• Hi protagonitza l'opereta ?Les mousquetaires au couvent', de Varney

El baríton, en l'assaig del recital que va protagonitzar el novembre del 2012 a la capital amb Ainhoa Arteta Foto: TONY LARA

Marc Canturri es menjarà el raïm a Lausana. La culpa és del teatre d'òpera de la capital de olimpisme, que ha fitxat el nostre baríton per protagonitzar l'última estrena del 2013: Les mousquetaires au couvent, la més coneguda i representada de les òperes còmiques del mestre Louis Varney, estrenada el 1835 i que és de fet l'única de l'autor que s'ha mantingut al repertori francès. I encara, amb alts i baixos. El cas és que Canturri es posarà a partir de diumenge i fins al 31 de desembre en la pell de Narcisse de Brissacun dels mosqueters del títol –res a veure amb els de Dumas: de fet, Varney es va avançar un decenni a D'Artagnan i companyia– que es disfressen de monjos per penetrar en el convent de les Ursulines de Turena i segrestar la novícia Marie de Pontcourlay. Com és previsible, la cosa es complicarà, no només perquè la mare superiora s'olora que Brissac i el seu col·lega –Gontran de Solanges– no són de fiar, sinó perquè el personatge de Canturri acaba caient sota els encants de Louise, la germana de Marie, i naturalment li canvien les prioritats.

Es tracta, com es es veu a venir, d'una opereta a l'estil Offenbach en què abunden els diàlges, amb una part representativa i actoral molt important, diu Canturri, i que a la vegada conté una altra part cantada molt virtuosa, especialment en els papers principals, «que fan de Brissac un dels papers més difícils que he cantat mai». Un muntatge per a tots els públics, adverteix, amb el mestre Philippe Béran a la direcció musical i, atenció, la direcció escènica en mans de Jérôme Deschamps, una de les patums dels escenaris francesos, cèlebre autor (i també director) de Les Deschiens –als anys 90, sèrie d'èxit al Canal +– i que ha cuinat un muntatge que sense oblidar que es tracta d'una obra dirigida al gran públic frega en ocasions la iconoclàstia, com ara quan un dels figurants que fa de Crist al Calvari baixa en un moment donat de la Creu perquè està fatigat i necessita reposar forces amb un esmorzar de forquilla.

Les mousquetaires au couvent suposa per a Canturri el retorn a un paper protagonista. I sembla que li ha agafat el gust perquè els últims temps ha encadenat papers principals a L'heure espagnole de Ravel –hi va Ramiro– i al Barber de Sevilla de Rossini (Figaro). A Lausana hi ha anat a espetegar, diu, per la baixa d'última hora del baríton que inicialment haiva d'encarnar Brissac, i els assajos van començar al novembre, just després de cantar Romeu i Julieta a Santiago de Xile i Manon a Tolosa. A Suïssa l'acompanyen el tenor Sébastien Guèze (Solanges) i la soprano Laurence Guillod (Marie). I de moment ens haurem de conformar amb aquestes llunyanes referències, perquè no té cap escapadeta andorrana a l'agenda. L'últim bolo per aquí dalt (o per aquí baix, segons) es remunta al novembre del 2012, en aquell recital privat de MoraBanc. Haurem de tenir una mica més de paciència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.