• El díptic sobre Isabel de França, amb dibuix de Jaime Calderón, s'afegeix al cartell, on ja l'espera primer episodi de ?Millenium', obra de Josep Homs

Portades dels àlbums de Calderón i Homs: de tots dos se n'exposaran les planxes a la Closeta Foto: EL PERIÒDIC

Ja es veu a venir: el pròxim saló del còmic –que per cert ja té dates confirmades: entre el 4 i el 6 d ‘abril– serà cosa de senyores. I de senyores més aviat dures de pelar, en la línia de Mae West. Ja saben: «Cuando soy buena, soy buena; pero cuando soy mala, soy mejor». Ja havíem avançat en aquest mateix racó de diari que la primera estrella convidada a la Closeta seria Lisbeth Salander, l'heroïna Larsson, tal com l'ha imaginat l'il·lustrador català Josep Homs (Barcelona, 1975), que a l'octubre publicava la primera entrega de la trilogia –amb guió del belga Sylvain Runberg, ja que en parlem. Doncs ja li podem anar reservant un raconet a Isabel de França (1292-1358), filla de Felip IV, germana dels reis Lluís X, Felip V i Carles IV –de França, bien entendu– esposa d'Eduard II d'Anglaterra i mare d'Eduard III. Amb aquest DNI, devia de ser –sospitem– tirant a monàrquica. Una dona, en fi, tan bella com implacable, que va conspirar contra el marit fins que va veure el seu fill convertit en rei, i que ha passat a la història amb el sobrenom de La Lloba. I no és broma.

Aquesta és la Isabelle que protagonitza la primera entrega d'un díptic històric que porta per títol Les reines du sang, publicat a França per Delcourt, i il·lustrat pel dibuixant català Jaime Calderón (Barcelona, 1973). I són les planxes d'aquest primer volum les que es podran veure a la Closeta. Atenció, perquè la crítica francesa, que en qüestió de bande dessinée hi entèn una mica, l'ha venut com el nou Harold Foster –el del Príncep Valent: això sí que són paraules majors– però segur que ell ja en faria prou si el comparéssim no sé, amb el William Vance de Ramiro o amb el Philippe Xavier de Croisade. Val a dir que la trajectòria de Calderón es completa amb una altra sèrie històrica, Les voies du Seigneur, aquesta vegada una tetralogia ambientada a l'Anglaterra del segle XI –la vigília, ja saben, de Hastings i tota la pesca.

Fins aquí, les bones notícies. Però és que també n'hi ha de dolentes. El saló s'ha quedat abans i tot de començar amb el clàssic d'aquesta edició, el veterà a qui la Massana acostuma a retre homenatge. Joan Pieras, president de l'ARCA i ànma de l'invent, havia lligat la presència de José Ortiz (Cartagena, 1932-València, 2013). Potser pel nom se'ls escapi, però és que estem parlant de l'autor d'Hombre, probablement la millor saga postapocalíptica que ha donat la historieta espanyola, publicada inicialment a la desapareguda revista Cimoc. Un clàssic, ja ho dèiem, que els més vells del lloc recordaran per un altre personatge, Sigur el Vikingo, i que al llarg de la seva dilatada trajectòria va col·laborar am les editorials Maga, Bruguera i Toray. Doncs serà que no: Ortiz va morir inopinadament el 23 de desembre, així que ha causat baixa. Pieras ja li està buscant substitut. Però quina llàstima, caram.

Per a més informació consulti l'edició en paper.