• Només una desena de pel·lícules doblades a la llengua oficial s'han projectat a Illa Carlemany el 2013
• les pel·lícules més taquilleres als cines Illa Carlemany

?frozen' Foto:

Amb Caminant entre dinosaures, que s'estrena la setmana que ve i l'última doblada al català que es projecta aquest any al multisala escaldenc, hauran sigut una desena les pel·lícules doblades a la llengua oficial que aquest 2013 s'han pogut veure a les pantalles del nostre racó de món. ¿Són moltes o poques, tenint en compte que el ministeri de Cultura subvenciona des del 2011 les pel·lícules doblades al català, adquirint de cadascuna un paquet d'entre 100 i 250 entrades? El cert és que fa dos anys van ser una dotzena, i l'any passat, 13. Així que amb les deu d'aquest 2013 ens movem en la banda baixa de la forquilla però sense que el descens absolut mereixi ser qualificat com a preocupant. L'alarma salta si mirem en perspectiva la taquilla: comprovem aleshores que dels deu més taquillers de l'any tots corresponen a títols estrenats en castellà. Només Frozen, estrenada el 29 de novembre i encara en cartellera, ensenyarà previsiblement la poteta al rànquing, augura el gerent del multicine, José Jaime, però en una discretíssima 9a posició. I això que Frozen és de llarg la més vista de les pel·licules que aquest 2013 han arribat a Escaldes en català. La segueixen la segona entrega dels Barrufets, Blue Jazmine i dues pel·lícules més d'animació: Doraemon i Nobita Holmes i Amics per sempre. Frozen podria guanyar alguna posició si pogués aguantar unes setmanes més en cartellera, «però com que només tenim cinc sales no podem mantenir una pel·lícules en cartell tres mesos».

Això, d'una banda. De l'altra, es tracta com es veu i amb la sola excepció de l'última de Woody Allen de llargmetratges destinats al públic no ja juvenil, sinó directament infantil. «Són les que ens envien les distribuïdores», argumenta Jaime. Però és que a més, les retallades pressupostàries han acabat repercutint en el nombre de còpies doblades en català que arriben al mercat: la Generalitat, que era qui les sufragava, ha tallat l'aixeta i aquest any s'han doblat menys títols, i de cada títol doblat se n'han fet menys còpies. Els petits multisales han pagat els plats trencats i s'han hagut de conformar amb les escorrialles. I posa Jaime els exemples d'Avions i Epic, dues de les (escasses) pel·lícules doblades al català que aquest any podien competir amb certes garanties per fer-se un lloc entre les més taquilleres. Ni l'una ni l'altra van arribar a Escaldes: «Als petits ens toca esperar a veure què ens envien i passar pel tub; no tenim alternativa». Per acabar, conclou, no podem oblidar la particular idiosincràsia sociolingüística del país: a una societat radicalment multicultural s'hi ha d'afegir el pes decisiu del turisme, que pot arribar a condicionar el resultat a taquilla d'una pel·lícula: segons Jaime, durant el pont de la Puríssima Frozen hauria arrasat... si s'hagués projectat en espanyol: «L'espectador del país i el català no són problema, però el de la resta d'Espanya sí que deixa de veure una pel·lícula si no és en castellà». Des del multisala, però, l'aposta per la llengua oficial és decidida i es mostren disposats a renovar un any més l'acord amb el ministeri.

2013: un any de traspàs

Pel que fa a la taquilla, no hi ha hagut aquest un blockbuster que per donar una mica d'alegria al cos. Ni catacrac adolescent com Amanecer, ni el tsunami –i perdonin la gràcia– que va suposar La imposible, ni un fenomen inesperat com Intocable, per citar les tres més taquilleres del 2012. La taquilla total –a falta del balanç de fi d'any– se n'ha ressentit, és clar, però tampoc de forma dramàtica, matisa Jaime, per a qui els resultats s'han d'analitzar amb la perspectiva de cicles, més que d'any en any: quan tens la sort que t'arriba un Avatar, o un Torrente, elles totes soles et salven el mes, admet; però co que no tot poden ser flors i violes, hi ha també anys de traspàs, com ha sigut aquest 2013, i els exhibidors estan ara esperant amb candeletes les grans estrenes previstes per a l'any que ve, amb dues cites marcades amb vermell al calendari: la tercera entrega d'El Hobbit, Partida y regreso, a la primavera, i sobretot, sobretot, la continuació d'Avatar, amb què James pretén acabar d'esprémer la gallina dels ous d'or. S'haurà de veure si la jugada li surt bé, perquè entre les deu pel·lícules més taquilleres de l'any, només una –Iron Man 3– s'ha estrenat a Escaldes en 3D, un format que semblava cridat a convertir-se en la taula de salvació del sector, però que s'ha anat desinflant i donant la raó als que auguraven que es tractava del cíclic retorn (i fracàs) del 3D a la pantalla gran.

El cas és que entre les deu més vistes s'hi han colat fins a quatre seqüeles –les últimes entregues de franquícies que s'han demostrat absolutament fiables: Fast and Furious 6, Mi villano favorito 2, Resacón en Las Vegas 3 i Iron Man 3, una exhibició d'originalitat, ja ho veuen–, així com dos títols d'anticipació –Guerra mundial Z, amb Brad Pitt, i Elysium, de Neill Blomkamp–, l'última escabetxina de Tarantino –Django desencadenado– i la inevitable cinta de terror adolescent –Mama. Cap d'elles sembla cridada a ocupar un lloc de privilegi a la història del setè art, i la prova és que Fast and Furious només s'ha enfilat fins a la 6a posició al rànquing històric d'Illa Carlemany. En fi, que el 2013 ha sigut un any cinematogràficament per a l'oblit, si no ho arreglen les pel·lícules que s'estrenaran la setmana de Nadal: La leyenda del samurai, El médico, La vida secreta de Walter Mitty i –ja s'ha dit– Caminant entre dinosaures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.