• El ciclista Purito Rodríguez respon a totes les preguntes dels interns a la presó de la Comella: «Avui guanyar el Tour és gairebé impossible»

Purito, ahir a la sala de la presó on va oferir la seva xerrada Foto: ÀLEX LARA

15 presos preventius, voluntaris tots, van assistir ahir a la segona xerrada amb un esportista d'alt nivell. El ciclista Joaquim Purito Rodríguez (Katusha) va entrar a la sala després de superar tots els controls de seguretat i infinitat de portes, de la mateixa manera que dies abans ho havia fet l'alpinista Domi Trastoy, i amb naturalitat va contestar a totes les preguntes que els interns li van voler fer.

Purito, fidel a la seva manera de ser, no va eludir cap qüestió. Ni la que li demanava pel dopatge –«està havent un tall radical, ara ho patim, però serà positiu en el futur»– ni la que li van preguntar si era a Andorra perquè és un paradís fiscal –«per als ciclistes el terreny és espectacular i hi ha molta tranquil·litat, a banda que Andorra ja no és un paradís fiscal. Però et diré una cosa, jo des que estic aquí veig que cada any vaig millor»– ni les del Mundial, quan va perdre l'or per la maniobra de l'equip espanyol –«a un quilòmetre ja em veia campió del món, però no vaig ser capaç de reaccionar quan va arribar (el portugués) Rui Costa perquè m'esperava que estigués el meu company (Alejandro Valverde)»–, i també va explicar infinitat de detalls, com que per contracte els ciclistes Pro Tour només poden córrer una marxa cicloturista a l'any –per això no és a la Volta als Ports–, o que la seva bici d'entrenament val «uns 10.000 euros», o que la seva dona se'l va endur a l'autobús sense que ell la reconegués després d'una Lieja-Bastogne-Lieja en què va arribar fos a meta.

«El cap ho és tot», va assegurar. «Hi ha corredors que van moltíssim però que no estan centrats i no rendeixen», hi va afegir explicant com és de dur el professionalisme, en cursa, pixant en carrera –«hi ha moments de treva, sobretot si pixa el líder. Et fas a un costat, te la traus, i a pixar...»–, «però quan més pateixes, més gaudeixes, perquè és llavors quan veus que estàs donant-ho tot i tens opció de guanyar».

I parlant de guanyar: la Vuelta, el Giro, el Tour... «Avui guanyar el Tour és gairebé impossible», i per això no hi anirà al 2014: «Anar per fer-ho pitjor que altres anys no té sentit». «El gran rival al Giro serà el colombià Nairo Quintana, i l'australià Richie Porte», va assegurar, per parlar també de la cursa espanyola: «El feeling amb la Gallina era molt maco, em fa pena que no passi per aquí aquest any».

Després, de detalls n'hi va haver un munt. Els 36.000km que ha fet en 2013, el pes de la seva bici d'entrenament, l'última tecnologia que porten –canvi electrònic, frens i cables amagats al vent en la bici contrarellotge...– el plat de 55 dents per a les cronos, l'alimentació on ell no amaga que un Twix «o un Mars no són dolents perquè aporten molta glucosa», els estiraments bàsics per recuperar, els massatges, i com porta la fama: «Això va amb cada persona. Aquí la gent em reconeix».

Els interns ja saben qui és i com és, i Purito es deixa estimar: «El dia 6 vaig passar per aquí fora entrenant (pel port de la Comella), sobre les 17.00h, i s'escoltava un rebombori...». «Jugàvem a futbol», li van contestar. «Ens ho passem bé, queda't un dia i veuràs».

Per a més informació consulti l'edició en paper.