• Les vendes a la capital han caigut en picat mentre a la llibreria d'Illa Carlemany augmentaven un 20%

El local de la llibreria que Idees va obrir a principis de 2012 a la principal via comercial de la capital, i que ha tancat aquesta setmana Foto: ÀLEX LARA

La llibreria Idees ha culminat aquesta setmana el seu particular èxode des de la capital fins a Escaldes, que és on –assegura la directora de l'establiment Pamela Méndez– «es fa avui negoci». A l'avinguda Meritxell, que fins fa quatre dies era el principal eix comercial d'aquest racó de món, ja no, com en donen fe la cadena de tancaments que s'hi han succeït els últims mesos: un restaurant de menjar ràpid, una joieria, una botiga de material de seguretat, una xocolateria i anar fent, perquè ens hi podríem allargar unes quantes línies més. L'últim a afegir-se a aquest degoteig és, ja ho han vist, Idees, que dilluns ja no va obrir la paradeta que des de principis del 2012 tenia a Meritxell i que ha concentrat tot el negoci en la botiga d'Illa Carlemany. Méndez era ahir taxativa: «Tanquem perquè aquesta zona s'està morint. La diferència de vendes entre les dues llibreries sempre havia sigut elevada, però és que des del juliol, amb la peatonalització de Carlemany, és ja abismal, insostenible». Així que persiana vall i trepaus amunt.

Li treu Méndez ferro al tancament, el desvincula de la situació de crisi que arrossega l'economia en general i el sector del llibre en particular –assegura que «vendre llibres és i serà negoci durant molt de temps encara»– i sosté que es tracta d'una mesura conjuntural, provocada estrictament per la situació «moribunda» que travessa Meritxell. Un estat quasi terminal del qual alguns no semblen haver-se assabentat. La llibretera posa un exemple feridor: pel local de la capital, amb una superfície que amb prou feines arriba a la meitat de la botiga d'Illa Carlemany, li cobraven quasi el doble de lloguer: «Aquests preus no tenen avui sentit, perquè el trànsit de vianants que hi havia fa quatre anys a Meritxell ha migrat a Carlemany.» I té clars els responsables d'aquesta situació: «Escaldes ha sabut impulsar el comerç, al contrari que a Andorra la Vella». Opina que el sentit únic de Meritxell –l'operació aquella que va acabar amb una vergonyant marxa enrere del comú– «potser no era la panacea, però s'havia de fer alguna cosa, i no vam tenir ni temps de comprovar si funcionava o no: van demanar als treballadors, que es quedaven sense parada d'autobús, i és clar, va sortir que no; haurien d'haver preguntat als propietaris dels comerços...»

El cas és que al 2009 hi havia a Andorra la Vella cinc llibreries –el primer establiment d'Idees, que havia obert l'any anterior a Príncep Benlloch, i quatre clàssics: la Puça, La Llibreria, la Casa del Llibre i la Llibreria Francesa. Un lustre després només resisteixen La Llibreria i la Puça, i aquesta última, amb un significatiu canvi d'emplaçament, l'estiu del 2012, des del centre històric fins a Prada Ramon. La Casa del Llibre va llançar la tovallola el juny del 2009, i tant la Llibreria Francesa com ara Idees s'han acabat mudant a Escaldes. És veritat que no estem parlant d'un negoci que mogui milions d'euros, però que la capital s'estigui convertint en una parròquia al·lèrgica als llibres és per rumiar-hi. Méndez ho té clar: assumeix que amb el canvi hi perdrà una part de la clientela, però sap –diu– que la majoria dels clients migraran a Escaldes, com ja havia començat a constatar els últims mesos. I com dèiem al començament, el tancament de la botiga de Meritxell és el pas final d'un camí que va comneçar el 2012 quan el primer establiment de la llibreria, fins aleshores ubicat a Príncep Benlloch, es va traslladar al local que ara tanca: «Aleshores pensàvem que era Benlloch la zona que s'estava quedant enrere, i que a Meritxell hi havia possibilitats de recuperar clients. Però ens equivocàvem, cada vegada ha anat a pitjor i la peatonalització de Carlemany va ser la puntilla».

Val a dir que el tancament del local de la capital s'ha concretar amb un sol comiat, i que la llibreria conservarà cinc dels sis llocs de treball. El major volum de vendes del local d'Illa Carlemany requereix també un horari continu, sense tancar al migidia, que permetrà absorbir l'altre dependent que fins ara treballava a la capital. Com diu de forma gràfica Méndez, «no tenia sentit duplicar la despesa en local, però en canvi, amb el tancament no reduirem ni molt menys el personal a la meitat.» Aquí rau, precisament, la diferència: a Escaldes, més vendes i menys despeses; a Andorra la Vella, exactament el contrari. I encara hi ha propietaris que es pensen que un local a Meritxell és la gallina dels ous d'or.

Per a més informació consulti l'edició en paper.