• Després d’un inici igualat, la comunió entre els jugadors dóna l’11a victòria de la temporada al BCA

R. M. S.
ANDORRA LA VELLA

Després d’un inici igualat, la comunió entre els jugadors dóna l’11a victòria de la temporada al BCA Foto: ÀLEX LARA

Simplement, és divertit veure jugar al BC River Andorra MoraBanc. Ho és perquè l’equip té de tot: dos o tres canoners de llarga distància, gent valenta, un pivot amb uns braços llargs, llarguíssims, una direcció polivalent, una mentalitat guanyadora, una intensitat defensiva d’alt nivell... És que ho és, de divertit. Ahir potser va ser l’exemple màxim durant un partit en què hi va haver molta feina, però també diversió sense menysprear el rival en cap moment. L’Ourense va fer por en el primer quart, potser al final del segon també, però la resta del partit, simplement, va ser local. 84-54 és un resultat més que evident.
La suposada igualtat que s’esperava es va mostrar en els primers minuts, quan el BCA volia manar i l’Ourense responia amb efectivitat des de la línia de tres. Del 8-8 es va passar al 10-12 que el River MoraBanc no semblava capaç de reduir, perquè Huertas, des dels 6,75, tenia el canell escalfat com mai, i amb dos triples consecutius no només deixava en res la reacció local, sinó que situava el marcador 15-21 al final del primer quart.
En el segon, els andorrans van tenir d’inici els seus millors minuts, inaugurant el període amb una cistella a mà canviada de Trias que a més treia falta, i després dos triples, un de Green i l’altre de Blanch. El BCA havia capgirat la truita i manava amb 23-21 gràcies al parcial de 8-0. García de Vitoria demanava temps mort i en la represa novament Huertas apareixia de tres. La resposta arribava, però, amb una bomba de Green i altres dos punts de Trias que tenien continuïtat amb altres dos punts del pivot després d’una gran jugada d’Schreiner, amb finta des dels 6,75, cavalcada a la cistella i assistència mirant cap a altre lloc. Era el 29-24 previ a un nou temps mort gallec per aturar el festival local.
En tot cas, però, el River MoraBanc estava endollat, i en moure la pilota l’Ourense, la pressió defensiva local va acabar amb recuperació i triple de Pablo Sánchez (32-24). En aquest punt va arribar la jugada polèmica, quan en el següent contratac Blanch marxava lliure i quan feia la safata va rebre una falta que els àrbitres no van sancionar. Els seus gestos van acabar en tècnica i amb el català emprenyat fent caure una tanca publicitària. La tensió entre el públic creixia tant com en l’equip de Peñarroya, que reclamava atenció als àrbitres, i tot i que no va semblar afectar els locals, a la mitja part del matx es va arribar amb el 38-30 donant la sensació que l’Ourense podia haver agafat més aire si hagués durat més aquest període.
La tornada dels vestidors, tot i començar amb un triple visitant, va tornar a ser de domini local. Els contratacs de l’equip de Peñarroya desfermaven l’Ourense, i així s’arribava a un primer gran avantatge de +13 (48-35) que obligava García de Vitoria, novament, a demanar temps. Els gallecs, en aquest punt, van retallar fins els 8 punts (48-40), però Green tenia també el dia –potser va fer un dels seus partits més complets: 16 punts, quatre rebots, dues assistències, tres recuperacions, 14 de valoració– com ho tenia Trias –camí d’un nou MVP: 33 de valoració ahir, mític en el rebot (12), fantàstic en assistències inversemblants...– i amb tot això el rival res podia fer excepte lluitar –si podia– i deixar-se anar –sense que es notés massa–. Dit i fet, com que els andorrans no van abaixar el ritme, i el festival era no només a la pista, sinó també a la graderia, l’equip va continuar sumant fins el màxim avantatge de +30 amb la botzina final. 84-54, ritme sostingut, comunió entre jugadors, defensa i contratac, tir exterior, Trias allargant el braç i feina feta. Perquè aquest BCA fa goig veure’l.

Per a més informació consulti l'edició en paper.