• El projecte de Llei també dóna plena autonomia pressupostària al Consell Superior de la Justícia

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, i el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot. Foto: TONY LARA

Actualment es podia donar la situació que un Batlle que hagués jutjat algú, al tornar a l'advocacia, li fes d'advocat, però també a la inversa, que un lletrat defensor fos posteriorment qui jutgés el seu defensat. Calia doncs, tal i com ja havia anunciat el ministre de Justícia, Xavier Espot, «assegurar a l'administrat una justícia, imparcial i sense trampes». Per aquest motiu en el projecte de Llei de la carrera judicial que va aprovar ahir el Govern s'especifica que en un mateix procés judicial, aquell que havia exercit com a batlle no pot fer-ho com a advocat, ni a la inversa.

A banda de l'esmentada, entre les novetats de la Llei destaca que el Consell Superior de la Justícia tindrà autonomia per elaborar el seu propi pressupost, «complint així amb una de les demandes més reiterades» de la judicatura i la supressió de la secció penal de la Batllia per descarregar el volum de feina de la primera instància; que, tal i com ja va anunciar el ministre, passarà a fer-se'n càrrec el tribunal de Corts.

TRANSVERSALITAT I VERTICALITAT / Seguint el ja anunciat objectiu de que la carrera judicial també permeti la promoció transversal –degut a les poques possibilitats de promoció vertical –, Espot va explicar ahir que s'han creat tres graus de batlles i tres de magistrats, condicionats a l'antiguitat i a l'avaluació del Consell Superior de la Justícia. Per optar a la plaça de Batlle caldrà fer una oposició estatal que consta de tres proves (teòrica, pràctica i idiomes) i d'un psicotècnic. A l'hora de cobrir vacants, s'estableix un sistema de transversalitat entre batlles i fiscals. No obstant això, Espot va advertir que la transversalitat «no és absoluta», ja que cal l'aprovació del CSJ i «primer hi hauran de poder optar els que estan a la carrera judicial». Per últim i també per evitar les vacants temporals, «una de les causes de demora en els processos judicials», s'han creat noves figures: batlles i magistrats substituts (màxim pel període d'un any prorrogable fins a sis mesos més), magistrats emèrits per suplències (màxim fins als 75 anys) i batlles o magistrats de reforç. En l'àmbit de les obligacions que fixa la llei pels professionals del sector, els batlles i magistrats hauran de presentar un informe sobre la seva activitat cada dos anys i s'inclou la possibilitat de nomenar inspectors per supervisar-ne la feina. Finalment, s'introdueix un nou judici de revisió en cas de sentència de vulneració de drets per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.