• La selecció cau amb dignitat contra una Irlanda que per moments es va sentir incòmoda

Kevin Doyle intenta la rematada davant de l'oposició de José Antonio i Ilde Lima, a l'Aviva de Dublín. Foto: AFP / PETER MUHLY

Va ser dimarts a la nit, però val la pena destacar la crònica de l'Irlanda-Andorra perquè ahir va ser festiu al país i la falta d'informació fa que aquest sigui l'esdeveniment més important en l'àmbit esportiu en els darrers dos dies. La selecció va tornar a deixar el pavelló ben alt en la visita a la Irlanda de Giovanni Trapattoni. El segon partit del Preeuropeu 2012 també ha acabat en derrota (3-1), però la tricolor va continuar enlluernant amb Koldo.

El seleccionador va fer un canvi en l'onze inicial respecte al duel amb Rússia: Escura per Rubio en el lateral dret. Irlanda va sortir com un vendaval i en dos minuts ja s'havien sentit tres uis amb Andorra acorralada, però les ajudes van evitar mals majors. Superat el primer mal tràngol la tricolor es va anar traient la timidesa de sobre i posicionant-se amb més solidesa. Un estadi com l'Aviva, nou i d'última generació, amb 40.200 enfervorits a les graderies, impressiona. S'ha de dir.

La superioritat del combinat de Trapattoni, també s'ha de dir, era evident però li va costar donar feina a José Antonio. El primer avís amb cert perill el va protagonitzar McGeady amb un xut de mitja distància que va sortir a la dreta del porter andorrà. Acte seguit, jugada d'atac que va tallar Ilde i en el córner Lawrence va centrar al primer pal i Kilbane, lliure de marca, va pentinar per fer l'1-0 en el minut 13.

Gens disposada a donar-se per vençuda tan d'hora Andorra va intentar mirar cap amunt i superat el quart d'hora Moreno va xutar d'uns 35 metres i el bot va estar a punt de sorprendre Given. A més, un parell de centrades a l'àrea de Cristian --molt bé, molt descarat--, una de Moreno... i tocar al mig del camp. Quin goig. Fins que Irlanda va despertar arran d'un refús en semierrada de Silva que va recollir a la dreta Lawrence i la va picar davant de José Antonio. Fora per poc i Keane i companyia que recuperaven el control. Andorra aguantava com podia sense pilota fins que Moreno va perdre una de defensa en favor de Doyle, que des del vèrtex dret de l'àrea va xutar la va clavar per l'escaire al pal llarg al minut 40.

Un 2-0 sonarà impossible de remuntar, però Cristian va rescatar la il.lusió un minut abans del descans en xutar tal com li venia des de la frontal per netejar les teranyines de la creueta del primer pal. Golàs i als vestidors. 134 minuts ha trigat l'ofensiva Andorra de Koldo en marcar.

¿'FAIR-PLAY'?
La contrasenya de la zona Wi-Fi de la sala de premsa era fair play. Una paraula que els jugadors van oblidar a la gespa quan al minut 65 Manolo va xutar fora per una planxa de Keane a Pujol i l'equip de Trapattoni va decidir no tornar la pilota. Ni molt futbol ni molta educació. Però les males formes i la qualitat són compatibles: paret entre McGeady i Doyle entre línies, el primer veu el moviment de Keane a la frontal i li deixa perfecta davant José Antonio perquè la piqui per sobre la cama dreta del meta andorrà. Un altre golàs... en fora de joc del davanter del Tottenham quan intentava fer una U per trencar el fora de joc. Corria el minut 53 i encara quedava molt, però poc aprofitable.

Per part d'Irlanda només una altra ocasió al 58, de nou de Keane però per l'esquerra i més escorat que va salvar José Antonio. I per Andorra tocar, que es va fer, i intentar arribar a l'àrea rival, que no es va aconseguir. Segon partit, segona derrota, però anant a més. El pròxim 8 d'octubre toca Eslovàquia, que ha sorprès Rússia en vèncer 0-1.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.