• Despres, Llovera i Ginesta impressionen parlant de les seves vivències durant les dues setmanes de cursa

Despres, Llovera i Ginesta, ahir abans d'explicar les seves vivències del Dakar 2014, a la seu de l'ACA Foto: TONY LARA

Ahir era el dia de retrobaments a l'Automòbil Club d'Andorra. Cyril Despres, Albert Llovera i Jordi Ginesta tornaven a veure's després de quinze dies de màxima intensitat al Dakar 2014. Perquè durant la carrera, segons asseguren, pràcticament no van coincidir. «Aquí som tres i hem viscut tres carreres diferents. És l'encant que té aquest ral·li. En quin esport es veu això?», qüestionava el pilot de motos.

Els tres van impressionar explicant les seves vivències en el que segons assegura la veu de l'experiència, la d'un Ginesta que ha viscut en primera persona 23 edicions, ha estat la més dura de les que es porten disputades a Sud-amèrica: «A l'Àfrica eren més exigents encara. Allò era massa heavy. Era impossible per a un equip nou debutar i acabar, cosa que ara sí que es pot fer. Però de Sud-amèrica, aquest ha estat el més dur i amb diferència».

Cadascun d'ells va fer un petit repàs de com van viure el Dakar 2014. Ben resumit, perquè tots tres van deixar clar que «podríem estar aquí dos dies» explicant coses i coses, que per a Despres «he viscut més històries que en cap altra edició».

El pilot d'Arinsal ha acabat quart després d'una dècada ocupant el podi i per això va assenyalar com la pitjor experiència d'aquesta edició «el moment en què pujo al podi perquè em donin el trofeu com a quart classificat». No està acostumat. Però va acabar «bastant content» per ser el primer any amb Yamaha. «KTM corria ente 15 i 20 quilòmetres per hora més i tenia millor suspensió. La nostra moto està una mica per sota d'aquesta marca, Honda i Sherko. Els problemes van començar a la segona etapa, quan vaig caure després de superar una duna i crec que vaig perdre el coneixement. Des de llavors la moto ja no anava igual i a la nit, amb els mecànics, vam veure que havia estat aturada dos minuts i mig... Jo només recordo 30 segons». Els altres dies que el van rellevar de la lluita pel podi va ser el quart, el de la lluita amb Coma fins que a dos quilòmetres de la meta es va aturar la moto –«es va produir un curtcircuit», detalla– i el cinquè, per un problema de benzina que el va obligar a saltar un control «perquè sinó no arribava a la meta».

Llovera vivia el seu segon Dakar i per començar va manifestar: «No recordava lo dur que és». El segon dia ja tenia llagues a les parts íntimes. «Estavem a 50 graus de temperatura, que dins del cotxe eren 63... Tenia les parts passades per aigua», comentava entre riures. «I està clar que tal i com anava de preparat aquest any, era impossible arribar a la meta». Principalment pels frens, que no li funcionaven: «Havia de conduir com en el Mundial de ral·lis i aquí tot just es pilota al revés, però és que era l'única manera de frenar. Els pitjors moments que vaig viure van ser al cinquè dia i el desè i últim, el previ a la retirada: «En tots dos em vaig quedar parats al sol i és el pitjor que et pot passar. ¡Fins i tot la benzina bullia! Mai havia vist això i és molt patidor perquè és com portar un carregament de nitroglicerina...».

Ginesta, que amb el seu camió es preocupa més d'oferir servei mecànic que de competir, té el segon dia marcat: «Vaig trencar l'embragatge i havia de desmuntar el camió per posar-ne un de nou enmig del fesh fesh [pols flotant que provoca inestabilitat en la superfície i que obliga als pilots a no aturar-se perquè l'embús és automàtic]. El que et fan en un taller en una setmana, jo ho vaig fer en set hores», recorda.

DESITGEN TORNAR / Ginesta és el més veterà dels tres, té 54 anys i no dubta que tornarà a celebrar el seu 55è aniversari el pròxim 3 de gener en terres sud-americanes. «El Dakar no em cansa i mentre el meu cos aguanti, hi aniré». De fet va resistint, perquè aquest any, com fa sempre, s'ha reenganxat a la seva feina en un taller mecànic després de només dos dies de descans».

Per a Llovera i Despres la situació és més complexa. El pilot de motos assegura que té contracte «però no sé si es respectarà». Si fos per ell no hi ha dubte: «Jo vull continuar i crec que val la pena seguir amb Yamaha. Podem fer una moto guanyadora i buscarem solucions per millorar de cara al 2015».

Llovera també va mostrar predisposició. «Hi ha opcions però en el meu cas depenc de l'equip i també dels patrocinadors. Aquest buggy i es pot millorar molt». A nivell físic és conscient de que per a ell costa, però també diu que s'ha sentit molt recolzat: «Els primers dies no gaire, però després tothom venia a preguntar-me. Sobretot Sainz i Al-Attiyah». Tot un luxe que vol repetir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.