Foto: EL PERIÒDIC

Un professor psicòleg que vaig tenir ens deia que la parelles-medicament vénen amb efectes secundaris. Em va semblar que clavava la frase. Demà diuen que és el dia dels enamorats. O més ben dit, que toca gastar diners per demostrar a la teva parella com l'estimes. Així doncs, és el dia més apropiat per reflexionar sobre què entenem per amor, i com es viu des de la dependència o des de la independència emocional.

A propòsit d'aquest tema, fa poc vaig veure un capítol de Hermano Mayor on es tractava el cas d'una adolescent que havia desenvolupat un transtorn obsessiu cap la seva exparella, a qui assetjava, insultava i amenaçava per haver-la deixat. Repetia com un mantram davant les càmeres que si no era d'ella no podia ser de ningú més, i que faria el que fos, disposada a matar i a morir. El seu comportament era agressiu, com ho havia sigut aquesta parella amb ella: l'havia humiliat, prohibit mantenir les amistats, prohibit estudiar el curs d'estètica que sempre havia volgut fer. A canvi de quatre paraules d'amor. Ell l'havia aïllat dels amics de sempre i d'un futur professional, perquè ara ella era seva.

Aquesta jove s'havia enamorat, i havia donat a canvi la resta de la seva vida: va passar a ser absolutament dependent del noi. Així que quan ell ho va tallar, la vida de la noia va quedar totalment buida. S'estimava més a aquella exparella-medicament, disposada a suportar tots els efectes secundaris, que a ella mateixa.

Moltes persones «necessiten» parella. La necessitat és menjar, dormir, vestir-se, beure, tenir aixopluc, i sentir-se estimat. Voler i necessitar són dos dimensions diferents. Quan necessites, estàs dient que no pots viure sense això. Per tant, ets dependent. Sentir-se estimat depèn de moltes altres coses, que exclusivament de tenir parella o fills. Si la felicitat pròpia depèn dels altres, estàs donant poder als altres, un poder que és només teu.

Quan esculls parella i vius l'amor des de la independència, no hi ha efectes secundaris: la independència vol dir que abans que res, jo puc viure sol perquè estic bé amb mi mateix, no sóc la mitja taronja de ningú, però decideixo estar amb tu perquè vull, amb tu sóc més feliç. No estic amb tu perquè no sé què faria sense parella, perquè no em vaig capaç de gestionar aquesta incertesa. La llibertat dóna l'autèntica dimensió de la felicitat. Les relacions lliures porten a compromisos, no a obligacions. Porten a l'evolució de la parella, no a la rutina i la monotonia que anestesien, a vegades per sempre, relacions que en el passat van ser idíl·liques.

¿I com es guanya la dimensió de la independència? El camí és fàcil i complex al mateix temps: estimant-se a un mateix. ¿Estàs disposat a «aguantar» humiliacions, maltractaments físics o verbals, indiferència o altres relacions de la teva parella amb altres persones si tu no hi estàs d'acord? Si la teva parella no et tracta com voldries, no et sents com voldries… potser ets emocionalment dependent. Les persones dependents estan disposades a pagar un preu massa alt per unes engrunes del que interpreten com a amor. Necessiten aquestes parelles que són la medicina a la seva manca d'autoestima. Però que, com tot medicament, tenen efectes secundaris a vegades molt perillosos. En el millor dels casos, l'amor dependent provoca rutina i avorriment.

Les persones independents sempre estan en la posició d'escollir, perquè soles també saben ser felices. Les relacions no es mantenen només perquè estimen la seva parella, sinó perquè reben la forma d'amor que els fa sentir estimats. I això és incompatible amb qualsevol forma d'indiferència o maltractament. ¿Per què? Perquè per a aquestes persones, per damunt de tot, hi ha el respecte a la seva identitat i l'amor a un mateix.

Així doncs, tant si tens parella com si no, t'animo que comencis per estimar la persona més important de la teva vida: tu mateix. En això va consistir la teràpia que va fer tornar a la noia de Hermano Mayor a recuperar la seva vida: rehabilitar l'autoestima perduda, i adonar-se que mereixia molt més que les engrunes d'una relació malalta. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.