• La soprano obre el cartell acompanyada pel baríton Phillip Rhodes

LA soprano, en l'assaig d'ahir al Centre de Congressos. Foto: TONY LARA

És una diva, només cal veure la cort de gent –mànager, premsa, ajudants, de tot– que pul·lula al seu voltant. I té naturalment l'horari mil·limetrat: per a la premsa, deu minutets que transcorren pels camins més convencionals i previsibles fins que surt a col·lació el seu tema: la fundació Kiri te Kanawa, instituïda ara fa un decenni i que és, salta a la vista, del que li interessa parlar. De fet, al recital d'aquesta nit al Centre de Congressos –vetllada inaugural de la Temporada: cortesia, ja saben, de MoraBank– hi compareix acompanyada pel baríton Phillip Rhodes, novazelandès com ella, que no es pot dir que sigui una jove promesa –té 35 anys– però que és el primer talent becat per la Fundació –avui són ja quasi una desena. Diu la soprano, retirada dels escenaris des del 2004 i que des d'aleshores es prodiga enrecitals íntims com el d'avui, que a la seva edat hauria d'estar «descansant en una platja i sota una palmera». Però en canvi, encara és capaç d'agafar els trepaus i recórrer els 20.000 quilòmetres que separen Andorra i Nova Zelanda perqè, diu, «m'estimula cantar amb joves talents, és un privilegi i un honor». Es tracta, continua la soprano, d'«oferir-los experiènci ai també projecció: molta gent ve a sentir-me a mi, i acaba contractant aquestes veus amb qui comparteixo escenari». Aquesta feina de suport és la que va trobar a faltar, sosté, als seus inicis com a cantant lírica i la que la va impulsar a instituir la fundació. A Rhodes el va enviar a formar-se a Cardiff, on va acabar els estudis ara fa dos anys, i l'acompanya ara en els inicis professionals: «És una responsabilitat, perquè has d'estar a l'altura de les expetatives que has generat. Però el repte major no és sortir a cantar amb Kiri Te Kanawa, sinó el dia a dia amb ella», diu el baríton. I no és Rhodes l'únic xaval que sortirà avui a l'escenari: mirin el pianista, Gary Matthewman, a qui va fitxar a l'octubre, despés de compartir cameo en un capítol de l'última temporada de Downtown Abbey –perquè la soprano mai no li ha fet ascos a una certa cultura popular: recordin l'ària que es va marcar en el casament del príncep Carles... Per cert, avui a la capital cantarà peces d'Scarlatti, Handel, Vivaldi, Granados i Richard Strauss. En fi, que ja es poden afanyar, perquè queden poqúíssimes entrades a la venda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.