• La força i qualitat basca s'imposen per sobre d'un equip andorrà que continua amb el seu rodatge

Peñarroya dóna instruccions als seus homes, durant un temps mort. Foto: TONY LARA

Nou matx contra un equip de la Lliga ACB i nova der- rota, però també molt de treball i estudi que haurà de servir per la temporada a LEB Plata. El River va caure davant del Bilbao Basket Bizkaia en un matx d'alts i baixos dels dos equips. El conjunt del Principat, que va buscar el seu joc en ple rodatge de pretemporada, es va haver de rendir a la força i qualitat basca.

La qualitat és cosa de categories com les que separen els dos equips, Els locals ja sabien que un equip ACB els supera en tot, però el públic del Poliesportiu potser no esperava un inici de partit tan demolidor. I no és que el marcador fos un escàndol (o no: 0-10), sinó que en cap moment es veia un equip amb la capacitat per afrontar el tanc que conduïen els bascos. Així les coses, just després del parcial incontestable, obra de Warren i Sonseca exclusivament, el River va posar ordre.

¿I com? Doncs, de la mateixa manera que davant del Regal Barcelona la setmana passada va ser Rob Johnson va obrir les hostilitats del River, ara va ser el mateix. Gairebé amb tres minuts i mig de partit el conjunt andorrà, per mitjà de Johnson, va fer els dos primers punts. Al.leluia. Però la tendència encara va semblar lluny de variar quan, amb dos tirs lliures a disposició de Pablo Sánchez, el primer no va tocar ni tan sols cistella. Un "¡ohhh!" ben llarg es va escoltar al pavelló, incrèdul el públic del que veia, i tots els companys a pista van animar l'aler, que baixava el cap. El segon tir, però, va anar dins, i això va donar una mica d'oxigen al River, i més quan Matalí --per fi-- va dir sóc aquí amb un triple dels pocs que es van veure ahir per part andorrana --¿seran els 6,75?. Del 0-10 es va passar al 6-10 i gràcies, perquè de nou el Bilbao, dolgut pel parcial, va tornar a funcionar. Blums i Vasileiadis van tornar a obrir espai, i un triple posterior dels bascos va situar el marcador 9-19. Amb tot, el primer quart va acabar amb 13-20, amb les bones sensacions que va deixar la descarada entrada a cistella de Sánchez envoltat com era de torres enemigues.

El segon quart va ser el període de les novetats. Novetats com que Holmes es va afegir a la lluita andorrana amb un triple (16-20), que Sánchez en va fer un altre just després (19-20), i que en aquest cas va haver de ser Fotis Katsikaris, i no Joan Peñarroya, el que demanés un temps mort per recompondre el guirigall. Tot i això, el River ja estava en marxa i Casals empatava amb cistella i tir addicional (22-22), i fins i tot Peñarroya donava minuts a un descarat Oriol Fernández i provava el jove Albert Farfán. Llavors els de casa semblava que agafarien el ritme, però els crits de Katsikaris a la banqueta basca feien efecte i la intensitat defensiva del Bilbao posava fi a qualsevol esperança de consolidació andorrana. Així, el descans va arribar amb 27-32 per als visitants, tot i la contundència d'una última cistella de Zamora, absolutament bàsic en aquest River Andorra.

En la represa el conjunt andorrà va començar com en el segon parcial: reduint diferències. En aquest cas va ser Johnson l'encarregat amb dues cistelles (31-32), però la batalla basca continuava amb més eficiència i poder físic que altra cosa. El Bilbao Bizkaia aconseguia mantenir la balança del seu costat (34-38) i fins i tot l'augmentava per arribar al final del tercer quart dominant, tot i les bones llums que enlluernaven, per fases, el joc andorrà: 44-54. L'últim quart va ser el de les protestes als àrbitres, el de la sentència local i el de les idees poc clares. Peñarroya no dissimulava la seva ràbia per tot plegat, però encara té temps per millorar aquest equip. [email protected]