Foto: EL PERIÒDIC

Que res no és per sempre és una veritat en termes absoluts. Ara, també és una frase feta que al llarg del segle XX i el que portem del XXI hem seguit com una religió: tot el que es fabrica es fa malbé. Millor dit, cal que es faci malbé, i ràpid. Busquem l'eternitat de les persones, i la caducitat cada cop més ràpida de les coses: visca el consum!

Que les màquines ja no es fabriquen com abans també és una certesa comprovable: les primeres neveres duraven 30 anys, ara en duren uns 10. Com tots els electrodomèstics i màquines. Cal garantir més vendes per tenir més negoci. Per això ha calgut augmentar la rotació amb què els clients necessiten renovar la compra, i ja al primer terç del segle XX es va inventar el concepte d'obsolescència programada. Si el producte té una vida més curta, se'n vendran més unitats, i l'augment del consum genera creixement, llocs de treball... D'aquesta manera, resulta més barat renovar l'aparell que s'espatlla que fer-lo reparar, com abans. Però cal usar energia per fabricar tanta quantitat d'estris de tota mena.

Nikola Tesla, físic, gran inventor que va col·laborar durant un temps amb Edison, propugnava la gratuïtat de l'energia. Els seus invents han quedat oblidats de la història, i les seves investigacions, abandonades. Energia gratuïta? Com hi ha món! El que no es pot vendre no es desenvolupa. Que uns quants deixarien de tenir grans i continuats ingressos! Controlar l'energia implica controlar l'economia.

Fa uns dies llegia que un investigador espanyol ha inventat una bombeta que estalvia un 90% d'energia respecte de les tradicionals incandescents, i gairebé un 70% més que les de baix consum, i a més, duren per sempre. Tenen una garantia de 25 anys. Ja ha anat a denunciar davant la Policia que ha rebut diverses amenaces de mort per a ell i la seva família si no retira la patent, si el seu invent arriba a tocar mercat.. També ha rebut ofertes milionàries per no treure aquestes bombetes al mercat, i les grans distribuïdores els han ofert duplicar-ne el preu. Però aquest inventor té una raresa que el fa perillós: la seva intenció és contribuir a millorar el món aconseguint una energia més econòmica i abolint l'obsolescència programada.

Si l'ús de la seva tecnologia el les bombetes es generalitzés al país veí, es podria estalviar 7 milions de megavats, dels 47 milions que fa servir la indústria. I gastar en bombetes 20.000 milions d'euros menys l'any. Un estalvi en temps de crisi, sumat al menor nombre de residus en l'ecosistema. Si es lluités contra l'obsolescència programada que ell i el seu equip proposen, els dispositius electrònics podrien tenir una vida d'entre 40 i 70 anys. Potser podem començar a qüestionar que l'economia depengui de la roda del consum: es fomentaria el mercat de segona mà i la reparació i conservació de tot tipus d'estris podria ser un sector econòmic important.

A més, les matèries primes utilitzades en la fabricació i que s'extreuen del tercer món a preus irrisoris, els les tornem en forma d'escombraria tecnològica. El progrés d'una petita part de la població està basat en uns valors molt poc nobles. Què tal si la resta de la població mundial pogués accedir als mateixos nivells d'energia que nosaltres?

Per a més informació consulti l'edició en paper.