Foto: ÀLEX LARA

CÒNSOL MAJOR DE LA MASSANA

David Baró explica, per enèssima vegada, el procés d'emissió de participacions preferents d'Estació de Muntanya Arinsal i Pal (EMAP).

–¿Aquests 19 milions solucionaran el problema?

–Ja està fet. Sí. S'havia de solucionar un problema històric, des que es va crear Pal l'any 82 i que es va comprar l'estació d'Arinsal a un privat l'any 92. Es van fer moltes millores, un telefèric per enllaçar-les i el telecabina de la Massana. Amb 32 anys es van invertir 105 milions d'euros, que són molts diners. Però tenim un tresor aquí dalt. Malgrat tots els mals de caps, si no el tinguéssim estaríem fent reunions de poble i parlant de veure com el fem.Aquesta inversió és el que fa l'endeutament. El deute no és per dèficit de gestió i dels 105 milions invertits, hi havia encara 24 milions pendents amb préstecs i pòlisses amb els bancs i es podia anar pagant. De fet, cada any que passa el deute baixa. El deute global del comú i EMAP ha passat de 49 milions el 2009 a 38 el 2013 i, quan es va fer l'emissió i subscripció els cinc bancs van posar 19 milions d'euros als comptes d'EMAP i amb aquests diners es van cancel·lar els préstecs a llarg termini i es va rebaixar l'endeutament per poder complir amb la llei de finances comunals. Ara els cincs bancs són tenidors de 19 milions d'euros amb participacions preferents que es poden anar recomprant i si no, d'aquí 14 anys es podria decidir la conversió de les preferents en ordinàries. La voluntat política és la d'anar recomprant cada any.

–¿Però la possibilitat que EMAP no pugui recomprar-les hi és?

–No, perquè EMAP té cada any un flux de caixa positiu, cada any té entre dos i tres milions a la caixa per recomprar. A més, el comú també pot anar recomprant. No és una obligació però ho pot fer, perquè una part de les transferències, el comú ha demanat al Govern que les separi en dos comptes i que posi 1,5 milions en un d'ells. En aquest, o anem guardant diners o recomprem o enfortim els fons propis. Depèn de la decisió del comú, mai dels bancs. No és cap aval ni cap garantia de l'emissió. Si hi hagués una obligació ja no seria una operació de patrimoni, sinó de deute.

–Des de fora costa d'entendre.

–Hi ha dos tipus d'accions, les ordinàries i les preferents. Aquestes es poden convertir en ordinàries, però mentre no es converteixin pots anar recomprant, o no. Et podries quedar així tota la vida. Amb les ordinàries es busca un privat i se li diu que per 20 milions es queda el 40% de l'empresa.

–¿Aquests 19 milions corresponen al 40% d'Emap?

–No. L'estació és 100% comunal avui.

–¿Però correspondria?

–No, no correspon a res perquè són preferents. Si a partir del catorzè any es desitja, EMAP pot convertir les accions preferents en ordinàries de nova emissió. Llavors es faria un estudi i es determinaria el preu i se sabria el percentatge que correspon. Però no és la voluntat política.

–¿I què hi guanyen els bancs posant aquests 19 milions?

–Això no és un nou finançament, el finançament ja el teníem. Si no hi hagués hagut la llei, no ho haguéssim fet, perquè ja teníem uns préstecs i els anàvem pagant. La Massana mai ha estat morosa, sempre ho ha pagat tot, el tipus d'interès i les quotes dels préstecs, i EMAP igual. Era buscar una solució a un tema legal.

–Els bancs això ja ho tenien.

–Clar. No els ha canviat res. Abans tenien préstecs amb el comú i ara tenen preferents pel mateix import.

–¿Seran al Consell d'Administració?

–No. No són accionistes ni entren al Consell d'Administració.

–Costa d'entendre com els bancs deixen 19 milions sense res a canvi.

–Ja els deixaven fins ara. Els bancs han col·laborat a trobar una solució, i ho han fet perquè tenien la seguretat, perquè els anys previs el comú ha estat fent un pla, que no s'enganxarien els dits.

–Però es tenia la idea que la Massana anava malament...

–Anava malament per la llei. El deute s'anava eixugant. El darrer any, el deute global s'ha reduït en cinc milions, però per reduir-lo de cop en 19 milions, o entrava un privat o es canviava la llei –que es va parlar però enteníem que era una regla d'or i que calia una altra solució perquè assentava un precedent– o es feia el que s'ha fet.

–¿I aquesta operació tanca la porta a la inversió privada?

–No. Si hi hagués una oportunitat d'un inversor privat amb una proposta ferma, el comú faria una reunió de poble, explicaria, es faria un plec de bases, es publicaria al BOPA i si el projecte agradés es podria acordar l'entrada del privat.

–¿Es busquen privats o s'espera que vinguin sols?

–Hi ha converses, però avui per avui no hi ha cap proposta ferma d'un projecte concret. Hi ha empreses que estan fent plans de negoci i projeccions. EMAP ha canviat molt aquest últim any. Hi ha hagut molts canvis d'organització, a nivell també dels comptes, i cada vegada és més atractiva per a un inversor privat. Es perden menys diners i estem arribant pràcticament a l'equilibri dels números. Anem millorant resultats. Segur que tard o d'hora arribarà una proposta ferma. Estem treballant fort perquè aquesta temporada EMAP pugui arribar a l'equilibri i ja no tingui pèrdues.

Per a més informació consulti l'edició en paper.