• Jugnot, Lhermitte i Kaas, caps d’un cartell que vol arribar al públic local

"INCCONU À CETTE ADRESSE" (amb Thierry L%hermitte). El 7 de novembre a l'auditori Claror. Foto: EL PERIÒDIC

L’ambaixador Zaïr Kédadouche ho té clar: una de les prioritats estratègiques de la seva missió en aquest racó de món nostre consisteix a retornar-li a la llengua i a la cultura franceses el paper referencial que –diu– els correspon històricament i que els últims anys, per no dir decennis, havien anat perdent a poc a poc però sense pausa. Convèncer els ciutadans d’aquest país que llengua i cultura franceses són «patrimoni andorrà», com li agrada dir. És en aquest context en què cal situar la Temporada anual que programa l’ambaixada amb la complicitat de l’Aliança Andorrano-Francesa. Un cartell que manté el pressupost del 2013 –130.000 euros procedents majoritàriament del patrocini privat i que no està gens malament: només la Temporada de Música i Dansa disposa de més cash– però que redueix de dotze a set les cites del calendari.
El resultat se’l poden imaginar: un increment exponencial del ganxo dels artistes convidats, alguns dels quals estrelles de primera fila internacional. Només cal que mirin aquí al costat: l’eurovisiva Patricia Kaas és probablement una de les cantants més exportables de l’actual panorama musical, i comparexierà a més al Centre de Congressos amb un espectacle especialment concebut per commemorar el 50è aniversari del traspàs d’Édith Piaf. No hi fa res –o millor, no gaire– que l’efemèride fos l’any passat: rares vegades, per no dir quasi mai, arriben fins aquí estrelles del firmament pop francès, així que no ens posarem ara llepafils.
Un cas similar és el de les dues patums dels escenaris que ens visitaran aquesta Temporada. Gérard Jugnot i Thierry Lhermitte, tots dos sortits de Le Splendid, cafè-teatre parisenc on als anys 70 va coincidir una portentosa generació d’intèrprets –Christian Clavier, Josiane Balasko– que ha colonitzat la cartelera dels anys 80, 90 i 2000. Vindran per separat: Jugnot (Los chicos del coro) obre 5 de març el cartell amb Cher trésor, l’última comèdia del prolífic Francis Weber. Sí, home, l’autor i director d’El sopar dels idiotes. Un senyor tocat per la vareta dels déus i que coneix el secret de l’èxit, fins al punt que Cher trésor és l’obra més representada del teatre francès contemporani. Jugnot es posa aquí en la pell d’un aturat de llarga durada que s’empesca una bola rocambolesca i ben exòtica –fer-se investigar per frau fiscal– per adquirir notorietat i ser algú.

Implicació privada / L’altra estrella de la temporada francesa és Lhermitte, totterreny dels escenaris però sobretot de la pantalla gran (El sopar dels idiotes, Quay d’Orsay) que clausurarà el 7 de novembre el cartell amb Inconnu à cette adresse. Serà el 7 de novembre al Claror i amb un clàssic com ho és Inconnu à cette adresse, intercanvi espistolar entre dos amics i socis, Max i Martin: el primer jueu americà, des de Califòrnia; i el segon, alemany, des de Múnich. Som als anys 30, en ple auge del nazisme, i la relació entre tots dos s’anirà enverinant en paral·lel a la consolidació del totalitarisme a l’Alemanya de Hitler. A Lhermitte l’acompanya Charles Berling, i l’artefacte el dirigeix Delphine de Malherbe. Com veuen aquí dalt, la programació la completen un homenatge a Sidney bechet a càrrec de la banda del fill del saxofonista i clarintista nord-americà (4 d’abril Auditori Nacional), una cita inclosa al cicle JazzHivern i que formava part del cartell del 2013 però que es va haver d’anul·lara última hora; Les DéSAXés (5 de maig, Teatre Comunal), dintre de l’Andorra Sax Fest, i Gipsy Dandy, rumbeta de Perpinyà i en català, que ja va desfilar l’any passat per la festa major de la capital i que aquest estiu hi torna..
Una programació, diu Kédadouche, destinada òbviament al públic francòfon però que també pretén arribar a l’espectador profà. L’aposta és important perquè s’han portat com es veu artistes de pes –amb el caixet també de pes– i per primera vegada l’organització assumeix el repte d’omplir les 900 localitats del Centre de Congressos. Cosa gens fàcil, com saben bé des de la Temporada de Música i Dansa. Es tracta en qualsevol cas, insisteix, d’aprofitar la bona predisposició cap a la cosa francesa que l’ambaixador creu detectar en les diferents administracions. Per això ha recorregut tots els comuns i amb la majoria d’ells ha arribat a acords de col·laboració, que tenen el major exponent en Sant Julià i la capital –per una simple qüestió d’aforament, matisa– poerò que tabé són visibles a Ordino, la Massana i Encamp. Institucions de banda, les altres dues potes de l’ofensiva francesa són l’educació i l’empresa privada, que s’ha implicat en la Temporada fins al punt que el patrocini privat significa el 80% del pressupost total. Un percentatge que ja voldrien la majoria de les activitats culturals que s’organitzen en aquest tros de Pirineu. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.