• L'objectiu és preservar la memòria del locutor, recentment traspassat

Danjon, prolífic artista plàstic a banda de radiofonista, a la Mostra d'art del Govern del 2011 Foto: TONY LARA

Tot just fa una setmana del traspàs de William Danjon (1925-2014), i ja ha sorgit la primera iniciativa per retre homenatge a qui va ser un dels speakers estrella de l'edat d'or de Radio Andorra, als anys 50, quan Lydia Linares i Carmen del Monte arrasaven entre l'audiència espanyola amb El concierto de los radiooyentes, i a ell li encarreguen de conduir Le programma à la carte, un espai de tall similar però destinat a l'oient francòfon. Doncs bé: Sylvain Athiel, l'ànima del Museu de la Ràdio que el ministeri pretén impulsar aquesta legislatura a l'històric edifici d'Encamp, proposarà que es bategi amb el nom de William Danjon un dels estudis del futur museu: «Faré tot el possible perquè el record de William es mantingui en un lloc de privilegi en l'equipament», diu Athiel.

Un acte d'estricta justícia perquè Danjon –ja saben: Michel Avril per nom artístic– va ser un dels protagonistes d'aquella gesta avui difícilment imaginable que va ser Radio Andorra –Gualbert Osorio diu que l'impacte que va tenir a l'Andorra dels anys 40 devia com si avui s'instal·lés al país la seu de la CNN: quasi res– i perquè com el degà que era dels professionals de la comunicació d'aquest país s'havia erigit en la memòria viva dels anys daurats de l'estació i en col·laborador necessari tant del mateix Athiel com del portal aquiradioandorra.free.fr, el monumental web sobre la història de l'estació mantingut per Jean Marc Printz.

En una de les escasses entrevistes que va concedir en vida, Danjon evocava al setmanari Informacions els seus inicis a Radio Andorra, on va aterrar el 1955 i va coincidir amb el cap de programes Paul Servant. En les seves vuit temporades a l'emissora va conduir –a banda de Le programma à la carte– d'espais com ara Pages immortelles, Chez vous Madame, Nouveau Sillon i Un sourire, en chantant, especialment concebut per entretenir els convalescents ingressats als sanatoris d'Osseja. Segons ell, l'èxit inicial de Radio Andorra, als anys 40, el devia al fet d'emetre «música i només música; res de política», així com «un to desinvolt i alegre en uns moments especialment foscos». Mai no va donar credibilitat als rumors que insinuaven que l'estació va estar durant la II Guerra Mundial al servei dels interessos alemanys, ni tampoc a les acusacions de col·laboracionisme que van pesar com una llosa –i encara pesen avui– sobre la reputació de Jacques Trémoulet, l'artífex de Radio Andorra: «Era un home de gran categoria, honest i afable; de l'època de la guerra no en puc dir res perquè no el vaig conèixer...» Danjon era a més plenament conscient del paper sociològic que va tenir l'estació per a les generacions de la postguerra: «Espais com El concierto de los radiooyentes complien una funció importantíssima: posaven en contacte els emigrants que havien marxat a Alemanya, Suïssa i França amb les famílies que havien quedat a Espanya. I en aquella època, l'única emissora que tenia prou potència era Radio Andorra». Que acabés la seva carrera radiofònica als micròfons de Sud Radio, la competència –on va treballar entre el 1975 i el tancament de l'estació, el 1981– no deixa de ser un estrany gir del destí. Però el cert és que sempre es va reclamar un speaker de la gran Radio Andorra, i aquest era un dels seus màxims motius d'orgull professional.

Traspàs d'horbette/ No és Danjon l'únic home vinculat a l'epopeia radiofònica del nostre racó de món recentment traspassat: el 10 de febrer va morir a Garches, localitat de la regió d'Île de Frnce on residia, Jean Louis Horbette. Tenia 91 anys, i a la segona meitat dels anys 60 va succeir Jean Christophe Babré com a director general de Sud Radio. Val que no van arribar a coincidir en antena –Horbette va exercir al Principat mentre Danjon dirigia la Casa d'Andorra a París– però Horbette té un raconet més que considerable en els annals coprincipescos: ell és l'home encorbatat que apareix un pas rere De Gaulle durant la revista del copríncep al personal de l'emissora del Pic Blanc, en la cèlebre visita de l'octubre de 1967. Horbette no va deixar entre nosaltres la petja de Danjon –perquè era impossible– però «a la seva manera també va marcar la història de les grans emissores al Principat», diu Athiel. El funeral d'Horbette, en fi, tindrà lloc avui mateix a l'església de Saint Louis de Garches.

Per a més informació consulti l'edició en paper.