• Un de cada cinc llibres es publica sota el segell de l'Executiu

El 2013 es van publicar a Andorra 128 títols, dinou menys que el 2012 i 48 menys que el 2011 Foto: EL PERIÒDIC

Fa tres cursos el president dels editors, Lluís Viu, es lamentava amargament de la bulímia editorial que a l'època semblaven experimentar les institucions públiques: «Que les administracions exerceixin d'editors em sembla com a mínim curiós: si no fan d'agència de viatges, ni de joiers, ni de banquers ni de carnissers, ¿per què han de fer d'editors?» Doncs han passat tres anys i la cosa no només no remet, sinó que va a més: 23 dels 128 títols publicats el 2013 al nostre racó de món van aparèixer amb el segell del Govern. El 18% del total, o el que és el mateix: un de cada cinc. Un resultat sensiblement superior al del 2012, quan l'executiu només va publicar el 16% dels llibres editats al país, segons el registre de l'ISBN que gestiona la Biblioteca Nacional, i que confirma el Govern com el principal grup editor del país. Tenint en compte que es tracta d'una indústria fragilíssima, que lluita per sortir de les catacumbes i que sua tinta per tenir viabilitat comercial, resulta exòtic que el seu principal competidor sigui el sector públic. Com deia el mateix Viu, no es tracta que les institucions deixin de publicar, sinó que ho facin a través del sector editorial: «Ens sembla bé, que publiquin, però el lògic seria que ho encarreguessin als professionals de l'edició; per això hi som, igual que si vull guardar diners me'n vaig a un banc, no a un supermercat».

Val a dir que si el Govern és el primer editor nacional, el segon tampoc no va ser el 2013 una editorial comercial, sinó una entitat financera: Crèdit Andorrà, amb 16 títols, el 12% del total. I la quarta, BPA, amb 16 llibres –el 8,5%. Ànima Viva va ser l'any passat el segell diguem-ne convencional més prolífic del país, però amb els seus 15 títols –sempre segons les dades de l'ISBN– només s'enfila fins a la tercera posició del rànquing on el Consell General i la SAC també ocupen posicions de privilegi, frec a frec amb les editorials comercials –Editorial Andorra, 2+1, A4 i Aloma.

El cas és que els 128 codis ISBN que la Biblioteca Nacional va gestionar el 2013 suposen un descens del 13% respecte dels 147 del 2012, que no està malament, però la comparació encara és més feridora si prenem com a referència el 2011, quan es van repartir 176 codis: el màxim històric des que la Nacional gestiona l'ISBN i un curs extraordinari perquè va ser el del desembarcament d'Albert Salvadó en el mercat del llibre digital. Amb tot, els 128 codis del 2013 suposen la tercera xifra més elevada de la història. Val a dir, en aquest punt, que l'autoedició continua aportant el gros de les novetats i configurant així un mapa editorial tirant a exòtic, però amb una marcada tendència a la baixa: els libres editats pel mateix autor van suposar el 2012 prop del 60% del total, mentre que un any després aquest registre va baixar més de la meitat, fins al 23%.

Pel que fa al suport, el paper continua sent el format majoritari, però ja no de forma aclaparadora: el 36% dels codis ISBN es van sol·licitar per a llibres en format digital; finalment, i pel que fa a la llengua, el 63% dels llibres es publica en català; pel 14% en anglès, i el 9% en castellà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.