• 'El mestre de Kheops' es cola al projecte 'A year of reading the wolrd', de la crítica britànica Ann Morgan

Salvadó, l'únic autor en català al projecte A Year of reading the world; ell, Antoni Morell i Robert Pastor són tres dels set autors del país que la Institució de les Lletres Catalanes ha inclòs al Qui és qui de les lletres catalanes Foto: EL PERIÒDIC

La pista ens la donava dies enrere Màrius Serra a la seva columna de La Vanguardia: l'únic representant de la literatura catalana a A year of reading the world –de seguida els expliquem en què consisteix– és Albert Salvadó, que hi va colar El mestre de Kheops a instàncies, ves per on, del crític valencià Carles Laínez, col·laborador d'EL PERIÒDIC. L'únic. La novel·la que va catapultar Salvadó al firmament literari forma així part d'un interessant, benintencionat projecte, més aviat un repte que el 2012 va tenir Ann Morgan ben entretinguda: després de constatar que tan sols el 3% dels llibres que es publiquen a la Gran Bretanya són traduccions de llengües diferents de l'anglès, aquesta intrèpida periodista i crítica britànica es va proposar dedicar l'any olímpic a llegir un llibre de cadascun dels 196 «països independents» –segons els seus comptes, és clar, perquè l'ONU té 193 estats membres– i penjar al blog homònim la crítica corresponent. I va demanar l'ajuda dles internautes perquè li xivatessin «l'últim crit [literari] a Rússia, el que està de moda a Malawi, el que està a punt d'escaltar a Islàndia» Els títols proposats podien ser tan clàssics com estrictament contemporanis, comercials o vocacionalment minoritaris, novel·les, realts, memòries, biografies, poesia o una barreha de tot plegat. Només demanava «que poguessin ser considerats part de la literatura dle país en qüestió, i que és clar, constituïssin una bona lectura». Requisit comprensible quan t'has de cruspir 196 llibres en 365 dies.

Salvadó, en fi, salva l'honor català perquè –tal com es lamenta Serra– el world literari de Morgan no inclou cap títol d'autor català –català de Catalunya, s'entén. Només en un apartat final titulat La resta del món –eufemisme per referir-se a territoris no estatals– inclou la britànica una llista on al costat de literatures tan exòtiques com la de l'Antàrtida, la cultura maia, la dels natius nord-americans, l'illa de Pitcairn –¡la de la Bounty!– i, atenció, les Canàries –i gràcies a Vázquez Figueroa, aquell fabricant de best sellers dels 70– ensenya la poteta Jaume Cabré. Però no el de Les veus del Pamamo ni el de Jo confesso, no, sinó el de Viatge d'hivern. ¿El motiu? Que només aquest últim recull de relats ha estat traduït a l'anglès –una prova més de la santa raó que acomanya Morgan.

Però havíem vingut aquí a parlar de Salvadó, que concorre a la llista oficial al costat de Juan Goytisolo, per la banda espanyola; d'Eça de Queiroz, per la portuguesa; i de Faiza Guène, per la francesa, perquè es facin una idea dels gustos heteròclits de la nostra crítica. Morgan li va consagrar l'entrada del 22 de febrer del 2012 sota el títol Andorra: buried treasure. De seguida veuran per què. Diu que la va desconcertar que la traducció a l'anglès d'El mestre de Kheops –la novel·la que el va fer «famós», segons li confessa el mateix Salvadó– fos un e-book autopublicat. Tampoc no l'acaba de convèncer que Salvadó s'endugués amb aquest títol el Néstor Luján de novel·la històrica del 1998 perquè, dispara, «com que els catalanoparlants són amb prou feines 10 milions a tot el món, no estava del tot segura del nivell del concurs». I potser per això la sorpresa és tan mjaúscula quan llegeix The teacher of Kheops, que s'atreveix a parlar de «tresor enterrat».

Comencem pel final: val que no es tracta de la millor novel·la que va llegir el 2012, admet Morgan. Però constitueix, juntament amb No Men, no Cry, una antologia de literatura lituana, la prova que, contra el que sosté Joantahn Franzen, el llibre electrònic no està arruinant la societat. Li retreu a Salvadó, això sí, que El mestre de Kheops derivi en ocasions cap al tractat antropològic sobre els costums de l'Antic Egipte en detriment de les possibilitat líriques de la història, diu, i que a la traducció anglesa les escenes eròtiques recorrin a un llenguatge més mèdic que literari, un vici que Morgan posa educadament al sac del traductor. Però insisteix que la novel·la té un toc inequívocament professional –cosa que ha de ser entesa com un elogi–, la qualifica com «una novel·la light, sí, però molt llegidora», i s'entusiasma amb el joc esotèric que hi planteja Salvadó –els que hagin llegit Kheops segur que ho recorden: les dues condicions per accedir al Coneixement Absolut que oculta al llarg del text com en un joc de pistes, i que Morgan admet no haver sabut trobar– i la sentència final és prou encoratjadora: «Definitivament, és una bona lectura».

No és A year of readin the wolrd, en fi, l'únic aparador digital on Salvadó ensenya la poteta últimament: el novel·lista forma part del grapat d'autors locals inclosos al Qui és qu de les lletres catalanes, que la Institució de les Llestres Catalanes –i perdonin la redundància– acaba de renovar de cap a peus i en què l'autor d'El mestre de Kheops figura al costat de Villaró, Morell, Peruga, Colom, Dallerès i Pastor. Set autrs en un oceà de 3.930 noms. Aquest és el pes exacte d'Andorra en la literatura catalana, segons la Iinstitució. Que hi farem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.