El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, al seu despatx de casa comuna Foto: ÀLEX LARA

CÒNCOL MAJOR DE CANILLO

Passat l'equador del mandat, Mandicó explica com s'enfronta la gestió del Comú i els reptes per al futur.

–¿Quin balanç es fa de la primera meitat de legislatura?

–Hem passat dos anys, no pel Comú sinó pel context general, complicats. Tots els comuns, suposo, han passat pel mateix. Se'ns han acumulat vàries coses: l'una ha sigut que ens hagin minvat els ingressos i l'altra era que a final del 2013 havíem de complir la Llei de finances comunals, que també ens ha comportat un gran esforç a nivell de la despesa del Comú. Però s'ha pogut reconduir i ara les coses estan més fàcils.

–Clar, tot s'ha anat parant una mica i imagino que la intenció ara és de tornar a engegar el motor.

–Jo no diria que s'hagi parat...Ha anat funcionant igual, hem intentat que no baixés la prestació de serveis. Aquesta és una mica la nostra preocupació. Aquest 2013 hem acabat l'aparcament vertical i s'ha acabat de pagar i això també fa que ara tinguem una mica més de marge per si hem de fer alguna inversió més important.

–¿En tenen alguna de vista?

–En tenim vàries però són inversions necessàries, tipus clavegueram, xarxa d'aigua potable, separació de pluvials i residuals...Una sèrie de despesa que puja molts diners. No és que vulguem fer una gran obra, el que tenim són aquestes prioritats, que déu ni do el que ens poden costar.

–Una pregunta que li ha fet tothom ja... Molta gent s'imagina que fer i desfer sense oposició deu ser molt bonic, però potser la realitat no ho és tant.

–No... Quan tenim un projecte o alguna cosa es discuteix molt més. No perquè la gent no hi estigui d'acord, que quan això passa es fa sentir, però quan deia que l'oposició la teníem dins no volia dir que tinguéssim una part del Comú fent oposició, sinó que les coses es discuteixen més, es parlen més, i s'ha de fer un esforç suplementari. Com que tots ho veiem bé, cal insistir per assegurar-nos que no ens equivoquem. Tenim la sort d'entendre'ns tots molt bé i és veritat que és una tranquil·litat a l'hora de treballar.

–Entenc que quan diu que té l'oposició dins, és perquè s'ha de fer un esforç suplementari per revisar els projectes.

–És això. Com que sabem que ningú ens dirà que no, cal mirar-nos les coses més a poc a poc i millor i a fons, i preguntar qui fa d'advocat del diable i ens diu què no està bé. És un paper que s'ha de fer.

–Estàvem parlant de les dificultats de gestió pel pressupost, però ara es podran fer noves inversions.

–Hem d'esperar a veure com es tancarà l'exercici 2013 i veure com han anat els ingressos. Pràcticament ho tenim clar i fins i tot estarem per sobre de les previsions. Hem de mirar que no baixin més i el que hem de fer, per poder invertir més, és buscar quins sistemes podem fer d'ingressos. El Comú no és només fer despesa, també hauríem de buscar la forma de fer ingressos, i que aquests no fossin impositius.

–És complicat això...

–El que vull dir amb és que no hem d'anar a allò fàcil. És a dir, si fem una inversió, que tingui rendibilitat. Fins ara es feien inversions i difícilment, encara que la llei ho marcava, algú feia una previsió de despesa d'aquesta inversió. Llavors ens trobàvem que la inversió es feia, es podia pagar sense massa problema, però després teníem un cost afegit cada any que ens feia anar malament i amb els anys s'anava incrementant. El que hem de fer, és si fem una inversió, si no ens raporta res que com a mínim no ens costi diners. Si fem una inversió serà perquè sigui necessària, aporti un plus a la parròquia, i hem de ser capaços que no ens costi diners. Crec que hem d'anar per aquí i que les inversions que es facin portin valor afegit a la parròquia.

–¿Com el Palau de Gel?

