• L'aparell pemetia tenir constància de les persones que accedien a la sala dels ordinadors

El despatx de la Policia a Escaldes Foto: ÀLEX LARA

El cas de les punxades il·legals al despatx central de la Policia es podria reconvertir en una minisèrie d'espionatge per a algun canal de televisió. Almenys té tots els ingredients. El passat dia 3 va declarar davant la Batlle instructora del cas l'encara responsable del departament d'afers interns, Ramon Sancho, que va declarar segons el guió previst i va apuntar cap a la direcció. Els fets investigats es remunten a l'anterior etapa de Joan Ramon Peralba com a director de la Policia. El seu predecessor, Jordi Lluís, va denunciar al ministre l'existència d'un aparell que gravava totes les converses, i que en principi estava dissenyat perquè el director, prement un botó, pogués gravar qualsevol conversa que considerés oportú.

El que no ha transcendit, i que aquest rotatiu ha pogut confirmar, és que la sala on estaven ubicats els ordinadors amb el sistema de gravació es va blindar amb una càmera que, a més, apuntava també a la resta de càmeres de seguretat. D'aquesta manera es podia tenir constància si el sistema era manipulat per algú sense autorització. Sancho també nega que ell fes instal·lar aquesta videovigilància, però sí que reconeix que va fer posar un botó per poder parar quan volgués la gravació. A més, al·lega que tenia por i que aquest sistema li alleujava aquesta inquietud. En canvi, no va concretar què ni qui el podia espantar i per què necessitava aquest suposat sistema de protecció. El que queda clar es que qui va fer instal·lar aquesta càmera ho va fer amb un únic propòsit: saber qui accedia a la sala

Tot controlat / Malgrat la seva declaració, és obvi que Sancho podia parar la filmació quan ell vulgues i així que no quedés constància de qui utilitzava el sistema de gravació il·legal i qui arxivava les converses ens disquets. Cal recordar que amb aquest sistema que ara està sent investigat per la justícia totes les trucades que passaven a través de les extensions telefòniques dels despatxos del director i el director adjunt de la Policia presumptament estaven punxades i quedaven enregistrades. Segons consta en l'informe que el director va trametre a la Fiscalia el juny del 2010, en el moment de descobrir l'afer de les suposades gravacions il·legals, aquestes extensions telefòniques disposaven d'un commutador manual que teòricament engegava de forma voluntària el sistema d'enregistrament. Després de fer-ne les comprovacions, però, resultaria que la gravació es feia de forma permanent, independentment de si es premia, o no, el botó de gravació del commutador manual.

L'informe del director de la Policia, tramès a la Fiscalia el 30 de juny del 2010 amb el número de correu J-3836/10 i que consta en el sumari que instrueix la batlle, constata que els commutadors manuals d'enregistrament voluntari de les extensions instal·lades almenys als despatxos del director i el director adjunt gravaven de forma permanent les converses telefòniques que es realitzaven des d'aquests telèfons.

Però segons han explicat fonts properes al cas també s'havien enregistrat converses privades entre agents de la Policia que feien referència al funcionament del cos i, encara que s'hagi negat des del Govern, n'hi ha qui dóna per segur que també s'havia gravat converses entre el director i l'aleshores ministre d'Interior, Antoni Riberaygua.

Alguns dels lletrats que participen en la instrucció estan molt interessats en què declari l'actual director de la Policia per demanar si va ser ell qui feia les gravacions i ordenava que algunes fossin arxivades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.