• La capital i Escaldes acullen el 20 de setembre la Jornada central

El cartell commemoratiu de la jornada inaugural del Centenari, el 8 de febrer a Dosrius Foto: CENTENARI ESTEVE ALBERT

Demà és el dia: Dosrius, la localitat natal d'Esteve Albert (1914-1995), acull l'acte inaugural del Centenari que li consagra la Conselleria de Cultura de la Generalitat, comissariat per Jordi Pasques –segur que ho recorden, perquè en vam informar puntualment setmanes enrere en aquest mateix racó de diari– i que inclou mig centenar llarg d'actes. De moment, és clar, perquè el calendari encara no està tancat. Andorra, que el nostre polígraf va descobrir a mitjans anys 50, també li reserva un foradet al Centenari català, i la capital i Escaldes acolliran el 20 de setembre una Jornada albertiana. Al marge, és clar, del programaparal·lel i independent que li dedicarà la comissió local, coordinada pel ministeri de Cultura.

Però dèiem al començament que el tret de sortida és demà i a Dosrius, amb una taula rodona en què diversos especialistes debatran sobre la polièdrica personalitat de l'Esteve Albert creador, un tastaolletes que el mateix va cultivar el teatre que la poesia, el folklore, la història i, és clar, la política, al marge de disciplines tan poc acadèmiques com ara el druïdisme i el catarisme. A partir de demà se succeiran els actes a un ritme considerable: el mateix diumenge, però ara a Bellcaire, es presentarà oficialment el Centenari i el llibre La memòria de l'Esteve Albert, sèrie de retrats inèdits recentment publicats per Voliana. Bellcaire serà un dels epicentres geogràfics de l'Any: el 18 i el 19 d'abril s'hi representarà Bandera de Catalunya –amb llibret d'Esteve Albert estrenat el 1979 i que s'ha representat ininterrompudament des d'aleshores– i s'hi inaugurarà l'exposició del Centenari, que també recalarà a Dosrius, Cabó i la Seu. També tindrà lloc en aquetsa localitat emprodanesa la clausura del Centenari: serà el 28 de desembre, amb el III Pessebre Vivent Cantat. Altres escenaris albertians seran Mataró, on el 14 de març es presentarà Camins de poesia –de nou a càrrec de Voliana– i que la Nit de Sant Joan acollirà la flama de Canigó. El gros dels actes es traslladaran l'agost fins a l'Alt Urgell, amb el Retaule de Sant Ermengol, i el 6 de setembre serà un dels protagonistes de la Fira del Llibre Pirinenc. Altres localitats fins on tamé arribarà l'alè del Centenari són Sant Vicenç de montalt (7 de març), Caldes de Montbui (9 der març), Piuca de Canigó (22 de juny), Vilassar de Dalt (6 de juliol) i Torroella de Montgrí (18 d'octubre).

Pel que fa a le snovetats editorals, i a banda de La memòria de l'Esteve Albert i de Camins de poesia, també es presentarà el fons sonor Esteve Albert-Maria Dolors Masferrer (18 d'ocubre, Torroella de Montgrí), i La cuca de llum, cantata infantil que es representarà també el 8 de març a Bellcaire. Ni rastre, com es veu, de L'home és un animal de costums –novel·la inèdita de Reniu cita a l'Esbòs biogràfic– ni de la monumental correspondència que va mantenir amb alguns dels més il·lustres dels seus coetanis –des de Macià i Sagarra fins a Pau Casals i Tarradellas– i encara menys de les sucosíssimes memòries que es reumoreja que va deixar com a mínim esbossades. La que hauria de començar a espavilar és la Comissió andorra per a l'Any Esteve Albert, que encara no ha obert la boca i s'arrisquen que quan ho facin, ja se'ls hagi passat l'arròs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.