–És un dels casos. Quan es va fer va ser un gran què per la parròquia, va portar il·lusió sobretot, la gent hi creia, i ara, amb els anys, té un cost elevat. Nosaltres el que fem ara és mirar de baixar aquests costos, buscar formes per optimitzar al màxim els recursos que tenim i això ens costi el menys possible. Si som capaços que el Palau de Gel no ens costi diners, és una cosa que ens aporta un plus. Hem de tenir coses perquè la gent que estigui aquí no se li acabin les opcions de fer.

–En aquest sentit, ¿faltarien més activitats a l'estiu?

–No. Activitats a l'estiu ja n'hi ha. El Family Park està funcionant força bé.

–¿I el camp de golf? Ara s'ha canviat una mica el sistema...

–Quan es va fer el camp de golf es va acordar que el Comú es feia responsable al 100% de les pèrdues. El camp de golf continua tenint pèrdues però poc a poc segueixen una tendència a la baixa, molt minsa, però a la baixa. I el que s'ha fet és simplement acotar aquestes pèrdues a nivell del Comú. Si aquest any van ser uns 95.000 euros, pel vinent serà un 7% menys, i l'altre igual. Cada any és un 7% menys.

–I si, esperem que no, augmentessin les pèrdues, ¿què passaria?

–Les assumiria la societat. Però en la línia que portem i després d'aquests anys, entenem que s'ha optimitzat al màxim la despesa del camp de golf, i poc a poc tenim augments. Però no és com l'esquí o el parc de bicicletes, que quants més millor perquè no s'acaba mai i pugen i baixen. Al camp de golf, a la que tens tres o quatre grups al mateix forat...

–A l'hivern, Ensisa va a tota vela.

–L'hivern va bé. Tenim la sort que de celebrar el 50è aniversari. L'estació s'està consolidant, bé, és veritat que Grandvalira tenim la sort que està de moda i hem d'aprofitar d'aquests moments. Això va lligat a que hem de continuar fent inversió, posant els serveis al nivell que se'ns demana, aportar a tota aquesta demanda, que el públic cada vegada és més exigent.

–Sobretot per no perdre pistonada.

–Sobretot per això, per estar al davant. Si passem tres anys sense fer res i la gent veu que està tot igual i que comencen a baixar els servei, poc a poc anirem baixant. El tema de les pistes d'esquí és una cosa que quan neva i funciona podem dir que el país funciona i quan no hi ha neu la cosa canvia molt. Però clar, els que tenim les pistes d'esquí, els comuns, en patim la inversió que s'ha de fer, que és important cada any ja només per mantindre, i a més cal anar innovant.

–Suposo que en aquest sentit celebren que l'IGI els torni a posar la pressió fiscal al nivell anterior.

–Segur que ho celebrem, perquè s'havia demanat. Hem d'entendre que al final l'IGI repercuteix al client final, i si no s'hagués pogut fer això s'hagués fet un augment de preus. Ja que s'intenta mantenir els preus...La neu tothom podrà opinar com vulgui però si agafem la temporada d'obertura de pistes, la gent que passa pel país no té res a veure amb la que passa al maig. S'ha d'entendre que avui en dia les estacions d'esquí són un motor important del país.

–El cònsol de la Massana comentava que encara que generi molts mal de caps, si no ho tinguéssim estaríem parlant de fer-ho.

–Segur. En genera molts de mal de caps, i en continuarà generant i seguirà sent complicat. Ara portem dos anys de bona neu, però n'hem passat algunes en que es perdien diners. Però les estacions continuaven invertint per estar al davant. Si no tinguéssim això, què tindríem? La prova està a l'estiu. L'assignatura pendent d'aquest país des de fa molts anys, de què fer perquè a l'estiu la cosa es mogui una mica. A l'hivern ho tenim i el que hem de fer és mantenir-ho i tots hem de fer un esforç i tothom ho ha d'entendre, perquè aquí qui més qui menys viu del turisme. Si no tinguéssim la neu no sé què faríem perquè estaria tot buit. Hem de mantenir-ho i mantenir aquest nivell que tenim a Andorra amb la neu, que avui és un referent per les pistes que tenim, pels esdeveniments que s'organitzen, i hem de continuar així i que la gent ens conegui com un destí de neu excepcional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.