• L'equip de bàsquet cau en el cinquè partit de la final del ?play-off' d'ascens i perd l'últim tren cap a l'ACB H L'entitat llavors presidida per Moliné passa de poder jugar el ?play-off' d'ascens en futbol sala a la desaparació d'aquesta secció

Despres amb el cinquè títol del Dakar, a Andorra el 23 de gener Foto: TONY LARA

Abril, maig i juny van ser tres mesos difícils de digerir per a l'esport andorrà. Sobretot el els dos últims, que van tenir com a protagonistes el River i la secció de futbol sala del FC Andorra. El primer, perquè va perdre l'últim tren que l'havia de dur a l'ACB i el segon, perquè va passar d'optar a jugar el play-off d'ascens a la Divisió d'Honor a la desaparició d'aquesta secció.

El conjunt que dirigeix Joan Peñarroya havia estat tota la fase de classificació comandant la classificació de l'Adecco Or, però va arribar a l'última jornada sense haver segellat l'ascens directe a l'elit del bàsquet espanyol –amb un impressionant balanç de 20 triomfs i 3 derrotes– i s'ho va jugar tot a una carta a la pista del Burgos. Qui guanyés aquell partit pujava i va ser l'equip d'Andreu Casadevall qui es va endur el gat a l'aigua.

També va ser un mes centrat en la Lliga Nacional de futbol. El Lusitans va revalidar el títol de campió de Primera el 6 d'abril, quan faltaven encara dues jornades per a l'acabament del play-off pel títol. A Segona un equip que debutava en competició, l'FC Ordino, es proclamava el mateix dia campió de Segona. Ho va fer i a falta de cinc jornades i sense cedir cap derrota. Finalment faria ple de triomfs, 22, rècord que passarà a la història. Carlos Sánchez, El Maño, havia començat la lliga dirigint a l'Ordino i a mitja temporada el va fitxar el Lusitans en substitució de Salva Estruch. Temporada rodona per a ell.

Esclata la crisi

Al maig, el dia 4, va començar la crisi més forta de la història del FC Andorra. Emili Puig va assistir a una reunió a la Liga Nacional de Futbol Sala (LNFS) perquè l'equip tricolor s'havia classificat per al play-off d'ascens contra tot pronòstic. El llavors gerent de l'entitat va renunciar a pujar, segons va declarar «per falta de recursos econòmics» i allò va obrir la caixa dels trons.

Puig admetria més tard que s'havia equivocat amb aquella decisió però van començar a sortir a la llum nombroses irregularitats: la més greu, que els jugadors cobraven en sobres i no cotitzaven a la CASS perquè tampoc no tenien permís de residència. Arran d'allò el Govern va ordenar una auditoria i després de detectar irregularitats va posar el cas en mans de la fiscalia. Va ser el propi executiu qui va liquidar el deute amb els jugadors –que havien d'abandonar el país en no tenir dit permís de residència– i Puig, que estava il·localitzable des que havia esclatat l'afer, va ser detingut el 29 del mateix mes per falsificació de signatures i malversació de fons i va ingressar a presó, tot i que al cap de dos mesos tornaria a estar en llibertat a l'espera d'un judici que encara està pendent.

Al maig, però, també vam tenir alguna notícia bona, com per exemple la fita històrica de Domi Trastoy el 22, dia que es va convertir en el primer andorrà que coronava l'Everest. A més la UE Santa Coloma es proclamaria campió de la Copa Constitució de futbol, la presentació de Pep Escolà com a nou president del VPC en detriment de Thomas Ginesta i Cyril Despres anunciava que deixava KTM i signava per Yamaha.

Per aquelles dates van començar els Jocs dels Petits Estats de Luxemburg, on Andorra va dur una delegació reduïda al màxim, amb 39 esportistes perquè segons el Comitè Olímpic Andorrà el Principat està immers en una «crisi esportiva». Es va aconseguir un pobre bagatge: sis medalles.

El dia 6 va ser el dia negre per al bàsquet andorrà. River i Lucentum disputaven al Poliesportiu el cinquè partit de la final del play-off d'ascens. De nou va perdre el BCA. El titular de la crònica a EL PERIÒDIC va ser «El bàsquet ens deu una». Aquest curs, amb MoraBanc també com a espònsor, l'equip de Peñarroya és el màxim favorit per pujar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.