• El catàleg de la mostra del MNAC inclou les seves quatre obres andorranes

Sant Josep i la vara florida, conservat al fons d'art de Crèdit Andorrà, i Sant Nicolau Tolentino, oli de gran format que penja a la parroquial de Sant Julià Foto: FONS D'ART CRÈDIT ANDORRÀ

Serà una de les grans cites artístiques de l'any a Catalunya: la magna exposició, gairebé una retrospectiva, que cinc institucions –el MNAC i els museus de Girona, Mataró, Santa Maria de Mataró i Diocesà de Lleida– li consagraran a partir del maiig del 2014 a Antoni Viladomat, el pintor més important del Barroc català. Ho diu l'historiador Francesc Miralpeix, membre de l'equip de la UdG que va catalogar l'art andorrà d'època moderna –i que participarà també en la imminent segona fase del projecte– i comissari d'aquesta aventura artisticomediàtica que pretén treure Viladomat al carrer i catapultar-lo com una de les vedets de l'art català de tots els temps.

El cas és que molt probablement al lector li digui alguna cosa, aquest nom. Perquè resulta que per aquí dalt en tenim quatre, de Viladomats. Bé, atribuïts a Viladomat i/o al seu taller: dos olis de format mitjà –Sant Josep i la vara florida, i Adoració dels pastors– que pertanyen al fons d'art de Ccrpedit Andorrà, i les dues teles de grans proporcions que pengen a banda i banda de l'altar de la parroquial de Sant Julià: un Sant Nicolau Tolentino recentment restaurat i que llu el magnífic aspecte d'aquí dalt, i un Sant Roc que espera passar un dia pel quiròfan perquè de tan renegrit que està no es distingeix si l'acompanyant és sant Eloi, sant Ermengol o sant Julià.

Segons Miralpeix és possible que una d'aquestes obres –molt probablement, un dels olis de Crèdit, descartat ja d'entrada el Sant Roc lairedià– sigui requerida per formar part de l'exposició, que reunirà un total de 350 obres –pintures i, atenció, dibuixos, inclosos retrats, natures mortes i paisatges– que Miralpeix considera «el rovell de l'ou» de la producció de Viladomat. En qualsevol cas, els quatre olis formaran part, assegura l'historiador, del catàleg exhaustiu que acompanyarà l'exposició. Així que, en endavant, l'autoria fins ara entre interrogants dels nostres Viladomats –especialment, dels de Sant Julià– anirà a Missa. Una ocasió per revaloritzar aquestes rares joietes del nostre patrimoni artístic, però no, es veu, perquè algú patrocini la restauració del Sant Roc. Miralpeix no vol fer sang i sosté diplomàticament que la tela «molt probablement no corre perill», i que s'ha de tenir en compte la conjuntura econòmica. El cas és que la restauració de a seva germana, el Sant Nicolau veí, va ajudar a retitular l'obra –fins aleshores, una Verge dels Dolors amb les animetes del purgatori, segons la va batejar Francesc Badia– i a establir-ne la procèdència: a partir d'un segell aparegut al revers de la tela amb les inicials FAG, Miralpeix va deduir que procedeix del convent dels Agustins de la Seu, desamortitzat el 1835.

Per a més informació consulti l'edició en paper.