• Daimiel i Maldini protagonitzen una conferència-entrevista al Centre de Congressos davant 200 persones H Els referents del periodisme esportiu a Espanya parlen de l'actualitat, preferències personals i tot tipus d'anècdotes

Maldini ?esquerra? i Daimiel ?dreta?, ahir en la roda de premsa prèvia a la conferència, a Andorra Telecom Foto: ÀLEX LARA

Julio Maldonado-Antoni Daimiel. Antoni Daimiel-Julio Maldonado. Tenen moltes coses en comú. Tothom els coneix perquè són dos referents del periodisme esportiu a Espanya. Tenen moltes coses en comú, per exemple que són ex companys de pis i vells amics que ha unit la professió de periodisme (esportiu). Tothom al país veí els coneix perquè són enciclopèdies amb cames del bàsquet i del futbol. Tots dos estan vinculats a Cadena Ser, Diario As i sobretot Canal +, motiu pel qual ahir van venir a Andorra per protagonitzar una conferència-entrevista al Centre de Congressos sota el nom Del Madison al Maracanà. 200 persones van assistir a un acte amè, ple d'anècdotes i on es va poder comprovar que viuen amb una passió malaltissa la seva professió. El rerefons: Andorra Telecom, que vol apropar els continguts de pagament del Canal + als seus abonats. Publicitat pura i dura que atrau l'atenció per dos motius: Maldini i Daimiel. Especialistes com pocs que sumen –entre tots dos– prop de 750.000 seguidors al twitter.

De fet tots dos van confessar ser uns privilegiats per guanyar-se les garrofes amb el que més els agrada. «No hi ha res més plaent. És difícil no tenir caps de setmana, marxar de casa 40 dies per cobrir un Mundial... Però m'encanta la meva vida. Veig tot el futbol que puc en les set parabòliques que tinc a casa. Ho tinc tot a l'abast», va comentar un Maldini que segons confessa comenta cada cap de setmana «almenys sis partits» per al Plus.

Un parer similar té Daimiel, però enfocada en el bàsquet. Ell és juntament amb Andrés Montes un pioner en les retransmissions de l'NBA a Espanya i se sincera dient: «He convertit l'oci en una professió». Admet que ha arribat on és amb una mica de sort –«hi ha components llunyans a mi que han anar a favor i jo he posat la resta»– i se sent «amb la total llibertat» de dir sempre el que vol «perquè el Plus m'ho permet, no hi ha pressions».

Els seus infinits coneixements sobre dos dels esports més populars a tot el món són tants que fins i tot admeten haver tingut ofertes de clubs. En el cas de Maldini, el Saragossa: «Em van oferir ser director esportiu al 2006 però vaig dir que no perquè sincerament, m'apassiona el periodisme». Damiel va ser temptat pel Granada: «M'oferien una cosa similar a ser el número dos en la direcció esportiva. M'agradava la idea però va quedar tot en l'aire».

Daimiel i Maldini són autèntics malalts d'aquests esports. De fet se senten sumament encasellats com a especialistes però no els importa gaire. Queda clar, però, que Daimiel sap de futbol molt més que Maldini de bàsquet. De fet, el comentarista de l'NBA ha fet, i fa, «nombroses col·laboracions» vinculats al futbol. No l'importa fer d'altres coses i admet que una cosa que l'atreu és la corresponsalia.

El cas de Maldini és ben diferent. «Havia fet alguna cosa d'atletisme però poc més. Jo no tinc ni idea de bàsquet», va deixar clar, sense vergonyes. Fins al punt que no coneix ni les cares dels jugadors i/o entrenadors. És el cas d'Orenga. «Estava a Tele5 per la Copa Confederacions amb Manolo Lama i va venir ell a saludar-nos. Jo no sabia qui era i Lama ni s'ho creia... Però és que també em va passar en un altre acte, tot just quan Espanya havia estat campiona al Mundial del 2006 Japó. Va venir un home molt alt a saludar-me i resulta que era un jugador». Encara avui possiblement no sap qui.

No van desaprofitar l'ocasió de mullar-se sobre l'actualitat esportiva. Maldini va etiquetar el Bayern com «el rival a batre» en la Champions a més de considerar que Barça i Madrid estaran allà i que l'Atlético de Madrid no aguantarà el ritme. Amb tot es cura en salut, per si el pronòstic no és bo: «La Champions és molt traïdora, no sempre la guanyen els millors». Daimiel també va aprofitar la seva: «L'NBA és una lliga construïda per ser sempre oberta i hi ha dinasties com ara Miami, que a l'est només li pot fer front Indiana i a l'oest està tot més igualat, amb 5 o 6 favorits». A Europa ho veu encara menys clar: «El Madrid està per sobre de la resta però també s'han de tenir en compte els grecs, Maccabi, CSKA o Fenerbahce».

Per acabar, Daimiel també va tenir paraules per al River MoraBanc i la lluita per l'ascens a l'ACB. «Andorra ha fet bé tot el que té a les seves mans. Ha dissenyat durant dos anys equips per estar a dalt, i això ja és difícil. Després s'han de donar els condicionants perquè la temporada sigui un èxit».

Per a més informació consulti l'edició en paper.