• Els catalans golegen 2-7 un Andorra en què destaquen Aramburu, Ludo i Carlinhos

Carlinhos intenta marxar de Chico, ahir al Poliesportiu de la capital. Foto: TONY LARA

Les diferències entre un equip de Divisió de Plata i un de Divisió d'Honor que aspira a tot havien de ser evidents. En el partit de presentació del BP Andorra de fa uns dies contra el Barça, el conjunt andorrà va plantar cara i fins i tot va fer un joc atractiu, tot i perdre 1-4. Ahir, però, en un matx oficial de les semifinals de la Copa Catalunya, l'equip que entrena Marc Carmona no podia deixar-se sorprendre. Potser per això van marcar als 22 segons, potser per això als sis minuts ja guanyaven 0-3, i potser per això el marcador final va ser de 2-7. Contundent i clar.

Les diferències entre les dues entitats són evidents per pressupost i per tot i, tal com és evident, a dins de la pista. Els jugadors, vist de lluny, ni tan sols tenen el mateix cos. Uns són esportistes de nivell, forts, amb moviments ràpids i eficients. Els altres, com que són esportistes d'altíssim nivell, doncs van més enllà. Un exemple: en el minut 29 de partit, amb 1-6 en el marcador, el BP roba una pilota i Carlinhos arrenca en carrera per ella. La jugada fa olor de gol, però paral.lel a Carlinhos corre Torras, un homenot tan gran que sense voler supera el brasiler, al qual, segons els àrbitres, fa falta. Carlinhos per terra i Torras mirant els col.legiats. ¿Perdó? Càrrega legal. ¿S'entén? Doncs si no queda clar, un altre: el petit però batallador Ludo --sembla tenir un lloc en l'equip de Jandro, cosa que no passava la temporada passada-- és envoltat de jugadors del Barça amb la línia de banda al darrere. Acorralat, aguanta la pilota i els rivals, es refà i d'esperó marxa, arrenca en carrera i fa que el públic --60, 70 espectadors com a màxim al Poliesportiu-- aplaudeixi l'acció, però quan surt del munt de rivals i corre un d'ells, es posa al seu costat de seguida. Força bruta que posa fi a tot.

I així va ser el matx. Una lluita desigual entre un equip petit i un de gran, entre un equip que intentava sortir de la seva zona i ho aconseguia amb dificultats, i un altre que jugava amb el vent a favor, pensant en el fet de si la pilota entraria sí o sí, tal com va fer Torras als 22s, Wilde als quatre minuts i Chico al sis per posar el 0-3 inicial, que només va retallar Carlinhos als deu minuts amb un bon gol. Abans del descans, Fernandao --un toro de primeríssim nivell-- va fer l'1-4 i la festa blaugrana va continuar amb els gols de Wilde (1-5 i 1-6), Saad (1-7) i el maquillatge del marcador gràcies a una bona jugada de lluita i coratge de Carlinhos que Marc Fernández va acabar per rematar amb el 2-7 definitiu. I res més, que la realitat és la realitat. I no s'hi pot lluitar. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.