PUBLICITAT

El 82% de la població desconfia del futur de la seva pensió de jubilació

  • Més de la meitat de la ciutadania té contractada una assegurança complementària a la CASS
  • Puja 10 punts en una dècada el percentatge de persones que considera negativa la immigració
CLARA GARNICA
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
INFOGRAFIA: EL PERIÒDIC

Cinc anys enrere, durant l'enquesta que semestralment realitza el Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans, el 68% de la població veia negre el futur pel que fa a la seva pensió de jubilació. Cinc anys més tard, amb una crisi al mig i amb una constatació més que pública que les arques de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) passen per un moment molt delicat, aquesta sensació de pessimisme s'ha generalitzat. Fins a un 82% de la ciutadania del país es mostra «no gaire» o «gens» confiada amb tenir una pensió de jubilació (37% i 45% respectivament). Per al contrari, només el 14% es mira amb tranquil·litat el seu futur més enllà dels 65 anys. Aquest darrer segment són, en general, les persones grans (que ja tenen la seva pensió cada mes) i els més joves.

Aquests són alguns dels resultats de l'Observatori del segon semestre del 2013 presentat ahir pel director del CRES, Joan Micó. Dins l'apartat de jubilació, i també relacionat amb el poc optimisme envers les prestacions públiques, es preguntava sobre plans de pensions i assegurances privades. D'aquí, se'n desprèn que un 32% de la ciutadania té contractat un pla de pensions privat, una xifra que puja fins al 53% quan es tracta d'assegurances mèdiques, és a dir, un complement de salut a la CASS. En aquest mateix sentit, el 42% de la població només té CASS, el 2,5% només mútua privada o d'altres assegurances públiques i, finalment, el que és més preocupant segons Micó, un 0,3% dels enquestats asseguren no tenir cap mena d'assegurança mèdica, ni pública ni privada.

Tolerants, però una mica menys / A l'enquesta del CRES també es reserva un apartat a analitzar la problemàtica de la immigració. En el cas d'Andorra, va voler destacar Micó, la problemàtica és molt inferior a la dels països del seu entorn, sobretot per les seves característiques demogràfiques i la seva història, sempre marcada per l'arribada de treballadors forans. Així, el 74% de la ciutadania considera que la immigració és positiva pel país, i el 93,5% reconeix que els immigrants han fet possible el desenvolupament econòmic d'Andorra. Ara bé, malgrat tractar-se de percentatges de tolerància, aquests han baixat respecte a la mateixa enquesta feta el 2002. Llavors el 84% de la ciutadania considerava la immigració positiva. I al revés, si al 2002 només el 5,6% deia que l'arribada de nouvinguts era negativa pel país, actualment aquesta xifra ha crescut gairebé 10 punts, fins al 15% del total.

Ara bé, Micó va voler contextualitzar aquest canvi dins la crisi econòmica i en la por a perdre el lloc de treball. De fet, la consideració que l'arribada d'immigrants dificulta l'accés al treball dels andorrans i residents és afirmada pel 70% dels enquestats. Fa 11 anys i sense crisi, el percentatge d'afirmacions al respecte era del 44,5%.

També ho demostra el fet que les persones menys àvides amb la immigració són les provinents de sectors on «la situació econòmica afecta més», com és el cas de la indústria i la construcció.

Sense marxar de l'apartat d'immigració, el director del CRES també va destacar que més de la meitat de la població considera correctes les actuals polítiques de treballadors immigrants. Hi ha un 27,3%, però, que considera que haurien de ser més restrictives.

Finalment, Micó va voler fer constar la presència «d'estereotips» entre la societat. Per exemplificar-ho, el 44% de la població està en contra que els estrangers tinguin temples propis on practicar la seva religió (la majoria es refereix a mesquites), tot i que el 85% asseguri que està d'acord en què practiquin les seves creences religioses. O també, un 22% creu que s'hauria de restringir l'entrada d'immigrants d'alguns països, concretament de l'est d'Europa, de religió musulmana, àrabs i de Romania. Micó va recordar que a Andorra pràcticament no hi viu cap romanès. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT