• El nou títol especula amb els efectes d'una mort prematura de Franco

Villaró, en la presentació de La selva moral 2.0. Foto: TONY LARA

S'imaginen que Franco hagués mort en un oportú accident d'aviació –cosa que no és molt imaginar: és exactament el que els va passar a dos dels seus rivals per la direcció de l'Alzamiento: els generals Sanjurjo i Mola–, que la Generalitat de Catalunya hagués aprofitat l'ocasió per proclamar la independència, i que hagués tingut la força i l'habilitat de conservar-la? Tot això que ens hauríem estalviat... Doncs aquesta és la prometedora sinopsi d'Els ambaixadors, la novel·la a la qual Albert Villaró ja li ha posat la paraula Fi i que ara busca editor... si és que no repeteix a Columna, el segell que ha apadrinat les seves tres últimes incursions de ficció (L'escala del dolor, La primera pràctica i Blau de Prússia).

Així ho va avançar l'autor d'Obaga dimecres en la presentació a la premsa de La selva moral 2.0, la reedició del volum de relats amb què va debutar en l'arena literària a principis dels anys 90. No se li va escapar ni una coma més sobre l'argument de la novel·la –ni en quina època transcorre, exactament, ni qui en són els protagonistes–, així que ens haurem de conformar amb el que havia apuntat mesos enrere en aquets mateix racó de diari: hi ensenyaran la poteta personatges reals i ben coneguts a casa nostra, que pel que es veu tindran un paper rellevant en aquest exercici de novel·la contrafactual. Sí que va insinuar Villaró que Els ambaixadors podria arribar a les llibreries a temps per la campanya de Sant Jordi, on ara fa dues temporades es va enfilar a les llistes dels més venuts –si més no, en el nostre trosset de Via Làctia– a compte de L'escala del dolor, la segona entrega de les aventures del vidu Boix –ja saben: la mossa Alicia, la Mei Casals, el comissari Aiguadé, Sarko, la Bruni i anar fent.

Precisament el nostre agent de policia més literari podria tenir nou cas en perspectiva: Villaró va admetre que el tecrer títol de la sèrie és una mica més que una pura especulació, i una mica menys que una possibilitat. Que Boix té un bon problema en perspectiva. Serà difícil superar el càsting de L'escala del dolor –a veure qui li fa ombra a Carla i al Quelqu'un m'a dit que es marca al Centre de Congressos– però la veritat n'hi ha que ens morim de ganes de saber si el vidu es torna a traginar (o no) a la mossa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.