• La proposta de l'Executiu queda apartada per inconstitucional i poc adaptada a la realitat
• L'Administració central aspira a privatitzar part de les prestacions que s'ofereixen al ciutadà

Una de les escoles bressol comunals, aquesta a la parròquia d'Encamp. Foto: TONY LARA

Els comuns rebutgen la proposta d'avantprojecte de llei qualificada de delimitació de competències (LQDC) que jutgen inconstitucional però, sobretot, es neguen a continuar negociant si el Govern no reprèn el debat a partir del document que els cònsols van consensuar a l'alberg de la Comella, el juny del 2012. Un document que el Govern va analitzar i ignorar, tenint en compte que va accedir a un nombre molt reduït de les demandes que s'hi plantegen. El document en qüestió que servirà de base a la represa de les negociacions, segons l'ultimàtum que van plantejar els cònsols la setmana passada, tracta sobretot de les competències que els propis comuns jutgen indegudes, o sigui de tots els serveis que amb el pas del temps, han anat assumint per atendre les necesitats creixents de la ciutadania.

Si bé, en la seva proposta, el Govern els alliberava d'unes quantes d'aquestes competències com ara el Servei d'Atenció Domiciliària o les prestacions de menjador social i d'habitatge social, no els alliberava de la càrrega més feixuga que els cònsols consideren que hauria de ser responsabilitat de l'Estat. Però, el que més amoïna els cònsols és que alguns d'aquests serveis es podrien atorgar a empreses privades cosa que també en podria alterar la qualitat i el preu. Preocupa que el Govern jutgi, per exemple, en el document que va trametre als cònsols que «la qualitat del servei que donen els comuns a les guarderies és superior a la que donen els centres privats». Un apunt que va sobtar a més d'un, perquè es podria entendre que no haurien d'oferir tant. Sigui com sigui, hi ha altres serveis que el Govern vol desmantellar com és el del bus comunal que ofereixen algunes parròquies i que s'ha demostrar especialment útil a la capital. Per al Govern això provoca «solapaments i competències entre les empreses explotadores i manca una unificació tarifaria entre els operadors». Així, els cònsols entenen que el Govern a més de retirar-los aquesta competència vol encarir el servei cosa que afectarà als usuaris. El colofó final de la proposta d'avantprojecte de la LQDC és que el Govern donava un termini de cinc anys perquè els comuns podessin seguir desenvolupant serveis i prestacions socials en matèria de menjadors i d'habitatge socials, sense especificar què passaria una vegada passat aquest termini de temps i els haguessin retirat les competències. Enlloc s'assenyala qui les assumirà ni com. A més, la mesura xoca amb la realitat de la capital que va fer construir fa alguns anys els habitatges socials de Jovial –propietat, doncs del comú– per donar accés als joves a la primera llar.

Les que no vol govern/ A tot això, cal afegir que el Govern no vol les competències que els comuns han assumit i que aquests consideren que no haurien de ser seves. Segons el document consensuat a la Comella, les escoles bressol, el Servei d'Atenció Domiciliària, les escoles d'arts escèniques, com ara l'Institut d'Estudis Musicals, haurien de ser responsabilitat de l'Estat. Aquesta última l'argumentaven pel fet que «tot el que es tracti d'estudis reglats ha de ser competència estatal, els comuns només poden oferir tallers». A la qual cosa el Govern es va limitar a contestar que «la creació de diverses escoles comunals –arts escèniques, música i teatre... – ha provocat una manca d'homologació en les titulacions». Per últim, el Govern també exigia als comuns que prestessin els serveis en condicions igualitàries de preu i prestacions per a tots els ciutadans del país amb independència de la parròquia de residència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.