• Lizarte localitza la resposta del president Roosevelt a la felicitació del Síndic Roc Pallarès

Resposta del president Roosevelt a Roc Pallarès, i crònic de l'ABC sobre la visita del Síndic a Manuel Azaña, el 1931. Foto: Arxiu Robert Lizarte

Quin final més rodó per al primer intercanvi diplomàtic entre els EUA i Andorra. Segur que ho recorden, perquè en parlàvem ahir en aquestmateix racó de diari a compte de la felicitació que el Síndic Roc Pallarés li va enviar el març del 1934 a Franklin D. Roosevelt amb motiu de la investidura d'aquest últim com a 32è president dels EUA. Una exòtica, commovedora carta manuscrita que es conserva a la biblioteca presidencial d'Albany (Nova York) i que l'historiador Gerhard Lang –l'home que ha seguit el rastre del nostre Boris Skossyreff per mig món, en tornarem a parlar– va exhumar anys enrere i que ha acabat cedint a l'Arxiu Nacional–una còpia, ep, que l'original no es mou d'Albany. Doncs ahir ens vam quedar a mitges: teníem la carta del síndic i la resposta que el cap de gabinet de Roosevelt, Louis Howe, proposava al senyor president. I aquí al costat tenen còpia de la carta que el cònsol dels EUA i senyora, Mr. i Mrs. Dawson, li van portar en persona el maig del mateix any al bon Roc. La còpia del document forma part de la col·lecció de Robert Lizarte, que tan aviat puja un campanar per passar revista a les campanes de torn com caça pedaços d'història perduts a l'hiperespai. Posat a filar prim, podríem al·legar que es tracta d'una humil còpia, i que el que toca és localitzar l'original: si va sobreviure a la Revolució del 33 ,el sentit comú indica que s'hauria de conservar al Consell General. Però tampoc no hi posaríem la mà al foc.

Val a dir que la missiva a Roosevelt va ser probablement una de les últimes intervencions de Roc Pallarès a l'escena internacional, perquè aquell mateix agost va ser destituït –de fet, va ser una de les víctimes il·lustres de la Revolució. Però ni molt menys la primera, perquè pel que es veu era el Síndic home a qui agradava l'alta política. El mateix Lizarte ha localitzat la crònica que l'ABC de Sevilla –¿els interessava, de debò, als sevillans, l'episodi?– va publicar sobre la visita que Roc Pallarés i el subsíndic, Agustí Coma, van girar l'octubre del 1931 a Manuel Azaña, acabat de jurar com a president del govern provisional de la república espanyola. Com es veu, era el Síndic home donat a gestos simbòlics i que sabia aprofitar l'ocasió: a Roosevelt l'escriu amb motiu de la investidura; a Azaña, quan encara l'home no havia tingut ni temps d'assuimr el càrrec. Però ell com si res, agafa els trepaus i es planta a Madrid «por un deber de cortesía» –diu el periodista de l'ABC– «y a la vez gestionaremos algún asunto de enseñanza y alguno de hacienda». Aquí entra en acció Coma, que va a l gra: «Queremos que la República nos conceda libertad de aduanas, y también procuramos que nos subvencione la enseñanza del castelano». Per demanar, que no quedi. Per a la posteritat queda el detall que Pallarès i Coma es van fer acompanyar per Andreu Masó, «el abogado asesor del Consejo general de la misa República», i la descripció del Síndic –Roque, per al reporter: «Un viejecito en roble, apacible y fuerte». L'home assegut al centre, per entendre'ns. En fi, que no hi haurà molta gent que pugui presumir d'haver cvonegut Azaña i d'haver-se cartejat amb Roosevelt. Don Roque, sí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.