• Kool & the Gang arrasa en l'estrena andorrana i deixa a la capital pinzellades de bon rotllo i millor cor

Mai abans, en els dos decennis que portem de Temporada, s'havia vist al Centre de Congressos una cosa així. Ni tan sols en el memorable concert de l'any passat amb Pink Martini: cap a la meitat de la nit – i parlem ara del concert de dissabte– el públic més jove va abandonar les localitats del (diguem-ne) galliner i es va anar desplaçant cap a l'escenari, okupant els passadissos laterals i el fossar davant de la fila 0, i cal suposar que fent una mica la guitza a les sofertes autoritats sedents: la cònsul i els dos ministres que no s'ho van perdre, Camp i Alcobé. Tots cap endavant, tots braços enlaire i tots a ballar. «Es va muntar un autèntic ciri», diu el director artístic de l'invent, Josep Maria Escribano, «que demostra la capacitat de la banda per connectar amb l'espectador». I no només amb el més, ejem, carrossa –aquest ja venia entregat de casa, disposat a practicar un saludable exercici de nostàlgia amb coartada discotequera– sinó també amb les noves generacions, els que van descobrir Kool & the Gang gràcies a Pulp Fiction. Ja saben, la peli de Tarantino que va ressuscitar uns quants dinosaures. El bo de Quentin els va col·locar Jungle Boogie, el primer hit kool de debó: número 4 als EUA... ¡el 1973! ¿Quants dels espectadors no havien ni nascut, aquell any? Busquin-la, en fi, immediatament després del celebèrrim Misirlou amb què arrenquen els títols de crèdit.

El cas és que els culpables de la jornada històrica del cap setmana a la capital són la veteraníssima banda de New Jersey, que va omplir com estava escrit en les dues cites programades –dos milers d'espectadors: es diu ràpid– que va calcar les dues nits el repertori perquè ningú no s'enfadés, i que no es van descuidar ni un dels temes pels quals han passat a la història del funk i del soul: Ladies' Night, Joanna, Cherish i, naturalment, Celebration –«Celebrate good times, come on!»– el bombonet que es van guardar per a la traca final, sense bis estricte però que es va allargar com un Bang-Bang. La cosa no es va acabar aquí, perquè l'últim acord va deixar pas a un invasió (pacífica) de l'escenari amb els espectadors a la caça i captura d'autògraf i Robert Bell i companyia prestant-se de molt bon grat al bany de masses. Ho dèiem al començament: una moguda inèdita en una cita de la Temporada, que tira més cap a l'encarcarament...

estrelles de bon cor / A més d'un cant a la nostàlgia, el pas de Kool & the Gang pel Centre de Congressos també va tenir el seu moment solidari: va ser cap a la meitat del concert de dissabte, quan el vocalista de la banda va fer pujar a l'escenari Alberto i el va fer cantar i ballar amb ells. Un gest que va sorprendre la platea, que va fer realitat un somni del noi i que demostra que les patums de la música també tenen cor. Si més no, aquestes. I això que per arribar en aquest racó de món nostre van suar tinta: a l'autobús que transportava l'expedició des de Barcelona –13 músics, l'equip de tècnics que viatja amb la banda i naturalment, el road manager: 18 ànimes, en total– li va anar d'un pèl de quedar atrapat per la tempesta de neu de dissabte a l'altura de Coll de Nargó. Tres hores aturats. Van tenir sort, diu Escribano, perquè els que venien darrere seu no van poder ni continuar el viatge. Ells, sí, i van arribar a la capital cap a les 16 hores de dissabte. Amb el temps just d'omplir el pap i fer les reglamentàries proves de so en un escenari que va necessitar cinc dies per adaptar-se als requeriments de llum i so dels nord-americans: «Ens van fer patir», admet Escribano, «però la veritat és que el concert de dissabte no va perillar en cap moment; com a molt, l'hauríem hagut de retardar mitja horeta, però no va caldre ni això».

Doble ple fins a la bandera, ja s'ha dit, i una prova més que el gir estratègic que la Temporada va estrenar l'edició passada –amb una vetllada vocacionalment popular encastada entre les tradicionals propostes clàssiques– és una fórmula ideal per acostar el cartell a una franja de públic que fins ara s'hi havia mostrat repatània. L'any passat van ser Pink Martin; aquest, Kool & the Gang. A veure amb què ens sorprenen el 2015, la Temporada i MoraBanc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.