• Carmen Matalobos, Melan, exposa a La Bohème una sèrie d'escultures de petit format creades amb material de reciclatge H A més de plàstic, utilitza fruita i tubercles que fon i tracta perquè adquireixin prou duresa

"Berlín" no fa més d'un pam de llarg i està fet amb bosses del súper. Foto: TONY LARA

Al Barceló del pati interior de l'edific Cierco –sí, home, aquell Mobili que és una mena de crani amb rodes, memento mori de la nostra condició d'animals motoritzats–li ha sortit un inopinat competidor. Uns quants, de fet; els automòbils minúsculs amb què la laurediana Carmen Matalobos, Melan (1957) ha fet el salt de la joieria a l'escultura de petit format, i que des d'avui mayteix s'exposa a la Bohème, a la tercera planta de Pyrénées. En tenen un exemple aquí al costat –Berlín, per títol– i la gràcia de tot plegat no és ni el tema ni la mida ni la remotíssima semblança amb la peça de Barceló. No. La gràcia és que tan aquest artefacte com els seus germanets –Brooklyn i Cannes– així com el logotip dels grans magatzems i les peces de bijuteria –arrecades, anells, penjolls, braçalets i collarets– estan fabricats –creats, perdó– amb material de reciclatge. Berlín i companyia, ni més ni menys que amb bosses de plàstic del supermercat –entre 30 i 40, i de Pyrénées, naturalment– que l'artista fon, compacta i poleix fins que adquireixen aquesta forma, color i consistència, en un procés els detalls del qual guarda en secret. Les arrecades, amb fruita –poma, taronja, kiwi, maduixes– i, atenció, patata. Però patata de debò, de la que es menja. Fins i tot utilitza escata de peix. «Perquè a casa meva no es llença res a les escombraries», diu. El resultat, contra el que pugui semblar, són unes peces de delicada sensibilitat, d'una sorprenent modernitat i que constitueixen una absoluta raresa en el nostre panorama plàstic. La llàstima és que a Melan li hagi donat pel reciclatge deu anys després que Brossart passés a millor vida. Es pot qüestionar a quin gremi pertany la laurediana, si al dels artistes o al dels artesans. Però no ens posarem ara llepafils i el que està clar és que Melan ha trobat una forma d'expressió absolutament personal, i que se n'ha sortit allà on molts dels seus col·legues acaben fracassant sense remissió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.