PUBLICITAT

La recuperació econòmica, a la carta als reis de tots els polítics

  • Els dos grups de l'oposició ressalten el desig que l'IRPF s'ajusti a l'establert en la Constitució
  • Bonell demana que la feina del Consell General serveixi per «oferir estabilitat a la societat»
E.O.G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Martí parla amb Bonell, a primera línia. Darrera, Baró i Bartumeu conversen al costat de Rios, que fa una foto Foto: TONY LARA

Dit d'una o altra manera, el desig més estès entre la classe política –i també fora d'aquesta– és la recuperació econòmica. El cap de Govern, Toni Martí, és un dels qui l'explica millor: «que els indicis de recuperació continuïn evolucionant i això vagi en benefici de les persones que ho passen més malament».

Sembla que el 2013 es tanca amb incipients signes de recuperació econòmica. Si més no, d'una moderació de la recessió. En conseqüència, s'espera que el 2014 marqui per fi el desitjat punt d'inflexió i que l'economia torni a créixer. Així ho diuen la majoria dels representants polítics. El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, exposa com a primer desig «que la recuperació econòmica que comença a ensenyar el nas de manera tímida es materialitzi el 2014, de forma clara, i generi llocs de treball i riquesa». El cap de Govern també l'indica en primera posició: «que les dades continuïn evolucionant i contribueixin a la recuperació econòmica i vagi en benefici de les persones que ho passen més malament».

El mateix desig formulen tant el president del grup socialdemòcrata, David Rios, com el representant de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu. I evidentment, també des de la Sindicatura, Mònica Bonell, reconeix que «tots desitgem la recuperació econòmica», i afegeix que com a parlamentaris, també es vol que «la feina que fem aporti els equilibris necessaris com a país». Això és: a nivell institucional –«la societat demana reformes importants i el repte és buscar un equilibri en la resposta per continuar amb l'estabilitat que a Andorra l'ha ajudada tants anys»– i a nivell social –que l'IRPF i la reforma de la CASS, entre altres, ajudin també a «oferir una estabilitat a la societat».

És justament en aquest darrer àmbit en el que van insistir més tant Rios com Bartumeu. El primer, va expressar el desig que «realment s'acabi aprovant un IRPF just, en el qual tothom participi i aporti en base a les seves possibilitats» i «que amb la reforma de la CASS ningú quedi despenjat i s'asseguri un estat de benestar». Així mateix, Rios demanava accions per afavorir la reactivació: facilitats per a la inversió, préstecs, escola d'emprenedors, etcètera. Bartumeu també va expressar el desig que «l'IRPF correspongui al que diu la Constitució» i que «el Govern toqui de peus a terra i més enllà de discursos i generalitats acabés amb les polítiques que no tenen en compte les persones i ajudin a les famílies amb poca capacitat».

ALTRES DESITJOS / Més enllà de la recuperació econòmica hi ha d'altres desitjos entre la classe política. Així per exemple, Baró exposa el desig que «continuï l'estabilitat política a nivell parlamentari i també a nivell constitucional, que es trobin les línies de diàleg per reforçar l'estructura del país». Un desig expressat per recordar que les «coses bones no està de més desitjar que continuïn». Així mateix, demana «que tinguem la capacitat per endreçar l'agenda política per tirar endavant tot el que hi ha pendent». En una línia similar s'expressa Bonell, que demana que dins les comissions legislatives «es continuï treballant com fins ara» i es mantingui el bon clima per aconseguir que les lleis que es facin siguin «el més justes i consensuades».

Bartumeu afegeix un altre desig: «el que Govern el que hauria de fer és no abusar d'aquesta majoria tan absolutíssima que té». Per contra, Toni Martí mira de portes en fora i desitja que les reformes que s'estan realitzant «siguin apreciades per la comunitat internacional i tinguin una repercussió a l'interior», per exemple amb la signatura de convenis per evitar la doble imposició o la futura negociació per una aproximació amb la Unió Europea.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT