• Dues investigadores treballen a Rolls-Royce i en una missió de biotecnologia al Brasil

Una investigadora realitza proves en un laboratori Foto: EL PERIÒDIC

Un total de cinc joves han finalitzat aquest any els seus estudis de doctorat, màster i grau gràcies a les beques que atorga la Fundació Crèdit Andorrà. Alguns continuen aprofundint en els seus coneixements i d'altres comencen a aplicar-los, sigui a Andorra o al món. D'una banda, Carol Walton i Carla Canturri han acabat, respectivament, els seus doctorats en biotecnologia i aeronàutica, i han aconseguit poder continuar la seva recerca, la primera en una missió al Brasil, tot i que també té ofertes de diferents empreses de biotecnologia, i la segona podrà continuar estudiant mecanismes de fractura en aplicacions aeronàutiques a l'empresa britànica Rolls-Royce. D'altra banda, Joao Ricardo de Melo ha completat un grau de direcció turística i hotelera i ha decidit continuar estudiant en l'àmbit econòmic; mentre que Berta Llorente ha finalitzat un màster en comerç internacional i Albert Gomà un altre en enginyeria del terreny i enginyeria sísmica, i tots dos han optat per iniciar la seva carrera professional a Andorra.

Les dues becades per la Fundació Crèdit Andorrà que han finalitzat els estudis més especialitzats dels cinc que han conclòs aquest any la seva beca, amb un doctorat en aeronàutica i un altre en biotecnologia, han optat per seguir les seves recerques a l'estranger, davant la manca d'oportunitats que hi ha al país en aquests camps. Això no vol dir, però, que els seus coneixements i els fruits de les seves recerques no puguin ser vàlids al país.

Carol Walton, doctorada en biotecnologia, va explicar a l'ANA que s'ha centrat en estudiar els factors que influeixen en el desenvolupament de teràpies cel·lulars per regenerar cartílags o teixits cardíacs, i considera que en un futur, tenint en compte que Andorra disposa d'un hospital «molt bo», es podrien oferir teràpies cel·lulars en aquest àmbit. Walton, que treballa en una missió al Brasil, afegeix que per això cal una bona coordinació amb metges que ja desenvolupen aquests teixits a Europa o al món, i assenyala que a Andorra els professionals es podrien centrar en el camp de l'ortopèdia i dels cartílags, tenint en compte la gran activitat esportiva que hi ha, sobretot en l'àmbit de l'esquí. Així doncs, són uns coneixements vàlids aquí i arreu.

També Carla Canturri, doctorada en aeronàutica, considera que en un país amb les dimensions d'Andorra cal desenvolupar l'àmbit de la recerca centrant-se en un sol camp, i «no diversificar massa perquè no hi ha els mitjans». Canturri centra la seva recerca en la fibra de carboni per aplicacions aeronàutiques, i en els mecanismes de fractura que s'hi poden produir. Per aquest motiu, considera que el Principat no podria acollir aquest tipus d'indústria perquè no hi ha ni les infraestructures ni les comunicacions adequades, però apunta que sovint els investigadors només necessiten un ordinador i no els calen grans instal·lacions. Per això, creu que en un futur instal·lar-se a Andorra podria ser una possibilitat, i més tenint en compte que «tenim Tolosa al costat». A més, les aplicacions de la fibra de carboni també circularan pel Principat.

Pensant en Andorra

Berta Llorente ha finalitzat el seu màster en comerç i relacions econòmiques internacionals, i en el seu cas, ha optat per retornar a Andorra i iniciar la seva carrera professional, precisament a Crèdit Andorrà. «Crec que era el moment idoni per estudiar aquest màster, tenint en compte el procés d'obertura econòmica i les oportunitats que ofereix», diu la jove. Llorente assegura que la majoria d'empreses del país estan ben capitalitzades i que és un bon moment per sortir fora. I per si s'animen a fer el pas, els recomana «sentit comú, experiència i envoltar-se de gent coneixedora del país», sobretot si s'opta per països amb cultures empresarials molt diferents.

També ha aconseguit una oportunitat professional a Andorra Albert Gomà, màster en enginyeria del terreny i enginyeria sísmica. Gomà s'ha especialitzat en qüestions de contaminació de sols, geotèrmia i energies renovables, i considera que al país hi ha molta feina a fer en aquest camp. «Tots ens hem de posar les piles a nivell de consciència social, ja que a Andorra li ve una mica de nou aquest camp», i més en comparació amb altres com els països nòrdics. Assegura que cal diversificar el mapa energètic, fins ara massa centrat en els combustibles fòssils, i que cal buscar quina tecnologia s'adequa més a cada cas d'estudi, ja que la geotèrmia no és l'única energia que s'ha de tenir en compte.

Finalment, Joao Ricardo de Melo ha finalitzat, gràcies a la beca de la Fundació Crèdit Andorrà, un grau en direcció turística i hotelera, i ha decidit continuar la seva formació estudiant una llicenciatura d'economia. El seu objectiu és aconseguir poder-se dedicar a la política, i més concretament, aplicar els seus coneixements per influir en les polítiques turístiques del país. De Melos considera que actualment hi ha coses que s'estan fent bé però evidentment també n'hi ha d'altres que no tant, i aposta per potenciar el turisme més exclusiu, ja que troba a faltar més hotels de cinc estrelles i «activitats i botigues de luxe de veritat».

Els nous becaris

Per aquest nou curs, la Fundació Crèdit Andorrà ha atorgat altres tres beques per cursar estudis de postgrau. En aquesta ocasió, tots se centren en la direcció de negocis. Aitor Fuster, tot i ser enginyer areonàutic, ha decidit completar la seva formació amb un màster en management. El seu objectiu és contribuir a l'obertura del país i que les empreses inverteixin per «créixer de dins cap a fora». Lorena Jordana també farà un màster en management, però en aquest cas internacional. La seva voluntat és conèixer diferents formes de gestió de negocis per tornar «i aportar el meu granet de sorra». Finalment, Oriol Giró s'especialitzarà amb un doble màster en advocacia i direcció de negocis. Una formació que, amb l'obertura econòmica, presumiblement serà requerida al país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.