no van poder recuperar i que també havien sol·licitat, és la cinta de vídeo de la càmera situada a la unitat d'incubadores. Càmera que d'altra banda té la missió d'assistir el personal sanitària en la vigilància dels prematurs que poden ser-hi ingressats. I no la van poder recuperar perquè se'ls va explicar que la càmera ja no estava operativa. «Ens van dir que no estava operativa perquè abans s'utilitzava massa i en canvi ara la vigilància dels nadons es fa de manera més presencial». La resposta del personal del SAAS sobre la freqüència amb què el personal mèdic entra i surt de l'habitació per controlar l'estat de salut dels nadons va ser que «deixen les portes obertes i si senten alguna màquina que avisa hi acudeixen de seguida» va repetir Criado.

Investigacions / El pare del nadó mort a l'hospital a causa d'una perforació de l'intestí prim, problema que ja va tenir en néixer amb poc més de 25 setmanes de gestació, a Barcelona, va afegir que «ens han dit que el SAAS està fent una investigació sobre com es va actuar i com es van anar encadenant els fets, i que també se'n fa una altra externament» però va matisar que «ara que tenim l'historial clínic de la nena també el sotmetrem a d'altres especialistes i demanarem la seva opinió sobre la manera com s'ha actuat i s'ha tractat la nostra filla». Criado va concloure que «no descartem recórrer a la Justícia, tot i que encara tenim confiança en el cap de Govern per clarificar tot l'afer». I és que tal com va recordar Criado ahir, a la nena només li faltaven 21 dies per passar el període postnatal més crític, segons els metges de la secció de neonatal de l'hospital Clínic de Barcelona. «Nosaltres ja ens havíem fet a l'idea de quedar-nos allà tres setmanes més» –ja hi portaven dos mesos– «però des de Barcelona es va demanar a l'hospital d'Andorra si es podien fer càrrec de la nostra filla». O sigui que en rebre una resposta afirmativa per part de l'hospital de Meritxell, els metges del Clínic van autoritzar el trasllat cap a Andorra, però a les poques setmanes d'arribar-hi la nena ja va començar a perdre pes. «Vam veure que d'1,7 quilos va baixar fins a 1,5». I l'estat de salut de la petita va empitjorar dramàticament el passat 5 de febrer. Els pares van anar el matí a visitar-la, «la infermera ens va dir que estava una mica pàl·lida i inclús una altre mare que hi havia a la sala també ens ho va fer remarcar» va recordar Criado. I va afegir que «fins i tot no va voler menjar, perquè la meva dóna començava a donar-li el pit, i també ens van dir que havia plorat molt». No obstant això, en un primer moment «el pediatra ens va dir que estava bé, però a les dues de la tarda, els metges ja estaven dins i van decidir demanar un helicòpter per traslladar-la a Sant Joan de Déu o a l'hospital Taulí de Sabadell». En aquell moment ja es temia el pitjor que a la petita se li havia tornat a perforar l'intestí –havia superat la primera operació quan pesava poc més de 650 grams a Sant Joan de Déu. I segons va tornar a explicar el seu pare, cap dels dos helicòpters disponibles a Catalunya va poder fer el trasllat, un perquè ja estava ocupat en un servei i l'altre perquè no funcionava. Aleshores l'hospital es va posar en contacte amb els centres hospitalaris francesos de Tolosa, Montpellier i Paris, però el trasllat en helicòpter tampoc va ser possible perquè des de França es va jutjar que ja era tard «se'ns va dir que de seguida es faria fosc i que no podia volar de nit». Finalment, entre estires i arronses, ni prendre cap més decisió, «perquè no es jutjava pertinent, vam arribar a proposar de portar-la amb l'helicòpter d'Andorra, però tampoc se'ns hi va autoritzar», a dos quarts de nou de la nit, «va arribar una ambulància medicalitzada i un pediatra de Barcelona però ja era massa tard». Entre les zones d'ombra que queden als pares de la nena hi ha qüestions com el fet que «Barcelona va proposar fer el seguiment conjunt de la nostra filla amb els metges d'aquí, cosa que sembla ser que tampoc no es va creure pertinent». En quant al fet que no s'avisés a la jerarquia sobre el què havia passat «vam quedar bocabadats, per això pensem que es vol tapar». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.